INDIGNAT!!! LANCE MAL PERDEDOR!!!

Fot molt dies que tinc el blog totalment parat i l'intenció era seguir així durant un temps, per mandra, desmotivació o ves a saber per què... però hi hà hagut un fet que hem te molt indignat i no podia estarme de dir la meva...
No sé si hem guanyarè algun enemic, tampoc vull entrar en el tema de la llibertat d'expressió...

La raó d'akest meu retorn es l'indignació de veure com un tio que ho va ser tot (si si que ho va ser tot) no sap admetre que li passin la mà per la cara, vergonyós el comportament del senyoret Lance Armstrong, no nomès el darrer dia una vegada finalitzat el Tour sino tots els dies que akest ha durat. Un ex-campió com ell, que ja ha fet tot el que tenia que fer, un tio amb el seu palmarès, el millor posible (amb Tours unicament), no pot reaccionar de la manera que ha reaccionat davant de totes les repasades que l'amic de Pinto l'hi ha fotut(i algun que no es de Pinto).
Trobo lamentable que amb l'exemple que ha sabut donar amb la superació de la seva malaltia i amb les causes benefikes que està portant a terme, trobo lamentable que un paio com akest no sapiga admetre que no ha guanyat. Per què no ha guanyat senyors!! que ningú vingui a dir que què gran Amstrong per quedar 3er amb tota l'edat que té, al cap i a la fí aquí nomès val guanyar i akest mal perdedor nomès es el segon perdedor del Tour despres d'Andy Schleck què es el primer perdedor, nomès guanya el que queda primer en el esport, a partir d'akest tots els altres son perdedors, uns amb més elegancia que d'altres!!!...i tu no la tens...
Amb la cara pagues perdedor!!!!!!!!

No puc entendre com un tio que sap que un esport com akest on l'ekip es part fonamental ha pogut comportar-se de la manera que ho ha fet durant akestes 3 setmanes, es pot explicar si veiem que el gran director d'akest ekip tambè s'ha comportat de manera barroera...

Val més sol que mal acompanyat...

Espero que entengueu/respecteu la meva opinió, vull deixar clar que no soc cap fan de Contador ni de ningú en especial i que això no es cap atac de ràbia per que li han volgut amargar el títol a Contador, no no, sencillament es indignació per que un esportista no sap reconeixer que ara mateix ja no es el millor del món i que per més INRI tenia l'enemic a casa...a cascarla Lance!!!

Es molt trist escoltar a un ciclista dir que els pitjors moments que ha passat en akest Tour han estat les estones a l'Hotel amb el seu ekip desprès de les etapes!!!...lamentable!!
Lance deixa't de tirar ironies mal sonants, deixa't d'actituts de mal perdedor rabietero com la que vas tenir en el podi on vas saludar al campió per que estaves obligat, deixa la teva prepotencia perque ja no ets el millor...entrena't i l'any vinent...be l'any vinent ja es veurà a veure què...

CAMPIONS!!!! i CAMPIONS???????????

Ja se que no dono cap exclusiva a akestes hores però no estaba a gust sense publicar un post com akest!!!!!! LAKERS CAMPIONS DE L'NBA!!!!!!!!!!!!...que ja tocaba tambè!!!!



I demà pot ser el remat definitiu a una grandissima temporada esportiva per a mí si el Barça de Basket aconsegueix la tercera victoria davant el Tau i es converteix tambè en campió de la Lliga ACB'08/09. No serà fàcil doncs el Tau es un rival molt a tenir a en contetot i que juguem al Palau Blaugrana.


Un boig afeccionat als esports com jo, crec que mai podia imaginar que el seu ekip de futbol guanyès els tres títols mes importants en la mateixa temporada, però si a més a més a això li sumes que en l'esport que mès m'agrada, el basket, els meus dos ekips de tota la vida son capaços de guanyar el campionat de les seves lligues...això pot ser verdaderament ... la Repera!!!!!!!!!...si tot això passes, nomès hauriem de lamentar un objectiu/desitj no assolit... que cadascú entengui el que vulgui i vagi per on vulgui anar...

OLELE OLALA!!!!! WE ARE THE CHAMPIONS!!!

Cap de setmana intensakest passat!!! Dissabte a les 06:50 sonaba el despertador per anar cap a entrenar, sortida programada amb en Fran i al menys durant els primers kms acompanyats d'una bon colla de membres del Club. Varem anar direcció al Castell de Burriac, feia moltissims anys que no el visitaba tot i tenirlo al costat de casa, baixada direcció Cabrils i allà ens deixen els companys del club, a partir d'akí ens toca a en Fran i a mi tirar sols endevant. Anem direcció Orrius i buskem la trialera que ens porta a Cellecs, coronem el Pic i decidim baixar cap a Vallromanes, d'allà empinades pistes ens porten prop de Sant Mateu i per rematar decidim llençarnos per la trialera batejada com "El Vietnam". Al final va sortir un bon entreno de 4h 35m amb mes de 1000 metres de nivell de pujada acumulat. Un altre bon entreno, d'akells que et deixa satisfet nomès acabar.
Amb la MEGA Senyera del Castell.


Diumenge nova matinada que tocaba campionat de pitch&putt, ja vaig explicar en el darrer post que era la darrera prova d'un circuit de 5 torneigos i que hi arrivaba líder amb 6 punts de ventatge respecte al segon classificat. La veritat es que hem vaig plantar al camp força trankil, era concient que l'aventatge que duia era força bó però tambè sabia que tenint jo un dia mitj dolent i el segon classificat tenint un dia força bó, hem podia quedar sense títol. Ens varen possar els 4 primers classificats en el mateix grup de sortida, cosa que fa respecte per que jo no deixo de ser un mindundi al costat d'algun dels que va jugar al meu grup, de fet jo era el que tenia pitjor handicap del grup. Això però no va conseguir possarme nerviós, jo sabia el que tenia que fer, jugar trankil i sense arriskar, no tenia que anar a buscar la victória en el torneig del diumenge, l'objectiu era fer un resultat normalet i esperar que els de darrera no tinguessin el dia.
Anaven passant els forats, hi habia nervis en el grup, jo vaig començar irregular però mica en mica i veient que els del grup tampoc estaven gaire encertats vaig anar afinant. Jo ja veia que del grup de lìders ningú d'ells em podia treure el títol final, l'únic que hem preocupaba era un jugador que venia en un altre grup i que jo ignoraba totalment com l'hi anava el partit.
Al final dels 18 forats jo habia fet la targeta que m'habia propossat, un resultat normalet. Els resultats dels del meu grup ja els sabia i cap d'ells podia avançarme amb la puntuació que habien fet. Nomès faltaba saber el resultat d'akell que he dit...li pregunto com li habia anat i kuan hem diu la puntuació...respiro fons...m'ha tret 3 punts però m'hen sobren 3 més per proclamarme campió de manera definitiva!!!!OEOEEOEOEOEOEOEOE...

Championnnnnnnnnnnnnn!!!!!!!!


El mes bó de tot això es que en la categoria femenina la meva dona i despres de fer el partit de la seva vida, tambè es va proclamar campiona de la categoria de dones!!! una crack que com no m'espabili aviat hem fotarà canya!!!!!!

Akesta setmana les coses lamentablement no han començat gaire bé, ja fa dies que tinc dolor a l'eskena i no hi ha manera de treure'l, de moment la meva fisio no hem dona permís per entrenar i estic que hem pujo per les parets!!!! esperem que akest dissabte pugui sortir a entrenar amb tota la colla d'amics que pujen a visitarnos!!

P.D.: De moment Lakers 2 - Orlando 1 a la final de l'NBA...trankilitat que això serà dur!!!

DESPRES DEL TRIPLET...POKER?

Bé, una vegada assolit el triplet blaugrana, la cosa per la majoria ja ha acabat, per a mi no, queden dos títols importants en joc, la final de la lliga de basket i com no la final de les finals, la de l'NBA. Afortunadament allà hi serà l'ekip del meu cor, els Lakers. Akesta matinada comença la gran final, amb el factor pista a favor dels Californians. El rival serà Orlando Magic, esperem que no aguantin la pressió de jugar la serie final.Si guanyen els Lakers...POKER!!!!!!!...DE TÍTOLS!!!


Anims Lakers!!! a per l'anell de campions!!!!

Per el que fa a la meva activitat esportiva...a tope!!!!! dissabte passat partit de campionat de tennis, amb derrota davant d'un rival molt potent.

A lo Nadal...derrota i "pa casa"!!!!

Diumenge va tocar campionat de pitch&putt, coincidia amb el tri de Mataró però la meva classificació privilegiada en el campionat, líder de moment, no hem permitia escakejarme del torneig. Es un campionat que consta de 5 proves, akesta era la 4ª i arribava com a líder. No hem va anar ni bé ni malament, regular, cosa que hem permet mantenir el lideratge bastant sobrat de cara a la darrera prova que disputarem akest proper diumenge, anirè amb un bon marge de punts respecte al segon però no val a badar a veure si tindrem sorpreses desagradables!!

En el pitch...a lo Tiger!!!!...que més voldria jo!!

Dilluns jornada festiva i entreno de collons amb en Fran per les nostres muntanyes, varen caure 3h50m, 30 kms amb desnivell de mes de 1250 metres, un bon entrenament de cara al gran objectiu, la Nuria-Queralt del proper 4 de juliol, seràn 103 kms que val mes la pena fer-los amb força entrenament oi?

Amb en Fran a Vallromanes...

El dimarts descans, dimecres un altre partit de tennis força intens i avui dijous un altre entreno per la muntanya amb en Fran i la sempre excel.lent companyia d'en JM. Han caigut gairebe 90 minuts amb desnivells força importants...

Demà descansarem una miketa i el dissabte ja tenim previts una tiradota mega-llarga per seguir acumulant kms que diu akell...

ESPINA TRETA!!!!!!...AL MENYS UNA PART...

Doncs com diu el titular del post d'avui, al menys akesta es la sensació que hem keda desprès de la meva participació en la travessa Tordera-Mataró d'akest passat dissabte...

21 Edicions de la travessa...

El recorregut sencer Tordera-Mataró.

Amb ganes d'arreglar una miketa lo de la setmana pasada el dissabte a les 04:40 sonaba el despertador!! cap a munt, moto i cap a Mataró, allí ja ens hi esperaven els autocars que ens durien cap al punt de sortida, Tordera. Amb puntualitat britànica i tal com estaba previst a les 07:00 es dona la sortida...

M'hi presentava jo solet doncs els meus companys del club estaven descansant de l'èxit de la setmana anterior. Començo a còrrer desde bon començament i als 300 metres primera sorpresa! trobo a en Fernando!!un gran amic, de fet ell es qui va ficar-me en tot el tema akests de les curses populars i amb ell vaig compartir els entrenaments per els meus debuts en mitjes i en la marató, ara ell està dedicat en altres coses i ens hem distanciat una mica esportivament parlant.

Amb ell vaig anar fins al km12, punt on donaven l'esmorzar. Jo veia que ell tenia altres intencions i li vaig dir que jo començava a passar per que no volia perdre gaire estona en els avituallaments.

Amb en Fernandillo...kina sorpresa!!!!

Així que valor i endevant jo tot solet, faltaba una eternitat però estaba disposat a lluitar-ho tot solet!! Be de tant en tant i com que la travessa tambè està pensada per les bicicletes de muntanya, podia creuar-me amb algun ciclista que amb els seus ànims hem feia tirar avanti.

A la "Creu" de l'Esplai...Totes direccions!!

La veritat es que tota tota l'estona sol tampoc vaig anar, a part del troçet amb en Fernando, vaig estar compartint travessa amb dos d'akells amics de sempre que tots tenim, l'Antonia i en Joan, de Mataró de tota la vida!! ells anaven amb la mountain i a les baixades hem passaven sense compasió i a les pujades ens tornavem a trobar. Una parella molt maca i es clar no podia oblidarme d'ells en akesta crònica que mira de reflexar gairebe tot el que va passar al llarg dels 44 kms. Gracies per la companyia a estones i de veritat que psicologicament varen anar molt be els vostres ànims.

L'Antonia i en Joan a Vallgorguina...a 16kms Meta.

Despres d'akest avituallament a uns 16 kms de l'arribada, venia una de les pujades mes exigents, la pujada a El Corredor, la vaig agafar amb calma i sense parar d'hidratarme bé per afrontar els darrers kms en condicions.

Fotent un traguet...

Aquest es un dels sectors de la travessa que mes hem va agradar com a paisatges i entorns, el fet d'anar en solitari i amb calma va fer que poguès gaudir-ne de debó.

Tot per a mí!!...kin plaer...

Un cop superada la pujada que he esmentat, tocaba planejar una bona estona, planeja que planeja, amb bones sensacions a les cames tot i ja portar un bon "xorreo" (jejeje) de kms, i esperant la darrera pujadota que gairebe ens duia fins a Can Bruguera, punt situat a tan sols un parell de kms com a molt de l'arribada, a partir d'akest punt tot era baixada pronunciada fins a la META. Controlant les emocions, doncs veia que akesta vegada l'objectiu el tenia a tocar de la mà, vaig encarar la darrera baixada final que hem va conduir directament a passar per sota la pancarta d'Arribada!!!

Akesta vegada si he pogut veure la META!!!

Amb millors sensacions de les que podria haber imaginat, arribo a l'objectiu i recullo la medalla de "Finisher" i la samarreta recordatoria de l'event.

Al final varen caure 5h 25m per els 44 kms totals de la Travessa, la posició en la que vaig arribar no li dono gaire importancia, tot i que va ser molt bona, amb el que hem kedo sincerament es amb lo be que m'ho vaig passar i amb la confirmació de que hem trobo bastant fort i que els entrenaments dones els seus fruits. Tambè he de dir que akesta bona actuació encara hem fa tenir més ràbia per el que va passar al Montseny la setmana passada, i es per això que el títol del post te akest afegit que diu "al menys una part"...seguirem treballant per acabar d'arrencarla tota akesta espina!!!!!!!!!!!

MAL DEBUT...

Així vaig acabar el diumenge en el meu debut en una travessa de llarga distancia de muntanya...KO!!!!

La setmana ja no habia estat bona per a mí, el dimecres vaig començar a patir dolors de pantxa i de debó que no m'haguès anat gens malament akell tap famós que de tant en tant algun amic hem recorda, varen ser 3 dies de continues visites al Sr. Roca!! divendres adornat amb mal de coll i tot!!!...excel.lent panorama per afrontar la Travessa del Montseny...
Dissabte però hem vaig llevar com nou i la veritat es que hem notaba pletòric i molt animat de cara al diumenge...

Arriba diumenge...a dormir d'hora el dissabte, vaig anar al llit sense saber que cony feia el madriz i si seriem campions o no, els crits als voltants de les dotze m'ho varen deixar clar...CAMPIONS!!
a les 02:20 sona el despertador, cap amunt rapidament i cap a Vilassar de Dalt que el Taxi ja ens esperava.

Arribem a Aiguafreda amb una hora d'antel.lació a l'hora de la sortida, xerrem amb els del club i darreres tactikes, en akest moment estic força bé, la panxa no hem molesta en excès i soc molt optimista...

Paco, Jo, Fran, Xavi i Diego, previa a la sortida.

Donen el permís per sortir i apa anem'hi!!! frontal i cap a munt que la primera pujada forta ens espera!! El Tagamanent, espectacular, mai habia portat frontal i la pujada va ser bestial, amb en Fran marcant un ritme eixerit i anar fotentl'hi...

Pujada al Tagamanent...

Arribem al cim del Taga força ben col.locats de posició, dels 25 primers si no vaig errat, primer control de pas i cap a trobar el pla de la calma...akí començem a còrrer i deu ni dor si ho varem fer, fins akí tot bé tot i k començo a notar petites raresses en la meva pantxa, però sense cap inpediment per còrrer...

Pla de la calma, espectacular de nit!!!

Arribem fins al segon control, el de Collformic, hem trobo collonut de cames i de cap, he dosificat moltissim i vaig super controlant'ho tot, però...

Però no se que cony va passar despres d'akest segon control-avituallament!!!nomes sortir ens esperaba la pujada al Matagalls, però no va fer falta ni esperar a les primeres rampotes, nomes arrencar del punt de control ja vaig veure que a les cames els hi habia passat alguna cosa!!l'hi comento a en Fran i m'anima a tirar cap a munt, ell tambè va patir una petita crisis en el mateix punt però ell es va poder recuperar bé, jo ja estaba mitj sentenciat. Les cames no anaven i de tant en tant algun mareig tonto que hem deixaven tocadet, la pujada al Matagalls va servir per k els companys del club hem marxessin de la meva vista crean encara mes neguit tenint en conte tot el que faltaba. Però al cim del Matagalls m'estaven esperant tots, be tots menys un que diu que ell no espera a ningú!!(ja ens trobarem). M'animen i esperen igual que jo que en la baixada a Sant Marçal hem recuperi...

Arribant a dalt al Matagalls...tocat però fent brometa!!!

Akest careto parla per si sol...

La baixada a Sant Marçal, espectacular i preciossa com pokes coses, no va ser cap injecció ni física ni moral per a mi sino mes aviat el contrari. Ja no era jo, ja no estaba gaudint de res, estaba endarrerint als del club i això si k hem tocaba els pabrots, els hi vaig dir que tiressin però en Paco es va voler kedar amb mi doncs ja veia que jo les Agudes no les podia pujar sense companyia en akell estat.

L'arribada a l'avituallament-control de Sant Marçal va ser una agonia, allà si que hem vaig trobar realment malament, estaba blanc com la llet, amb suor d'akella freda i amb unes ganes de trallar brutals, akí va ser kuan vaig començar a pensar en plegar, tot just era el km 23 i en kedaven 22 més. En Paco es va sincerar i hem va dir la frase que de moment hem costa d'oblidar: "Karli, tu així no pots pujar Les Agudes!!", afortunadament li vaig fer cas i en el control esmentat vaig entregar la targeta i confirmar així que la meva travessa finalitzaba allà mateix.

La llarga estona que vaig passar en akest control avans de que algun voluntari hem pogues acostar en algun lloc civilitzat i amb cobertura telefonica no cal que l'expliki...un drama!!

La part bona de la jornada poder veure com els companys si varen poder acabar amb èxit la travessa, i felicitar especialment a en Fran, ell sap el que ha tingut que pasar per poder estar novament en el nostre món!!, a mes millorant la seva marca en mes de mitja hora. Tambè vull felicitar a en Xavier, tu tambè tens la teva história i no saps com valoro que hagis pogut fer una cosa com akesta!! felicitats als dos!!!!!...i gracies Paco per la paciencia en els meus moments txungos durant la travessa...

Avui dimarts encara no estic fí del tot, la pantxa encara m'està donant guerra però crec que demà podrè sortir a entrenar una miketa. Lluny de desanimarme, mes aviat tot el contrari, akest dissabte ja estic inscrit a la Travessa Tordera-Mataró, 44 kms per la Serra del Montnegre que de ben segur han de servir per treurem akesta espina que tinc clavada...

ZERO DE MOTIVACIÓ...CANVI DE CHIP...

I desprès de gairebè 20 dies ja torno a ser per aquí!!!no hi hà un motiu concret de la meva absència bloggera, feina, entrenos, mandra (sobretot això), en fí que no trovaba el moment idoni per escriure 4 coses.

Bé, la veritat es que si que hi ha hagut un tema que m'ha tingut ocupat, el Challenge de l'Octubre de Calella. Un objectiu molt maco i teoricament molt motivant, objectiu serio per fer-lo amb seny i molt bons entrenaments. Doncs be compais, hem trobo amb el seriós problema de que no tinc ni la mes mínima motivació per preparar akesta prova, no tinc ganes de nedar, no tinc ganes d'obligarme a agafar la bicicleta i ni molt menys fotrem a còrrer per rematar-ho. Es una prova que mereix tots els respectes i que de fer-la s'ha de fer amb condicions, jo ara mateix no tinc ganes de trobar akestes bones condicions, la podria fer, segur, però fer-la per fer-la no la penso fer. Així que finalment he decidit cancel.lar la meva cita amb akest Ironman i qui sap si en una altre ocasió trobo la suficient motivació per prepararne algun.Insisteixo, l'únic motiu es de motivació, en akest cas...desmotivació...

Si he de dir que així com akests objectiu no m'ha motivat, si que n'he trobat un altre que m'esta tornant totalment boig. Els companys del Club de Vilassar de Dalt cada any per la primavera començen amb els seus entrenos per la muntanya, jo no ho vaig poder fer mai per que la meva anterior feina no hem deixava ganes en akesta època de l'any a sortir a entrenar desprès de la jornada laboral. Amb la nova feina sembla que tot ha canviat i per a bó, ara si tinc temps i ganes de sortir amb els amics del club a conkerir pistes i trialeres d'akest tresor que tenim akí mateix, el Parc de la Serralada Litoral. Estic flipant de les coses que m'he perdut durant tants anys, llocs dels que tothom en parla i que jo no habia vist mai.

Amb l'ajuda sobretot d'en Fran, tots els entrenos els faig amb ell, es coneix akestes muntanyes com si fossin la palma de la seva mà!! no hi ha trialeres que se l'hi escapin ni pistes ni draçeres que ell no conegui...gracies per fer-me descobrir akest nou món tio!!!!!!!

Evidentment la muntanya comporta nous materials, de moment bambes noves!! m'he agenciat unes Asics, les Gel Trabucco, recomanació d'en Fran es clar, però encara queda material per anar comprant doncs ja veig que tambè es un món apart això de la muntanya.

Companyes de muntanya!!!!!!!!!!!

Ja hem fet varios entrenos macos, els dies de cada dia sortim despres de treballar amb la limitació de temps que això suposa. Els dissabtes es el dia fort, tirades llargues de 3 horetes aproximadament.

Amb en Diego i en Fran, jo entre els dos a Cellecs.

I com a tota disciplina esportiva aqui tambè hi ha la motivació dels objectius, en akest cas son les travesses de muntanya amb el fet afegit de que les farem corrents es clar. El primer gran objectiu i al mateix temps debut meu, serà la Travessa del Montseny del proper 17 de maig, 45'8kms al llarg de tot el massís del montseny i força desnivell acumulat, sense cap mena de dubte el millor parany per fer el debut.

Recorregut de la Travessa del Montseny.

Bé i fins akí les meves novetats de les darreres setmanes, sento decebre a quí habia confiat amb mí de cara a akest gran objectiu que tenia a l'Octubre però ja podeu veure que el que ara realment hem motiva es una altre cosa, i com que jo vull disfrutar fent les coses i no fer-les per compromís doncs akesta es la decisió que he pres!!!

P.D.: Demà dia 2 de maig Cross de la Poli de Mataró, allà ens reunirem uns kuants amics per fer la cursa i posterior dinaret, akesta vegada no m¡ho perderè!!!!!!!!!