MITJA MARATÓ MEDITERRANI...BON INICI!!!!

Ahir diumenge vaig anar cap a Castelldefels a disputar la primera Mijta Marató de la present temporada, dins del marc de la Marató del Mediterrani tambè es disputaba la mitja marató i els 10 kms, jo vaig decidirme per la mitja.

Desprès de 4 setmanes d'entrenament amb força disciplina i forçes ganes i amb bones sensacions, volia comprovar a veure com estaba realment en una cursa. La veritat es que tots els nervis que no he tingut en 3 anys avans de kualsevol cursa varen apareixer durant el dissabte previ. Tenia ganes de fer-ho bé, ganes de demostrar que puc tornar als temps de fa 3 temporades enrere, no volia endurme una decepció veient els entrenaments que estaba fent juntament amb en Fran i en JMairena. Tenia clar que volia acostarme a l'1h30m i que si hi habia la mínima opció abaixar la barrera dels 90 minuts.

La tàctica era clara, volia passar els primers 10 kms en 43' i els seguents 10 kms en 42', així tindria un marge de 5 minutets per baixar dels 90'.

Bon escalfament i cap a la sortida, surto força endevant i el 1er km el passo en 4:05, cómode però un txic massa ràpid, redueixo una miketa i començo a passar els kms a 4'10", pim pam pim pam passo el km 10 en 42', bones sensacions i ganes de seguir tirant al mateix ritme. Segueixen les bones sensacions durant els seguents 10 kms i els faig en 41'. Ja feia estona que tenia clar que llevat d'algun imprevist sobtat, l'objectiu de l'1h30m el tenia a les mans i amb marge. El darrer km el faig en 4'25" i entro a Meta en 1h27m.

Km. 16 aprox. veia l'objectiu a l'abast...

Molt content en acabar i el més important sense estar destroçat de mala manera. La cursa té un perfil molt plà, nomès té dues rampes en el km 9 i en el 20 que et dona records però son curtes i es superen ràpid. Ambient de públic desert i molt bona temperatura per còrrer.

Conclusions: Estic super satisfet, per a mi tornar a estar en akests temps significa mes del que hem pensaba. Si que es cert que sense entrenar hem sortien temps molt acceptables, però en les curses akestes on et creues amb els demès atletes i veus molt per davant a la gent amb la que tu anaves habitualment, això et resignaba una mica. Ahir per fí i desprès de 3 anys hem vaig tornar a veure amb el grup que realment crec que puc estar.

Agraiments: sobretot als dos compais de fatigues, en Fran i JMairenaJMotos, per motivarme a sortir amb ells a entrenar per que si no hi fossin ells de ben segur hem kedaria a casa vaguejant, com els darrers 3 anys!!!, gracies a en Xavi Barrosso que de tant en tant tambè s'apunta als entrenos, gracies a la Musa (jejejejeje) per estar allà i motivarme a anar al punt d'entrenament, gracies a la Mónica (es que si no hem cau una colleja!!) guapaaaa!!! i sobretot sobretot gracies a en Mairenooooooooooooooooottttttttt per fer-nos riure tant!!!!!!!
No hem voldria deixar a la Colla del Garraf per els seus ànims per la cursa i l'interès post cursa, gracies!!!...tens un Parrots pagat Gayot JJ!!!

URGENT...BUSCO MARATONIÀ!!!!!

Més clar imposible companys!!! degut a la baixa per lesió d'un amic meu del Club d'Atletisme, estem buscant de manera urgent algú que vulgui/pugui còrrer la marató del Challenge de Calella del proper dia 4 d'octubre. El meu amic està inscrit en la modalitat de relleus i a ell li tocaba fer la marató, està amb una lesió emprenyadora, com totes, i serà imposible que ell la pugui còrrer.

Desde aquí faig una crida per si algú està interessat en substituir-lo, s'ha parlat amb l'organització i encara accepten canvis de participants així que no hi haurà cap problema en aquest sentit. Va! algun sonat que s'animi que l'experiencia pot ser molt maca, i l'equip és format per gent molt maca i de nivell molt acceptable, però que no sigui el nivell el que faci dubtar a ningú, ara mateix el més important es trobar a algú per que si no dos companys esportistes que porten temps entrenant es poden quedar sense participar en tan mítica proba.

Aprofito per desitjar a en Pere una defintiva recuperació i ànims que encara queda molta tralla i molt d'asfalt que trepitjar!!! Ànims nanu!!!!!!

BURRIAC ATAC !!...UN 10 !!!!!!!!!

Ahir a les 21:45 es donaba la sortida a la Burriac Atac'09, era la meva primera participació en la què tothom sempre ha dit que és una gran cursa, i realment...espectacular!!!

Jà l'ambientillo previ a la plaça de l'ajuntament deixa veure que és una cursa especial, per l'hora en que es disputa, el lloc petit i acollidor, els coneguts...
Fernando,jo,Fran,Xavi&Xavi i Enric avans sortida...

La sortida es fà en un carrer molt estret i cal anar amb pressa per agafar una bona posició per no kedarse enganxat amb els corredors.

A l'eskerra de taronja i anant per feina!!!

En JM ha vingut a animar, akí amb en Fran.

Els entrenaments previs a la cursa no varen ser tot lo productius com haguès volgut i els dubtes m'invaien, l'objectiu el tenia clar, sub 2 hores, no les tenia totes doncs en els entrenos estaba força lluny. La tàctica era clara, sortir a sak i intentar arribar als primers corriols amb la menor gent al davant posible. Així va ser i fins al Turó de l'Infern es va poder còrrer perfectament, el Turó en fila india, que tambè s'agraeix, i un cop a dalt baixada sense perdre el temps, les pujades seguents intentant donar tot el que podia i arribo al Castell en 1h22 (+/-), a partir d'akí tot es baixada tècnica però ràpida, nomès un parell de pujades fins al final. Baixo a tope i arribo al punt que més emoció hem va provocar, la plaça de l'Esglesia de Cabrera estaba a tope de gent i l'adrenalina es dispara!!!però s'ha de controlar que arriba la darrera pujada d'uns 400 metres que es força dura, però kuan acaba ja si que tot es baixada fins la Meta. En akest punt vaig en 1h 40m, no acabo de veure clar l'objectiu sub 2h, però hem noto molt bé de cames i li foto un bon ritme, keda poc menys de 3 kms i keden 15 minuts per les dues horetes, la baixada per la riera de Cabrera es fa llargueta, kuan acaba akesta ja trobes l'asfalt que et porta fins a la nacional, akí estic amb nomès 8 minuts de marge, ho veig posible, creuem la nacional per el pas soterrani i entrem en el tram final de 300 metres de sorra de platja per rematar, veig l'Arc d'arribada i encara apreto però...error el d'arribada estaba 150 metres més enllà!!!! regulo i entre els incansables ànims de l'afició totalment volcada i entre torxes de foc arribo a la Meta en 1h 55m...

Amb en Fran, apollardats com es pot veure de l'emoció!!

No enganyarè a ningú ni exigararè gens si asseguro que es la millor cursa que he fet en la meva vida!!!, ambient excel.lent, organització brutal, circuit dur però makíssim, voluntaris per tot arreu, circuit super ben marcat i per rematar botifarra, fruita i vegudes sense límit.
A partir d'avui es de les que marcarè obligadament al meu calendari amb preferència absoluta!!
Felicito als meus amics Fran, el monstre segueix viu (tot i l'alcohol de l'altre dia,jejeje), el Fernando, els Xavis de Premià (kin parell de cracks) i tambè a en Pedro i en Raul dels piris per l'atenció dels dies previs a la cursa en forma de consells. Felicitar a un altre amic, en Javi per la victòria final absoluta!!montruoooooooo!!!

Amb akesta cursa baixo de les muntanyes, això vol dir que la temporada muntanyera en principi s'ha acabat per a mi i a partir de dilluns començarem a prepara les curses de ruta, la primera cursa dia 11 de setembre a Mataró...

MOLT MÉS RÀPID QUE USAIN BOLT...

Aquests dies veient els mundials de berlín he quedat, com la majoría, al.lucinat veient a l'animal jamaicà. No perderè el temps el.logiant a Usain Bolt per què ja s'han escrit mil i una planes sobre aquest fenomen. Jo l'únic que vull comentar és que veient al jamaicà corrent, pensaba que no hi habia res que poguès anar més depressa. Però no, m'he equivocat, he trobat una altre cosa que va més ràpida que Bolt...les Vacances!!!!!! això si que va ràpid!! i de quina manera!!! Bolt vola, les vacances ni les veus passar!!!

Han estat 3 setmanetes de desconexió laboral, han caigut els Cavalls Del Vent i uns dies amb la dona per l'Estartit, ben aprofitades, molt de temps per fer el gós,moltissim!!! cada dia amb pensaments de sortir a entrenar, però...uff kina mandra, uff kina calor, uff quina xafogor...tot plegat 18 díes sense fotre ni brot d'esport...estic descansat...

A finals de la setmana passada vaig començar a possar-me les pil.les. La burriac Atac s'acosta, es la primera vegada que hi serè i m'agradaria no fotre molt el pena. Dijous reconeixement del circuit i comprovació "in person" de que en akesta cursa val més anar-hi entrenat, 17 kms on la primera meitat es en constant pujada, pujades de les de veritat, i on val la pena guardar algo per la baixada per intentar recuperar alguna posició.
Tothom m'hen parla meravelles de la cursa i hem recomanen que es una cursa per disfrutar. Es fa de nit amb el frontal i acaba a la mateixa sorra de la platja de Vilassar de Mar en un final on les torxes fan de passadís fins la linea de meta.
Dijous hem vaig trobar molt lamentable en les pujades, bufant i treient el fetxe!! això però es va veure compensat amb la bona sensació que tenia a les cames kuan jà duiem 70 minuts i vaig comprovar que de fons vaig força bé. Temps total 1h46m...
Dissabte vaig sortir jo solet, m'ho vaig pendre amb molta calma, a les pujades molta trankilitat i anar fent, amb comoditat però gens sobrat. Al final va caure 1h 50m +/-.
El dilluns...ai el dilluns!!!!kina decepció!!!!! jo què sortia tot animat i...patapam!!!!!kines males sensacions!!!no anaba bé de res!!ni de cames, ni de respiració, ni de tarro...tot un desastre!!!!va ser 1h 16m de patetisme atlètic...vaig acabar molt desanimat, volia veure jà alguna evolució en els entrenos però res de res...
Demà dimecres entrenament en grup del recorregut complert de la cursa, espero trobarme millor que ahir per que si no començarè a pensar seriosament a veure si realment tin que fer la cursa o no...

CAVALLS DEL VENT ' 09

Akest cap de setmana anterior varem anar a fer Els Cavalls de Vent, els partes metereològics del dijous eren horrorosos de cara al dissabte i al diumenge, això i algun motiu mèdic, va fer que el grup es veies reduit a nomès kuatre integrants, la Laia, en Ferran, en Fran i jo. Akesta travessa la pots fer en diferents disciplines horaries, nosaltres varem triar la de fer-la en sub-36 hores.
Akest es el plànol del recorregut, nosaltres varem escollir sortir desde el refugi de Cortals d'Ingla. El dissabte contradint tota mena de partes meteos el dia va matinar amb força clarianes, a les 06:00 estavem jà en marxa. Aprofitant la treva metereològica anavem fent via de manera força decidida i cumplint perfectament amb els horaris mes o menys previstos.
Aquest es el refugi de Cortals d'Ingla desde on varem iniciar el recorregut dels Cavalls...

Desprès de passar per el primer refugi, el de Prat d'Agulló, pujada considerable cap al pas dels gassolans...
Amb en Fran als Gassolans...

Les properes hores ens durien directament direcció al Pedraforca, el dia encara acompanyaba molt bé però ja veiem com les tempestes que s'anaven formant cada vegada s'acostaven mes...
Els 4 amb el Pedraforca al darrere...

Buscant la pista que ens duia a Estasen...

Al refugi de Lluís Estasen ens varem aturar a menjar alguna coseta, aquí ja varem veure que alguna tormenta enganxariem gairebè segur. La baixada al refugi del Gressolet va ser força perillossa, molt relliscosa per les plujes del dia anterior, ens va endarrerir bastant i tambè ens va caure la primera cortina d'aigua del dia.
Una vegada al Gressolet ja "nomès" ens kedava arribar al Refu de Sant Jordi que era on feiem nit. El cel cada vegada pitjor i les forçes físikes començaven a anar al limit. kedava la pujada final al refu i es preveia un patiment agònic, però la pujada es tant maca, tant extraordinariament màgica, què de cop i volta hem vaig notar com una injecció de forçes que hem va dur cap amunt sense gairebe ni adonarmen. Sense cap mena de dubte akest tram on creues el riu infinitats de vegades, va ser el que mes hem va agradar de tota la travessa.

Impressionant la pujada a Sant jordi...màgic...

Arribem al refugi i comença a caure la tormenta del segle!!!!...la sort era amb nosaltres...
Els partes per diumenge eren desoladors, la nit va se infernal, trons, llamps, aigua, roncades...
Decidim avançar l'hora de sortida i a les 05:28 ja som fent vía. El dia estaba molt tapadot, pintaba fatal realment. Direcció cap al refu del Rebost, fisicament amb algunes molesties però molt bé mentalment. Avans del Rebost primera remullada, omplim les motxilles d'aigua i encarem el que seria la pujada més dura de tota la travessa, el Niu de l'aliga a 2540 mts. Veiem infinitats de tormentes apostades cap on anavem, algunes ens perseguien per darrere, la boira cada vegada mes abundant...la tasca es feia feixuga però amb un parell d'ous i "l'espiritu Calleja" (jajajaja) varem anar tirant amunt, erem incapaços de veure el refu de la boira...jà hi som!!
Pujant cap al Rebost...Pedraforca al fons...

Del Rebost al Niu de L'Aliga...darrera foto amb sol...

Desprès del niu de l'aliga ens kedaba passar com a punt de màxim risc les Penyes Altes, i mare meva la que varem passar!!! allà si que el dia ja estaba engorilat totalment, llamps o trons al nostre voltant, voliem evitar kualsevol tempesta en akest tramp, ens va anar de pèls, deixar les Penyes i començar a caure una bona, aigua, llamps i alguna pedregadeta petita. Teniem que baixar per el Torrent del Moixerò i es va fer molt dur, molt lliscós i empinat...aquí relliscada i enculada d'en Fran!!! amb la mala llet que el pompis va anar a caure sobre una pedra!!kin mal!!!...va servir per que s'enrecordes de les seves aventures a Sitges!! (jajajajajaja).

Ja veiem el penultim control de pas, el refugi del Serrat de les Esposes. Patiem per si podriem cumplir l'objectiu en menys de 36 hores, era moment de conservar la calma i veure kuan de temps ens kedaria un cop en akest refugi. Arribem al refu a les 16h de la tarda, ens kedaven 2 horetes per acabar...
Sortim direcció al darrer refugi i kuan portem 10 minuts comença a caure una tromba d'aigua de collons, la veritat es que jà tant ens era, veiem l'objectiu a prop i pokes coses ens podien parar en akells moments, ens endinçem al corriol que ens ha de dur al refugi, aigua i mes aigua, cada vegada mes fred i mes fred, però cada vegada mes a prop i mes a prop. Cada pas que fem es un metre menys que keda, veiem el refugi...darrer esforç...empapats i sota una pluja torrencial arribem a les 17 h en punt!!!...total 35 hores...objectiu assolit!!!!!!!!!!

Tornant cap a casa contents per lo assolit.

P.D.: Tots sabeu, o haurieu de saber ja a akestes alçades, que soc un anti perico compulsiu, durant akesta travessa hem estat incomunicats del món durant moltes hores, ni tele ni radio ni diaris, ni móbils...no va ser fins el diumenge pujant al Niu de L'Aliga que ens varem assebentar de la desgraciada noticia de la mort d'en Dani Jarque, va ser un pal molt fort, per a mi ja ho va ser però per als meus tres acompanyants encara ho va ser mes doncs ells son socis de l'Espanyol. No cal dir que davant d'akestes desgracies no valen colors, rivalitats, odis ni res de res, en akests moments hem sento un perico més i vull que sapigueu que jo com a culer comparteixo el dolor d'akesta mort amb vosaltres. Ànims a la familia perica i D.E.P Dani Jarque...

INDIGNAT!!! LANCE MAL PERDEDOR!!!

Fot molt dies que tinc el blog totalment parat i l'intenció era seguir així durant un temps, per mandra, desmotivació o ves a saber per què... però hi hà hagut un fet que hem te molt indignat i no podia estarme de dir la meva...
No sé si hem guanyarè algun enemic, tampoc vull entrar en el tema de la llibertat d'expressió...

La raó d'akest meu retorn es l'indignació de veure com un tio que ho va ser tot (si si que ho va ser tot) no sap admetre que li passin la mà per la cara, vergonyós el comportament del senyoret Lance Armstrong, no nomès el darrer dia una vegada finalitzat el Tour sino tots els dies que akest ha durat. Un ex-campió com ell, que ja ha fet tot el que tenia que fer, un tio amb el seu palmarès, el millor posible (amb Tours unicament), no pot reaccionar de la manera que ha reaccionat davant de totes les repasades que l'amic de Pinto l'hi ha fotut(i algun que no es de Pinto).
Trobo lamentable que amb l'exemple que ha sabut donar amb la superació de la seva malaltia i amb les causes benefikes que està portant a terme, trobo lamentable que un paio com akest no sapiga admetre que no ha guanyat. Per què no ha guanyat senyors!! que ningú vingui a dir que què gran Amstrong per quedar 3er amb tota l'edat que té, al cap i a la fí aquí nomès val guanyar i akest mal perdedor nomès es el segon perdedor del Tour despres d'Andy Schleck què es el primer perdedor, nomès guanya el que queda primer en el esport, a partir d'akest tots els altres son perdedors, uns amb més elegancia que d'altres!!!...i tu no la tens...
Amb la cara pagues perdedor!!!!!!!!

No puc entendre com un tio que sap que un esport com akest on l'ekip es part fonamental ha pogut comportar-se de la manera que ho ha fet durant akestes 3 setmanes, es pot explicar si veiem que el gran director d'akest ekip tambè s'ha comportat de manera barroera...

Val més sol que mal acompanyat...

Espero que entengueu/respecteu la meva opinió, vull deixar clar que no soc cap fan de Contador ni de ningú en especial i que això no es cap atac de ràbia per que li han volgut amargar el títol a Contador, no no, sencillament es indignació per que un esportista no sap reconeixer que ara mateix ja no es el millor del món i que per més INRI tenia l'enemic a casa...a cascarla Lance!!!

Es molt trist escoltar a un ciclista dir que els pitjors moments que ha passat en akest Tour han estat les estones a l'Hotel amb el seu ekip desprès de les etapes!!!...lamentable!!
Lance deixa't de tirar ironies mal sonants, deixa't d'actituts de mal perdedor rabietero com la que vas tenir en el podi on vas saludar al campió per que estaves obligat, deixa la teva prepotencia perque ja no ets el millor...entrena't i l'any vinent...be l'any vinent ja es veurà a veure què...

CAMPIONS!!!! i CAMPIONS???????????

Ja se que no dono cap exclusiva a akestes hores però no estaba a gust sense publicar un post com akest!!!!!! LAKERS CAMPIONS DE L'NBA!!!!!!!!!!!!...que ja tocaba tambè!!!!



I demà pot ser el remat definitiu a una grandissima temporada esportiva per a mí si el Barça de Basket aconsegueix la tercera victoria davant el Tau i es converteix tambè en campió de la Lliga ACB'08/09. No serà fàcil doncs el Tau es un rival molt a tenir a en contetot i que juguem al Palau Blaugrana.


Un boig afeccionat als esports com jo, crec que mai podia imaginar que el seu ekip de futbol guanyès els tres títols mes importants en la mateixa temporada, però si a més a més a això li sumes que en l'esport que mès m'agrada, el basket, els meus dos ekips de tota la vida son capaços de guanyar el campionat de les seves lligues...això pot ser verdaderament ... la Repera!!!!!!!!!...si tot això passes, nomès hauriem de lamentar un objectiu/desitj no assolit... que cadascú entengui el que vulgui i vagi per on vulgui anar...