dimecres, 10 d’octubre del 2007

MOLTS ANIMS FRAN!!!!!!!!!!!


Bona tarda a tothom! Avui no parlaré de mi, però si que parlaré d'un amic meu company del Club Atletisme Vilassar de Dalt que està passant per un mal moment.


L'Estiu de l'any passat ja va tenir el primer susto quan va pillar un virus que l'hi va afectar al Pericardi, a la zona cardíaca, desprès d'algun ingres hospitalari i d'un bon repòs es va poder recuperar totalment. La temporada la va fer perfecte sense notar cap sequel.la de la pericarditis soferta aquell estiu. Van caure les tipiques curses de 10 kms, les mitiques mitjes maratons, fins i tot la Marató de París i posteriorment encara va fer alguna travessa d'aquestes de 90 kms a ritme frenetic. Aquest estiu que acabem de deixar enrera a tornat a rebre, i lamentablement amb mes complicacions de les que podriem esperar, despres del seu calvari particular d'ingresos i mes ingresos que ha patit durant aquests darrers mesos, ja l'hi han donat l'alta i ja es a casa seva, novament ha estat un altre virus que l'hi ha tornat a fotre el pericardi però amb mes complicacions.


Avui l'he anat a veure a casa seva, està psicologicament força tocat, ànims Franky!Els metges l'hi han dit que ha d'estar almenys tot un any sense fer res d'esport!! Que fort, us ho podeu imaginar amics malalts de l'esport que de cop i volta us diguin res d'esport en 365 dies, jo em cago en tot, ànims Franky!Passes d'estar a tope foten a esport a que et passi una putada com aquesta i au vinga de cop i volta tot un calendari sencer sense poder fer el que mes t'agrada, anims Franky!

Si ja ho sé igual m'esteu dient pesat per que m'estic repetint molt amb lo de ànims Franky, però en aquests moments es el que mes necesita l'amic i jo estic disposat a donar-li ànims de manera infinita, l'hi espera un any molt dur, repeteixo jo no em vull ni imaginar com m'ho prendria si m'ho diguessin a mi, un any sense fer esport!!!joder!!!!!!!!


Ja t'ho he dit avui a casa teva, el dia que et vingui de gust sortir a passejar no ho dubtis, ja saps on trobarme, si durant un any els passeigos serant tot l'esport que podràs practicar, aqui tens un amic que està disposat a acompanyarte per que aquesta travessa no es faci tan dura. De la mateixa manera que jo he expresat el meu parer sobre la situació d'aquest amic meu, també us demano a vosaltres amics bloggeros que si us be de gust i aprofitant el meu blog mateix, l'hi enviessiu algun misatge d'ànim a en Fran, jo l'hi dic Franky i mai l'hi he preguntat si li molesta, si es així Fran fotat per que jo et seguire dient Franky.


Per darrera vegada MOLTS ANIMS FRANKY!!!!!!!!!!!!!!!!

6 comentaris:

Ferran Vila ha dit...

Cuan algú està fotut sap greu però si es esportiste t'hi sent mes proper. Ànims al teu amic de part meva. I penseu una cosa, ara un any es veu com una pasada, i ho es. Pero sempra es pot tornar a començar. Cuant menos ho penesu haurà passat i un altre cop a rodar. Ànims una altre cop.

Abraham ha dit...

Ànims Fran, sabem el què t'agrada l'esport i comprenem com deus estar ara mateix, però com diu en Ferran un any passa volant "pa lo bueno y pa lo malo". De ben segur que d'akí 365 dies tornes a començar una vida normal (pel que fa a l'esprt)i tot això quedarà enrera.....!!!! Salut Fran, molta Salut i molts ànims!!!!!
Abraham i Meritxell.

Mariona ha dit...

Franky, un any encara que no ho sembli, passa volant!!!! Fes bondat i recupera't aviat, que et volem veure de nou donant guerra..

PD: Quan estiguis més bé, farem un partidet de tennis: tu i el Karli contra mi. Eii per cert, no es val a rendir-se quan us estigui guanyant per un doble 6 a 0!! :O

À - N - I - M - S !!!!

Vadó ha dit...

No serà fàcil, quan un està acostumat a fer el que li agrada deixar-ho de cop ha de ser fotut. Un any per agafar força i tirar endavant. Segur que el que has après sent esportista et serveix per superar aquesta petita prova, una cursa personal d'una any. A més, si tots els amics són com en Carles segur que els seus ànims et fan recuperar abans. Ànims!!!!

Fran ha dit...

Avui és el primer dia que tenia ganes de sortir de casa i d'agafar l'ordinador, cinc dies desprès de sortir de l'hospital. Emocionada sorpresa amb tots aquets ánims que em doneu tots. Els vostres ánims em donen l'esperit que necessitava per començar a mirar endavant. Moltes gràcies a tots, amics.

karli ha dit...

Jo també us agraeixo a tots que sincerament heu deixat el vostre suport a en Fran, espero i desitjo que podem veure a en Franky fotent-li canya ben aviat!!!!!!!