dimarts, 18 de maig del 2010

CAMPIONS I ADÈU!!!!


Com podeu comprovar els darrers mesos estic totalment desconectat del blog, es per això que he pres la decisió de tancar-lo i dedicarme única i exclusivament a explicar alguna coseta amitjançant el facebook.

El que si tenia clar era que volia acomiadarme amb alguna notícia que fós bona, i com que per culpa del maleit eskinç noticies esportives personals no n'hi hà, doncs he decidit tencar el blog amb la Victória del barça a la lliga. Una més i confirmant l'excel.lent moment del club, ja ho vaig dir a alguns amics meus fa setmanes, cada día alguns som més grans i uns altres cada vegada es fan més petits...i uns altres seguiran uns kuants anys sent el mateix...

Bé,m'acomiado akí, dono les gràcies a tots els que alguna vegada heu passat per akest blog i sobretot que quedi molt clar: "el blog s'acaba, però a quí no penso oblidar es a tots els amics i amigues que m'ha deixat, l'amistat és la cosa més valuosa en akesta vida i gràcies a "SPORTASAKO" he aconseguit fer un bon munt d'amistats"...

GRACIES A TOTHOM!!!!!!!

dimarts, 16 de març del 2010

MARATÓ BCN 2010

Una mica tard però aquí teniu la meva crónica de la passada edició de la marató de Barcelona.
El dissabte com ja va sent habitual trobada amb els amics per anar a recollir el dorsal, visita a la Fira i un bon dinaret.
JM, Fran, Joan Josep i Karli

Arriba el dia D, les previssions metereològikes ens habien amenaçat durant tota la setmana, al final res de res, millors condicions per còrrer imposible així que primera preocupació oblidada.
Anem cap a barna amb els companys del club i en Moisses, a les fonts màgiques ens trobem amb en Joan Josep, la Mª Carme i en David. El de sempre...que si estàs nerviós, que kin dia més bó, k kin temps vols fer,etc etc...converses produides per els nervis basicament.

Els Fondistes, Karli, Fran, Paco i JM

Grup Bloggero convocat per en Carles Aguilar.

Anem cap a canviar-nos, darreres desitjades de sort mutues i cap als calaixos de sortida rapidament que la gent ja s'hi aglomera. Encara falten 15 minutets i ja soc en el meu lloc de sortida, l'espera es fa llarga, a més m'he kedat sol i això encara ho fa més pessat, puc veure el Globus de 3h15m bastant avançat, akest es el primer objectiu. Ja ha arribat l'hora, es dona el tret de sortida. Tot i estar en el segon calaix trigo gairebè 1 minutet en passar per la catifa del temps oficial.
Paciència, hi hà molta gent i akests primers metres es imposible controlar el ritme a la perfecció. Del que si m'adono es què el paio del globus sub 3h15m va com una moto!!! no m'hi vull capficar, si tot va bé ja l'enxamparé kuan toqui. En el km 7 ja he passat el globus, del km 5 al 10 he hagut d'accelerar una mika de res el ritme i decideixo dossificarme, estic controlant la meva cursa a la perfecció, em noto bé física i mentalment, el pas per la mitja marató coincideix practicament amb el moment en que em sento més còmode fins akell moment, tot i les bones sensacions em controlo i decideixo no apretar ni una miketa el meu ritme. Passo la mitja en 1h 35m, el conte de la Vella rapidament ens diria que 1h35 + 1h35 = 3h10m, però ja sabem tots que això no va exactament així...
Arribo al començament de Diagonal Mar hi veig al meu germà animant-me i preparantse per venir amb mi a partir del km 30, veig a la meva mare prop de km 26, al final de diagonal Mar hi hà una de gent que et fa saltar alguna llagrimeta d'emoció, kina passada...
Just al pas per la Torre Agbar.

Just kuan finalitzem la diagonal s'incorpora el meu germà, surt d'una lesió i tenia ganes de trotar una estona, el que passa que jo estaba molt animat i realment no estaba per trotar gaire, el meu ritme era massa alt per el seu actual estat i ben aviat em diu que no ho podrà aguantar, jo l'insisteixo que igualment faci tot el que keda de recorregut per si "peto" més endevant i així em recull. Just al moment de deixar al meu germà trobo un atleta que estaba fent de llebre a dos amics seus, no ho dubto ni un moment i m'apalanco amb ells, el ritme que duien era una mica massa ràpid per el meu gust, km 32 i el ritme que duien era 4' 15- 4' 17/km, decideixo aguantar allà, em noto bé i penso que tot el que pugui fer amb ells tot això queja tinc fet.
Km 35, de blau,ulleres de sol a la dreta...

Paso per l'Arc de Triomf, torno a veure a la meva mare, li dic que vaig força bé, ja no la tornarè a veure fins a la Meta si tot va bé. Just passar l'Arc de Triomf tinc una petita devallada, coneixent el circuit i sabent que a Plaça Catalunya baixa una bona estona fins a Via Laietana decideixo baixar relaxat i recuperant-me una miketa. A la Plaça Sant Jaume començo a fer numeros, km 38, el crono marca 2h52m keden nomès 4kms, faig un càlcul ràpid:"si aguanto encara que sigui a 5' el km, baixo de 3h12m", que era la meva millor marca personal. El seguent km em trankilitza per què tot i anar una mica fotut el faig en 4:40, arribo al Paral.lel, recobro forçes i puc accelerar una miketa, no gaire, però pim pam pim pam vaig tirant cap al carrer Sepulveda,el carrer més llarg del món!!!!, nomès entrar en akest carrer ja veus al fons l'edifici de la Fira, ara el que veus durant el recorregut d'akest carrer no te preu!!!es l'essencia pura de la marató, gent que ja aixeca els braços, gent que no pot més, atletes tirats al terra estirant akell maleit muscle que no ha volgut aguantar 1 km més, el públic animant com mai, i tu allà al mitj, amb la pell de gallina esperant veure ja d'una vegada akella darrera corva plagada d'aficionats anónims que no paren de cridar, veig a la meva mare a la darrera curva, soc conscient que a més a més d'estar a punt d'acabar la meva 8ena marató estic a punt de batre el meu récord personal. Encaro la recta final, moment especial, moment descomunal, moment confús, veus molta gent, tothom crida però no sents a ningú, nomès veus una pancarta amb un cronometre, pell de gallina, m'he passat tota la recta celebrant la meva nova marca personal, 3h 11m 44s...Gracies Marató de Barcelona!!!!!!!!!!
Arribada pletòric, 3h11m44s

Bé, espero que ningú s'hagi aborrit amb akest xorreo que he fotut, he intentat explicar les coses amb el màxim detall, ja ho veieu, ja fot més d'una setmana de la cursa però no he oblidat res de res...

L'alegria va ser múltiple, a tots ens va anar molt bé, l'amic Fran va pulveritzar el seu rècord personal, kina sorpresa!!! sorpresa molt agradable es clar!!per a mi l'autentic triomfador d'akesta marató en el seu retorn, si la vida es justa i tenia que recompensar a algú et tocaba a tú, has entrenat fort, has patit molt i al final has fet la carrera de la teva vida...Felicitats perico!!. En JM, l'altre "compañero de fatigas", tambè ha entrenat fort i amb patiment, ha baixat la seva marca d'una manera espectacular amb la bona ajuda en cursa d'en Joan Josep, lo teu estaba cantat mairenoteeee!!Felicito tambè a en Moisses, primera marató i 3h04m!!!!bufffffffff, a en Xavi Barrosso per la seva marca i per que finalment va poder còrrer desprès de tenir unes setmanes previes bastant preocupants, al Gerva per al seu debut i a en Xavi Cid. Menció tambè per a en David Solera que tambè va batre el seu rècord.

P.D.: A la Mitja de Montornès podrem veure les diferents apostes que es varen fer en cas de que fessim parca personal...aiaiaiai..kina por!!!

diumenge, 24 de gener del 2010

PETITA ESCAPADA A LA MUNTANYA...

Akest matí, i per tancar una altre setmana d'entrenaments de cara a la marató, amb el meu company de Club en Fran, ens em permès deixar l'asfalt de banda per un dia i tornar a la montanya.
Un amic meu de Cabrils, en Fernando, juntament amb més gent, organitzaven per primera vegada una caminada popular per la nostra estimada Serra. 9 kms que com a complement i desconexió de les pallisses per la marató ens tenien que deixar desconectar al menys per una estona, i així ha estat...
Karli i Fran...dorsal acabat en 69...brut!!!

A les 9 iniciem la marxa amb l'intenció de fer-la trotant amb calma i sobretot gaudint del recorregut que ens habia preparat en Fernando. Sense cap mena de dubte ha estat un petit "viatge" per infinitat de camins que ja coneixiem però que tot i cada un d'ells ens han fet recordar lo bé que ho passem en l'època dentrenos forestals.

Una bona pujadeta...

Fantàstica baixada...

La climatológia ens ha respectat i ha fet que encara gaudissim molt més d'akest "break" muntanyero.
Amb en Fernando, un crack!!!

Deixo enrera una altre setmana d'entrenaments maratonians, lamentant però no haber pogut fer ni l'entreno del dijous ni la tirada llarga del dissabte!!, mini grip dels collons que m'ho ha impedit!!, akesta setmana ha estat dura d'entrenos i dura de moto, fins dimecres mullantme com un pop i akí estan les consekuencies!!...akesta setmana més entrenaments i lamentablement...més aigua!!!!!!!!! QUE SURTI EL SOL JA HOMEEEEEEEEEE!!!!!!!!!

diumenge, 17 de gener del 2010

ENTRENAMENTS I CURSES...

Primera actualització del blog d'akest any 2010, amb una mika de mandra però farem un esforç que desprès no sigui dit.

En akestes primeres setmanes del nou any estem plenament entregats als entrenaments de la marató de Barcelona, primer diumenge de març, acumulant volum kilomètric, combinat amb algun entreno de kualitat i com no de tant en tant deixant-se veure per alguna cursa...

El passat dia 10 la primera de l'any, Mitja Marató de Sitges. Força rasca a l'hora d'arribar, zero graus, que no va impedir que sortissim amb tirantets i com no pantalons curts (obligació fins i tot en els entrenaments diaris!!!).
Nomès arribar amb en Fran, ens trobem amb l'atleta local més esperat per l'afició d'akella zona i ambients, en Joan Josep, amb el seu mocador de lentejuelas al cap, clar simbol per ser reconegut per als seus companys de la ciutat.

Amb en Joan Josep i en Fran, 3 matxotes!!!

Amb en Fran, únics representants del Club!!

Anem a escalfar i...sorpresa!!! a akests els conec d'alguna cosa!! Eva, Robert, Sergi "el Tapao" i l'Elena...
Poker a Sitges, el "tapao"...medio tapao!!!

L'objectiu marcat era baixar de 1h30m, surto controlant el ritme i al segon km..sorpresa!!! circuit mal mesurat que ja et fot anar de corcoll tot el resta de la cursa!!inadmisible en una mitja com akesta amb el prestigi que té!!! Vaig tota la cursa amb dubtes si soc jo el que vaig malament o que collons passa!!. Porto el crono clavat per poder baixar dels 90 minuts, intento apretar ela darrers 300 metres i sento una molèstia a la cama eskerra que em fa afluixar i lamentablement entro a Meta a un ritme bastant penós!!. Miro el crono i em desanimo, 1h30m14s...

Darrers metres de la mitja...

Infinitat de comentaris entre els atletes i hores més tard la mateixa organització admet que hi hà hagut un error en la mesura del circuit i em acabat fent gairebé 350 metres extres!!!, de manera coherent decideixen rectificar els temps tenint en conte el ritme i els metres fets de més. Al final el meu registre keda en 1h29m04s. Això ja es una altre cosa nen!!!Això canvia algunes coses!!, nomès arribar a meta kedo tocat i ja començo a pensar en canviar objectius de cara a la marató i començo a fer valoracions personals que nomès em portaven al desànim. Afortunadament la rectificació posterior dels temps es com una injecció de moral i ara per ara segueixo pensant de manera otimista amb el meu principal objectiu en la propera marató...vull fer marca personal, he de baixar les 3h12m!!!...ja hi hà promesa feta en cas de que això passi...ai mare meva si passa!!!!

dissabte, 26 de desembre del 2009

BONES FESTES !!!


MOLT BONES FESTES A TOTHOM !!!!!!!!!

dissabte, 12 de desembre del 2009

DE CONCERT...AMB GERARD QUINTANA.


Ahir per la nit en un cop de moto vaig anar a veure la presentació del nou disc del sempre admirat Gerard Quintana, mai podrè agrairli ni jo ni tota la meva colla les nits de gresca i desmadre que amb els Sopa ens va donar, sense oblidarme que la cançó que més va sonar el dia del meu casament va ser "L'Empordà", kins estius...
Però bé, suposo que tothom a akestes alçades ja sap que els Sopa ja no hi són i que en Gerard ara "vola" sol, sol tampoc per que els companys de viatge que s'ha buscat deu ni doret...

La primera impressió nomès entrar a l'Auditori va ser una mica una confirmació del que ja m'imaginaba jo que podia passar, públic de totes les edats, desde l'àvia passant per els pares ja curtits i amb la majoria més nombrosa dels que freguem els 40 i com no oblidarme dels més jovenets que posiblement no varen, desgraciadament, conèixer els Sopa...

El nou disc s'anomena "DE TERRAT EN TERRAT", un viatge per la Barcelona desde el punt de vista del cantant.
L'Auditori va ser el lloc ideal per poder gaudir de la màgica veu del Gerard i de la música i acompanyaments de la seva colla, Francesc Bertran, Xavi Lloses, Ermengol Mayol, Diana Kerrel i Judith Farrés, aquesta darrera espectacular en els cors.
El concert va estar acompanyat per originals "performances" que et donaven la sensació de viure de més aprop la "gran ciutat". Entre cançó i cançó en Gerard feia els seus monólegs particulars, "xorreos" autèntics!! podia estar perfectament 10 minuts per presentar el seguent tema, entre la xarrera i el seu vestuari totalment de color negre, per uns moments va semblar veure al Pepe Rubianes damunt l'escenari, presentacions catxondes i generalment crítiques amb akest món cada dia més corrupte i podrit. L'extàsi de la xerrera va venir amb la cançó "Mataró-Llaveneres", una cançó de poc més d'un minut de durada i que en Gerard va voler dedicarli gairebé 20 minuts!!!...

El viatge per la Barcelona d'en Gerard va durar dues hores, es va marcar un "bis" amb "El boig de la ciutat" (única de Sopa en tot el concert) i la va empalmar amb el seu primer single del nou disc "Barcelona en colors", la mateixa cançó que habia servit per obrir el concert.

dimarts, 8 de desembre del 2009

MITJA MATARÓ...una més i gràcies...

Aquest diumenge passat es va disputar la 12a Mitja Marató de Mataró, la de casa. Desprès de 10 dies d'incertessa degut a l'accident de moto, finalment vaig poder plantarme a la linea de sortida. Les perspectives de cara a la cursa eren una mica confoses, tenia clar que no estaba com ara fa un mes kuan vaig còrrer en 1h27m a Castelldefels, feia 10 dies que no podia entrenar per el genoll però la setmana anterior ja vaig tenir que renunciar a la Jean Bouin i a Mataró es tenia que còrrer per poc clar que ho veiès...

Vaig creuar a "la acera de enfrente" per trobar a lo Furri i lo Antolí

Va ser en jordi qui hem va proposar d'anar amb ell, el meu objectiu tenint en conte la prèvia era intentar baixar de l'1h30m. Els primers kms varen passar ràpid...massa ràpid!!! al km 3 passavem en 12:05 (a 4'02"/km), intento començar a dossificar però la massa d'atletes i l'entrada al casc antic de Mataró on l'adrenalina es dispara no hem varen ajudar a baixar el ritme.
Seguint a l'Antolí al c/St. Josep cantonada La Riera

Al km 6 i poc ja vaig començar a notar que la cosa no anava be del tot, les cames les portava molt dures i no hem trovaba cómode. En el tram del passeig marítim vaig començar a perdre temps per km de manera força visible, estaba tocat i kedaba un munt!!!!
Per el passeig marítim, inici del calvari...km 8!!!

Al km 9'5 m'espera en Raul, company de club que decideix fer la mitja amb mi desde akell punt...i menys mal per que si no encara estic corrent per Mataró!!! passem el km 10 en 41'25".
La sorpresa ens va venir al girar per tornar a agafar direcció Mataró, un vent acollonant que no va fer res mes que afegirse a totes les sensacions negatives que ja passaven per al meu cap!!
Intentant possar bona cara...

En Raul anava tirant de mi, animant-me i motivant-me, i com no l'Eva anar fent fotos, gracies longueraaaaaa!!!!
En Raúl tirant de mi...

El tram d'anar fins a la Procter va ser un calvari, entre l'aire i les cames i el cap, tot era negatiu.
La llebre m'animaba dientme que kuan giressim tot seria diferent i que volariem, però kuan les cames no van no voles ni amb un huracà al teu favor!!!
Anavem passant els kms i encara kedava el pitjor, la pujada del km 19, la pujada de Sant Simó, 1km de calvari afegit que si hi arribes malament...apaga i vamonos!!!...i així va ser...
El gir que et porta a la temible pujada...

Pujant com vaig poder i un cop al km 20 no vaig ni ser capaç d'accelerar el ritme una miketa!!!
Ni tan sols akell sprint que sempre trec per orgull vaig poder fer!!! al final 1h 31m

La conclusió final es força confusa, està clar que hauria d'estar content per el sol fet d'haber pogut còrrer, feia 5 dies estaba a Urgencies mirantme el maleit genoll...però ja sabem que sempre volem més.

Ja s'acaba l'any i amb ell el calendari atlètic, en principi ja no competirè fins a la Sant Silvestre de Masnou del dia 27 que posiblement signifiki el punt final a akest any de curses...

P.D.: Per la tarda l'amic Fran hem va convidar a anar a veure el nou Estadi de Cornellà, jugaven els perikos amb el Racing, tot i la mala experiencia que vaig tenir ara fa un parell d'anys a Montjuic hem venia molt de gust anar a distreurem i veure futbol, més que res per oblidarme una miketa de la mitja marató i el seu mal gust general. Vaig anar al camp, vaig veure de tot menys futbol, jo m'ho vaig passar prou bé (jejejejeje)...
El camp una meravella...l'ekip que hi "juga"...lamentable!!!