ENTRENAMENTS I CURSES...

Primera actualització del blog d'akest any 2010, amb una mika de mandra però farem un esforç que desprès no sigui dit.

En akestes primeres setmanes del nou any estem plenament entregats als entrenaments de la marató de Barcelona, primer diumenge de març, acumulant volum kilomètric, combinat amb algun entreno de kualitat i com no de tant en tant deixant-se veure per alguna cursa...

El passat dia 10 la primera de l'any, Mitja Marató de Sitges. Força rasca a l'hora d'arribar, zero graus, que no va impedir que sortissim amb tirantets i com no pantalons curts (obligació fins i tot en els entrenaments diaris!!!).
Nomès arribar amb en Fran, ens trobem amb l'atleta local més esperat per l'afició d'akella zona i ambients, en Joan Josep, amb el seu mocador de lentejuelas al cap, clar simbol per ser reconegut per als seus companys de la ciutat.

Amb en Joan Josep i en Fran, 3 matxotes!!!

Amb en Fran, únics representants del Club!!

Anem a escalfar i...sorpresa!!! a akests els conec d'alguna cosa!! Eva, Robert, Sergi "el Tapao" i l'Elena...
Poker a Sitges, el "tapao"...medio tapao!!!

L'objectiu marcat era baixar de 1h30m, surto controlant el ritme i al segon km..sorpresa!!! circuit mal mesurat que ja et fot anar de corcoll tot el resta de la cursa!!inadmisible en una mitja com akesta amb el prestigi que té!!! Vaig tota la cursa amb dubtes si soc jo el que vaig malament o que collons passa!!. Porto el crono clavat per poder baixar dels 90 minuts, intento apretar ela darrers 300 metres i sento una molèstia a la cama eskerra que em fa afluixar i lamentablement entro a Meta a un ritme bastant penós!!. Miro el crono i em desanimo, 1h30m14s...

Darrers metres de la mitja...

Infinitat de comentaris entre els atletes i hores més tard la mateixa organització admet que hi hà hagut un error en la mesura del circuit i em acabat fent gairebé 350 metres extres!!!, de manera coherent decideixen rectificar els temps tenint en conte el ritme i els metres fets de més. Al final el meu registre keda en 1h29m04s. Això ja es una altre cosa nen!!!Això canvia algunes coses!!, nomès arribar a meta kedo tocat i ja començo a pensar en canviar objectius de cara a la marató i començo a fer valoracions personals que nomès em portaven al desànim. Afortunadament la rectificació posterior dels temps es com una injecció de moral i ara per ara segueixo pensant de manera otimista amb el meu principal objectiu en la propera marató...vull fer marca personal, he de baixar les 3h12m!!!...ja hi hà promesa feta en cas de que això passi...ai mare meva si passa!!!!

BONES FESTES !!!

MOLT BONES FESTES A TOTHOM !!!!!!!!!

DE CONCERT...AMB GERARD QUINTANA.

Ahir per la nit en un cop de moto vaig anar a veure la presentació del nou disc del sempre admirat Gerard Quintana, mai podrè agrairli ni jo ni tota la meva colla les nits de gresca i desmadre que amb els Sopa ens va donar, sense oblidarme que la cançó que més va sonar el dia del meu casament va ser "L'Empordà", kins estius...
Però bé, suposo que tothom a akestes alçades ja sap que els Sopa ja no hi són i que en Gerard ara "vola" sol, sol tampoc per que els companys de viatge que s'ha buscat deu ni doret...

La primera impressió nomès entrar a l'Auditori va ser una mica una confirmació del que ja m'imaginaba jo que podia passar, públic de totes les edats, desde l'àvia passant per els pares ja curtits i amb la majoria més nombrosa dels que freguem els 40 i com no oblidarme dels més jovenets que posiblement no varen, desgraciadament, conèixer els Sopa...

El nou disc s'anomena "DE TERRAT EN TERRAT", un viatge per la Barcelona desde el punt de vista del cantant.
L'Auditori va ser el lloc ideal per poder gaudir de la màgica veu del Gerard i de la música i acompanyaments de la seva colla, Francesc Bertran, Xavi Lloses, Ermengol Mayol, Diana Kerrel i Judith Farrés, aquesta darrera espectacular en els cors.
El concert va estar acompanyat per originals "performances" que et donaven la sensació de viure de més aprop la "gran ciutat". Entre cançó i cançó en Gerard feia els seus monólegs particulars, "xorreos" autèntics!! podia estar perfectament 10 minuts per presentar el seguent tema, entre la xarrera i el seu vestuari totalment de color negre, per uns moments va semblar veure al Pepe Rubianes damunt l'escenari, presentacions catxondes i generalment crítiques amb akest món cada dia més corrupte i podrit. L'extàsi de la xerrera va venir amb la cançó "Mataró-Llaveneres", una cançó de poc més d'un minut de durada i que en Gerard va voler dedicarli gairebé 20 minuts!!!...

El viatge per la Barcelona d'en Gerard va durar dues hores, es va marcar un "bis" amb "El boig de la ciutat" (única de Sopa en tot el concert) i la va empalmar amb el seu primer single del nou disc "Barcelona en colors", la mateixa cançó que habia servit per obrir el concert.

MITJA MATARÓ...una més i gràcies...

Aquest diumenge passat es va disputar la 12a Mitja Marató de Mataró, la de casa. Desprès de 10 dies d'incertessa degut a l'accident de moto, finalment vaig poder plantarme a la linea de sortida. Les perspectives de cara a la cursa eren una mica confoses, tenia clar que no estaba com ara fa un mes kuan vaig còrrer en 1h27m a Castelldefels, feia 10 dies que no podia entrenar per el genoll però la setmana anterior ja vaig tenir que renunciar a la Jean Bouin i a Mataró es tenia que còrrer per poc clar que ho veiès...

Vaig creuar a "la acera de enfrente" per trobar a lo Furri i lo Antolí

Va ser en jordi qui hem va proposar d'anar amb ell, el meu objectiu tenint en conte la prèvia era intentar baixar de l'1h30m. Els primers kms varen passar ràpid...massa ràpid!!! al km 3 passavem en 12:05 (a 4'02"/km), intento començar a dossificar però la massa d'atletes i l'entrada al casc antic de Mataró on l'adrenalina es dispara no hem varen ajudar a baixar el ritme.
Seguint a l'Antolí al c/St. Josep cantonada La Riera

Al km 6 i poc ja vaig començar a notar que la cosa no anava be del tot, les cames les portava molt dures i no hem trovaba cómode. En el tram del passeig marítim vaig començar a perdre temps per km de manera força visible, estaba tocat i kedaba un munt!!!!
Per el passeig marítim, inici del calvari...km 8!!!

Al km 9'5 m'espera en Raul, company de club que decideix fer la mitja amb mi desde akell punt...i menys mal per que si no encara estic corrent per Mataró!!! passem el km 10 en 41'25".
La sorpresa ens va venir al girar per tornar a agafar direcció Mataró, un vent acollonant que no va fer res mes que afegirse a totes les sensacions negatives que ja passaven per al meu cap!!
Intentant possar bona cara...

En Raul anava tirant de mi, animant-me i motivant-me, i com no l'Eva anar fent fotos, gracies longueraaaaaa!!!!
En Raúl tirant de mi...

El tram d'anar fins a la Procter va ser un calvari, entre l'aire i les cames i el cap, tot era negatiu.
La llebre m'animaba dientme que kuan giressim tot seria diferent i que volariem, però kuan les cames no van no voles ni amb un huracà al teu favor!!!
Anavem passant els kms i encara kedava el pitjor, la pujada del km 19, la pujada de Sant Simó, 1km de calvari afegit que si hi arribes malament...apaga i vamonos!!!...i així va ser...
El gir que et porta a la temible pujada...

Pujant com vaig poder i un cop al km 20 no vaig ni ser capaç d'accelerar el ritme una miketa!!!
Ni tan sols akell sprint que sempre trec per orgull vaig poder fer!!! al final 1h 31m

La conclusió final es força confusa, està clar que hauria d'estar content per el sol fet d'haber pogut còrrer, feia 5 dies estaba a Urgencies mirantme el maleit genoll...però ja sabem que sempre volem més.

Ja s'acaba l'any i amb ell el calendari atlètic, en principi ja no competirè fins a la Sant Silvestre de Masnou del dia 27 que posiblement signifiki el punt final a akest any de curses...

P.D.: Per la tarda l'amic Fran hem va convidar a anar a veure el nou Estadi de Cornellà, jugaven els perikos amb el Racing, tot i la mala experiencia que vaig tenir ara fa un parell d'anys a Montjuic hem venia molt de gust anar a distreurem i veure futbol, més que res per oblidarme una miketa de la mitja marató i el seu mal gust general. Vaig anar al camp, vaig veure de tot menys futbol, jo m'ho vaig passar prou bé (jejejejeje)...
El camp una meravella...l'ekip que hi "juga"...lamentable!!!

MITJA MARATÓ MEDITERRANI...BON INICI!!!!

Ahir diumenge vaig anar cap a Castelldefels a disputar la primera Mijta Marató de la present temporada, dins del marc de la Marató del Mediterrani tambè es disputaba la mitja marató i els 10 kms, jo vaig decidirme per la mitja.

Desprès de 4 setmanes d'entrenament amb força disciplina i forçes ganes i amb bones sensacions, volia comprovar a veure com estaba realment en una cursa. La veritat es que tots els nervis que no he tingut en 3 anys avans de kualsevol cursa varen apareixer durant el dissabte previ. Tenia ganes de fer-ho bé, ganes de demostrar que puc tornar als temps de fa 3 temporades enrere, no volia endurme una decepció veient els entrenaments que estaba fent juntament amb en Fran i en JMairena. Tenia clar que volia acostarme a l'1h30m i que si hi habia la mínima opció abaixar la barrera dels 90 minuts.

La tàctica era clara, volia passar els primers 10 kms en 43' i els seguents 10 kms en 42', així tindria un marge de 5 minutets per baixar dels 90'.

Bon escalfament i cap a la sortida, surto força endevant i el 1er km el passo en 4:05, cómode però un txic massa ràpid, redueixo una miketa i començo a passar els kms a 4'10", pim pam pim pam passo el km 10 en 42', bones sensacions i ganes de seguir tirant al mateix ritme. Segueixen les bones sensacions durant els seguents 10 kms i els faig en 41'. Ja feia estona que tenia clar que llevat d'algun imprevist sobtat, l'objectiu de l'1h30m el tenia a les mans i amb marge. El darrer km el faig en 4'25" i entro a Meta en 1h27m.

Km. 16 aprox. veia l'objectiu a l'abast...

Molt content en acabar i el més important sense estar destroçat de mala manera. La cursa té un perfil molt plà, nomès té dues rampes en el km 9 i en el 20 que et dona records però son curtes i es superen ràpid. Ambient de públic desert i molt bona temperatura per còrrer.

Conclusions: Estic super satisfet, per a mi tornar a estar en akests temps significa mes del que hem pensaba. Si que es cert que sense entrenar hem sortien temps molt acceptables, però en les curses akestes on et creues amb els demès atletes i veus molt per davant a la gent amb la que tu anaves habitualment, això et resignaba una mica. Ahir per fí i desprès de 3 anys hem vaig tornar a veure amb el grup que realment crec que puc estar.

Agraiments: sobretot als dos compais de fatigues, en Fran i JMairenaJMotos, per motivarme a sortir amb ells a entrenar per que si no hi fossin ells de ben segur hem kedaria a casa vaguejant, com els darrers 3 anys!!!, gracies a en Xavi Barrosso que de tant en tant tambè s'apunta als entrenos, gracies a la Musa (jejejejeje) per estar allà i motivarme a anar al punt d'entrenament, gracies a la Mónica (es que si no hem cau una colleja!!) guapaaaa!!! i sobretot sobretot gracies a en Mairenooooooooooooooooottttttttt per fer-nos riure tant!!!!!!!
No hem voldria deixar a la Colla del Garraf per els seus ànims per la cursa i l'interès post cursa, gracies!!!...tens un Parrots pagat Gayot JJ!!!

URGENT...BUSCO MARATONIÀ!!!!!

Més clar imposible companys!!! degut a la baixa per lesió d'un amic meu del Club d'Atletisme, estem buscant de manera urgent algú que vulgui/pugui còrrer la marató del Challenge de Calella del proper dia 4 d'octubre. El meu amic està inscrit en la modalitat de relleus i a ell li tocaba fer la marató, està amb una lesió emprenyadora, com totes, i serà imposible que ell la pugui còrrer.

Desde aquí faig una crida per si algú està interessat en substituir-lo, s'ha parlat amb l'organització i encara accepten canvis de participants així que no hi haurà cap problema en aquest sentit. Va! algun sonat que s'animi que l'experiencia pot ser molt maca, i l'equip és format per gent molt maca i de nivell molt acceptable, però que no sigui el nivell el que faci dubtar a ningú, ara mateix el més important es trobar a algú per que si no dos companys esportistes que porten temps entrenant es poden quedar sense participar en tan mítica proba.

Aprofito per desitjar a en Pere una defintiva recuperació i ànims que encara queda molta tralla i molt d'asfalt que trepitjar!!! Ànims nanu!!!!!!

BURRIAC ATAC !!...UN 10 !!!!!!!!!

Ahir a les 21:45 es donaba la sortida a la Burriac Atac'09, era la meva primera participació en la què tothom sempre ha dit que és una gran cursa, i realment...espectacular!!!

Jà l'ambientillo previ a la plaça de l'ajuntament deixa veure que és una cursa especial, per l'hora en que es disputa, el lloc petit i acollidor, els coneguts...
Fernando,jo,Fran,Xavi&Xavi i Enric avans sortida...

La sortida es fà en un carrer molt estret i cal anar amb pressa per agafar una bona posició per no kedarse enganxat amb els corredors.

A l'eskerra de taronja i anant per feina!!!

En JM ha vingut a animar, akí amb en Fran.

Els entrenaments previs a la cursa no varen ser tot lo productius com haguès volgut i els dubtes m'invaien, l'objectiu el tenia clar, sub 2 hores, no les tenia totes doncs en els entrenos estaba força lluny. La tàctica era clara, sortir a sak i intentar arribar als primers corriols amb la menor gent al davant posible. Així va ser i fins al Turó de l'Infern es va poder còrrer perfectament, el Turó en fila india, que tambè s'agraeix, i un cop a dalt baixada sense perdre el temps, les pujades seguents intentant donar tot el que podia i arribo al Castell en 1h22 (+/-), a partir d'akí tot es baixada tècnica però ràpida, nomès un parell de pujades fins al final. Baixo a tope i arribo al punt que més emoció hem va provocar, la plaça de l'Esglesia de Cabrera estaba a tope de gent i l'adrenalina es dispara!!!però s'ha de controlar que arriba la darrera pujada d'uns 400 metres que es força dura, però kuan acaba ja si que tot es baixada fins la Meta. En akest punt vaig en 1h 40m, no acabo de veure clar l'objectiu sub 2h, però hem noto molt bé de cames i li foto un bon ritme, keda poc menys de 3 kms i keden 15 minuts per les dues horetes, la baixada per la riera de Cabrera es fa llargueta, kuan acaba akesta ja trobes l'asfalt que et porta fins a la nacional, akí estic amb nomès 8 minuts de marge, ho veig posible, creuem la nacional per el pas soterrani i entrem en el tram final de 300 metres de sorra de platja per rematar, veig l'Arc d'arribada i encara apreto però...error el d'arribada estaba 150 metres més enllà!!!! regulo i entre els incansables ànims de l'afició totalment volcada i entre torxes de foc arribo a la Meta en 1h 55m...

Amb en Fran, apollardats com es pot veure de l'emoció!!

No enganyarè a ningú ni exigararè gens si asseguro que es la millor cursa que he fet en la meva vida!!!, ambient excel.lent, organització brutal, circuit dur però makíssim, voluntaris per tot arreu, circuit super ben marcat i per rematar botifarra, fruita i vegudes sense límit.
A partir d'avui es de les que marcarè obligadament al meu calendari amb preferència absoluta!!
Felicito als meus amics Fran, el monstre segueix viu (tot i l'alcohol de l'altre dia,jejeje), el Fernando, els Xavis de Premià (kin parell de cracks) i tambè a en Pedro i en Raul dels piris per l'atenció dels dies previs a la cursa en forma de consells. Felicitar a un altre amic, en Javi per la victòria final absoluta!!montruoooooooo!!!

Amb akesta cursa baixo de les muntanyes, això vol dir que la temporada muntanyera en principi s'ha acabat per a mi i a partir de dilluns començarem a prepara les curses de ruta, la primera cursa dia 11 de setembre a Mataró...