D.E.P COLIN McRAE

El primer de tot, lamentar una nova perdua en el mon de l'esport, kollons quin estiu que hem tingut en aquest sentit. Aquest dissabte va morir de fatal accident aeri, helicopter, l'ex pilot de rallies i ex-campió del mon Collin McRae, una altre perdua molt valuosa sobretot per els de la meva ganeració, els que no hem sigut mai d'en Carlos Sainz, semblaba que tenia que ser obligat!, erem basicament del que li podia fotre més canya al madriles, i si hi ha hagut algu per sobre d'algun rival de Carlos Sainz, era Collin McRae. La seva imatge ja la relacionaves amb un Subaru Impreza, mono blau, coche blau, casc blau, espectacular. A més per els que som fans dels videojocs, qui no ha jugat mai al joc de rallies Colin McRae? va crear una epoca també en el mon de les video consoles. Per mes desgracia en el accident tambè va morir un fill seu.Descansa en pau Collin McRae.

La setmana esportivament ha estat força tranquila, de fet desde la cursa de la Diada ja no m'he tornat a calçar cap mena de bamba esportiva, m'estaba reservant per el dissabte que volia fer un test de cara al Triatlo B de Banyoles de final de mes. A les 07:15 del matí varem quedar a casa meva, a Premià de Mar, l'Abraham amb la seva Klein, en Ferran amb la seva Trek i jo amb la meva Pinarello, a 2/4 de 8 ja erem a la carretera direcció Argentona, varem fer el coll de Parpers i despres de l'agraida baixada i menjada de galeta varem girar per La Roca en direcció Vilanova del Vallés, d'aquí varem agafar la carretera que va a Vallromanes i tot seguit ens va tocar fer el coll de Font de sera, curt però intens, amb mini pique inclós, qui va arribar primer a dalt? la meva modestia no hem permet dir que vaig ser jo (jejejejeje), de tota manera he de deixar clar de bon començament que el senyor Ferran duia la bici de montanya amb sliks que si no un altre gall hagues cantat, ja ho vaig fer expressament de fotra-l'hi canya per veure si d'un collons de vegada es compra la bici de carretera que tan ansia, vaig aprofitar per que quan tingui la bici ja no podré fer-ho, nomes l'hi podré veure les butxaques del darrera del maillot. Pel que fa l'Abraham, va deixar que nosaltres ens anessim gastant i ell el molt puta anar fent de diesel, xino xano cap amunt que ja arribarà la meva hora, també s'ha de tenir en conte que s'acaba de casar i això comporta un gran desgast fisico-sexual del que encara s'està recuperant, Cancún encara tremola (estornutsssssssss!!!!!!!!). Evidentment la baixada va ser molt benvinguda per tots tres, varem baixar fins la nacional per Masnou i agafarem direcció Premià, just quan passabem per Premià duiem 47 kms, ens habiem plantejat fer-ne 80 així que varem tirar direcció Mataró, al final varem arribar fins a Llavaneres, allà mitja volta i cap a Premià novament. A casa meva ja ens esperaba lo Xoanot, l'intenció? cascar-nos 15 kms corrent tot just deixar la bici, i l'hi varem propossar a lo Xoanot si podia venir a fer-nos de recolzament en el tram atlètic, en Ferran quan varem acabar la bici va marxar cap a casa, ja duia massa estona sense menjar el Carpanta! collons com l'hi agrada el tema culinari, i està com un fideu el tio.Be el tema cursa va anar força be, varem tenir la mala llet que just a aquella hora va començar a sortir el sol amb justícia i la veritat es que en s va donar una mica la guitza, però jo gat vell ja vaig proposar d'anar a correr per el passeig marítim, això a Madrid no ho podriem fer (jejejeje), i les dutxes varen ser la nostra salvació durant tot el recorregut, al final varen caure gairebe 15 kms, jo crec que en varem caure 14 més o menys. Sensació post esforç? jo personalment hem vaig trobar molt molt be, molt animat, cansat evidentment, en total portavem 4h 15m fotent-l'hi canya, però molt satisfet. L'Abraham va aguantar com un cabró, jo ja ho sabia que ho aguantaria, però no tant be, al final estaba molt petat, però orgullos del seu rendiment. Per el que fa lo Xoanot no es va trobar gaire cómode i massa aviat va pagar les consequencies, de tota manera el gandul no va voler parar en cap moment i a lo xino xano va arribar fins on ens trobavem l'Abraham i jo estirant. Varem pujar tranquilamnent cap a casa meva, banyador i piscineta, i com la varem agrair aquesta piscina!!

Després d'aquest entreno-test ja només hem falta pendre la decissió de si faré el B de Banyoles, 2200 mts nadant, 80 kms bici i 20 corrents, jo en tinc moltes ganes i hem veig per acabar-lo, patint però m'hi veig.El problema principalment el trobo en el tema de pujar jo sol cap a Banyoles, els meus col.legues ja m'han dit que no poden pujar a animar-me i això a mi la veritat es que hem fa falta, es una motivació extra per a mi i m'ajuda a superar els moments crítics dintre de la cursa, ja veurem, aquesta setmana m'ho pensaré i pendre la decissió final, ara mateix està al 50 % de possibilitats.

P.D.: Quina bici es la teva Abraham? ho dic per que dissabte realment vas sortir amb nosaltres o no? es que no hem sona veure la teva imatge tirant del grup, puto chupooooooooonn!!!!!!!! Es conya eh Fors...