Mare meva quin patir! Això ha sigut dur de veritat, sincerament, no pensaba que seria tan dur. L'objectiu principal s'ha aconseguit que era arribar a meta, m'hagués agradat fer menys temps però vaig patir alguna incidència que em va fer oblidar-me del temps i dedicar-me unica i exclusivament a pensar en acabar.Vaig a fer la crònica d'una jornada inoblidable de totes totes.
En el tram de natació no se si realment hi habia 2200 mtes o jo no vaig anar com habia d'anar, la veritat es que la meva inexperiencia en una proba tan llarga em va fer sortir bastant conservador en la primera de les dues voltes que teniem que fer nadant, quan vaig veure que sortia a al primera volta amb 24'30 em vaig desanimar una mica, la meva intenció era fer 45' en total, la segona volta em vaig notar millor però al mirar el crono tambè em vaig fastigejar al veure que m'habien caigut 24 minutets mes, fisicamnet vaig aguantar be...
La transició no va ser cap meravella, el neopre em va costar una mica de treure del tornell esquerra i vaig perdre algun segon extra...
El sector de bici, tot i que es de llarg en el que mes disfruto, em va tornar a pasar el mateix que en el Olímpic de Banyoles, tothom em passaba!, però jo al meu rollo, anar pedalant i anar cremant quilometres mica en mica, intentant al mateix temps no desgastar-me mes del conte. La primera volta tenint en conte el meu nivell va ser prou bona, 1h20 i amb bones sensacions, fisicament em notaba molt sencer i amb ganes de seguir esgotant quilometres. Fins al Km 60 tot correcte, a partir d'aquí va començar el meu calvari, vaig començar a notar algo extrany amb la roda del darrere, no acababa de veure si estaba punxada o no, em vaig parar i efectivament estaba desinflada gairebe fins abaix del tot, no estaba punxada però si molt desinflada, vaig agafar la mantxa i la vaig inflar, va quedar prou dura, però als 3 quilometres sant tornemi, com que ja quedaba "poc" de bici vaig optar per no canviar la càmara i anar-me parant a inflar la roda, mai sabre si vaig fer be o no, si fos un profesional canviant rodes segur que l'hagues canviat, al final em vaig tenir que parar a inflar-la 5 vegades, em va acabar passant tota la caballería! L'incident em va fer desgastar-me una mica mes del conte doncs evidentment no podia pedalar amb la mateixa facilitat que portant la roda be, l'ultim port de Martís el vaig patir de debó! vaig arribar a boxes dret sobre la bici per mirar de no presionar gaire la roda del darrere, a la segona volta em va caure 1h40.
La segona transició va anar força be, tampoc te cap secret, canviar de bambes i agafar el dorsal i cap a correr...
Nomes començar a correr tenia bones sencacions, de cames em notaba molt be, el que em va cagar va ser veure a la gent que duia davant, amb mes voltes que jo, i que anaven fossos, era gent preparada i estaben pillant! aqui vaig tenir clar que jo gairebe segur que pillaria tard o d'hora. El meu plantejament era intentar fer les dues primeres voltes sense aturar-me, la primera em va sortir amb 29', la segona va començar be, però a la meitat em va venir una mica de mareig i em vaig acollonir, en el avituallament que hi havia a meitat de la volta vaig agafar aigues i me les vaig tirar per damunt però no em pasaba el mareig i vaig decidir caminar una estona, vaig estar 20 minuts caminant, va ser un moment crític, vaig estar pensant si en passar per boxes tenia que seguir o deixar-ho estar, si hagues sigut un dolor físic treus forçes d'on sigui i segueixes, però el mareig em va cagar. Al pasar per boxes per començar la tercera volta la gent em va animar i vaig decidir tirar endavant, vaig conseguir fer tota la volta sense parar en 36 agonitzants minuts i vaig conseguir creuar la linea de META!! total 5hores 45 minuts, objectiu aconseguit!!!!!!!!!!!!!
Destroçat vaig anar cap a boxes i el primer que vaig fer va ser trucar a la meva dona per dir-l'hi que no habia quedat vidua, es va posar molt contenta i sorpresa de que hagues pogut acabar, ella sabia el poc entreno que habia fet i tenia els seus grans dubtes que pogues acabar. Despres vaig trucar a la meva mare, que cada dia em considera mes sonat i despres vaig trucar als meus amics, amics que per cert quan els vegi el primer que faré serà fotralsi una hostia! cabrons!! ells em varen enganyar i animar a que fes tal animalada...
També voldria aprofitar per fer una petita crítica a l'organització. La primera crítica, no es normal que quan arribi un participant a meta no quedin begudes isotoniques, paga el mateix el que arriba primer que el que arriba del ultims.Es un detall que mai habia tingut en conte per que la veritat mai habia arribat tan endarrerit en una comnpetició, però ara que ho he viscut en propia expeiencia he de dir que em sembla lamentable, falta de previsió? no se que pasa però per el preu que es paga per fer aquesta proba encara que sigui que vagin al bari omplin les neveres fins que arribi l'ultim.Menys mal que jo soc un puto detallista i a la meva bossa duia una nevera amb un aquarius de litre que em va sentar de conya.
L'altre crítica es que em sembla bastant trist que despres d'acabar una proba així l'unic detall per part de l'organització sigui una trista samarreta de record del triatló, crec que un esforç com el que es fa per acabar una competició com aquesta mereix un altre premi, no costa res fer una medalla conmemorativa que sempre fa més ilusió.
En fi amics, que ja he fet un triatló B, patint però acabant!!!
Lamentar que no tinc cap foto del triatló...
10 comentaris:
Jajajjaja, tens una gràcia explicant les coses!!! Molt bona crònica!
Jo vaig arribar a la pista de tennis i dic: collons, on és el contrincant? No hi era... Dic: faig una estona de paret, o vaig a dinar? I finalment vaig optar per anar a dinar.
Espero que t'hagin quedat ganes de repetir ;-) FELICITATS CAMPIÓ!!
Felicitats. Jo sabia que acabarias i estic segur que ho haguessis fet amb millor temps i condicions si no haguessis tingut el problema mecànic que segur que et va trencar el ritme tan físic com mental.
Per la temporada que ve faremen entreno de canvi de càmara i si cal un curset de mecanica bàsica,
;-) .
Apa, el primer pas cap el Ironman ja l'has donat.
Totalment d'acord amb el tema dels regals a les curses. És tot una mica cutre o repetitiu.
Mariona, no me la fotaràs tu a la pista no hi eres, et deuries ekivocar de Club!!! Vinga cuidat i a la propera ens tenim que saludar segur...
Ferran, m'apunto al curset de mecànica bàsica! seré puto pardillo! Ara mateix no em parlis de Ironman o t'acabo de trencar la costella que tens fotuda!!!!!!!!
karli¡¡¡
enhorabona per finalitzar el triatló¡¡
cada cop mes i millor¡¡¡
si tens cap pregunta sobre entrament no dubtis a localitzarme¡¡¡
ivan herruzo
Un moment, un moment. No haviam quedat que no parlavem del Ironman...que fas possant un link a la seva pàgina...Si "ej que" no aprenem...;-)
Krli Karli, no em crec que la teva dona dubtés de si acabaries o no..no diu molt d'ella...je je je!!
Per cert 2400m nedant vas fer, que ho sàpigues, per això s'et deuria haver fet tant llarg...!!! Ets un campió nanu, ara tanquem temporada de tri i "cap al les "mitges" i el más allá". Una braçada campió i Felicitats un altre cop.
Ferran, el link es per si entra algu i vol mirar de que va això dels triatlons...ara mateix no en tinc cap ganes...bueno una mica si...i cada dia que pasa més!!!
Abraham, quins collons, així que ens varem cascar 200 mtes de propina nedant, com ho has sapigut per els del centre natació o k?
Si va en serio lo de la Vio, no em veia capaç de fer el B, però amb la primera mitja pensava el mateix i el primer marató igual, a mi ja em va be que em digui que no soc capaç, per que només per portar-li la contraria em deixo la vida però acabo JEJEJEJEJEJEJE...
Ben fet nanu...je je je!!!! Lo dels 200 més sí, m'ho han dit els de la piscina, per els temps de tots havia de ser així, és impossible que hi haguéssin 2200m. Felicitats un altre cop "Capo Cañoneri!!!!"
2400 m de natació? Jo diria 2500 i tot!! Els tius de l'organització no saben mesurar, jajajaj... D'aquí als 3800 m de l'ironman només hi ha un passet ;-)
Publica un comentari a l'entrada