BONES FESTES !!!

MOLT BONES FESTES A TOTHOM !!!!!!!!!

DE CONCERT...AMB GERARD QUINTANA.

Ahir per la nit en un cop de moto vaig anar a veure la presentació del nou disc del sempre admirat Gerard Quintana, mai podrè agrairli ni jo ni tota la meva colla les nits de gresca i desmadre que amb els Sopa ens va donar, sense oblidarme que la cançó que més va sonar el dia del meu casament va ser "L'Empordà", kins estius...
Però bé, suposo que tothom a akestes alçades ja sap que els Sopa ja no hi són i que en Gerard ara "vola" sol, sol tampoc per que els companys de viatge que s'ha buscat deu ni doret...

La primera impressió nomès entrar a l'Auditori va ser una mica una confirmació del que ja m'imaginaba jo que podia passar, públic de totes les edats, desde l'àvia passant per els pares ja curtits i amb la majoria més nombrosa dels que freguem els 40 i com no oblidarme dels més jovenets que posiblement no varen, desgraciadament, conèixer els Sopa...

El nou disc s'anomena "DE TERRAT EN TERRAT", un viatge per la Barcelona desde el punt de vista del cantant.
L'Auditori va ser el lloc ideal per poder gaudir de la màgica veu del Gerard i de la música i acompanyaments de la seva colla, Francesc Bertran, Xavi Lloses, Ermengol Mayol, Diana Kerrel i Judith Farrés, aquesta darrera espectacular en els cors.
El concert va estar acompanyat per originals "performances" que et donaven la sensació de viure de més aprop la "gran ciutat". Entre cançó i cançó en Gerard feia els seus monólegs particulars, "xorreos" autèntics!! podia estar perfectament 10 minuts per presentar el seguent tema, entre la xarrera i el seu vestuari totalment de color negre, per uns moments va semblar veure al Pepe Rubianes damunt l'escenari, presentacions catxondes i generalment crítiques amb akest món cada dia més corrupte i podrit. L'extàsi de la xerrera va venir amb la cançó "Mataró-Llaveneres", una cançó de poc més d'un minut de durada i que en Gerard va voler dedicarli gairebé 20 minuts!!!...

El viatge per la Barcelona d'en Gerard va durar dues hores, es va marcar un "bis" amb "El boig de la ciutat" (única de Sopa en tot el concert) i la va empalmar amb el seu primer single del nou disc "Barcelona en colors", la mateixa cançó que habia servit per obrir el concert.

MITJA MATARÓ...una més i gràcies...

Aquest diumenge passat es va disputar la 12a Mitja Marató de Mataró, la de casa. Desprès de 10 dies d'incertessa degut a l'accident de moto, finalment vaig poder plantarme a la linea de sortida. Les perspectives de cara a la cursa eren una mica confoses, tenia clar que no estaba com ara fa un mes kuan vaig còrrer en 1h27m a Castelldefels, feia 10 dies que no podia entrenar per el genoll però la setmana anterior ja vaig tenir que renunciar a la Jean Bouin i a Mataró es tenia que còrrer per poc clar que ho veiès...

Vaig creuar a "la acera de enfrente" per trobar a lo Furri i lo Antolí

Va ser en jordi qui hem va proposar d'anar amb ell, el meu objectiu tenint en conte la prèvia era intentar baixar de l'1h30m. Els primers kms varen passar ràpid...massa ràpid!!! al km 3 passavem en 12:05 (a 4'02"/km), intento començar a dossificar però la massa d'atletes i l'entrada al casc antic de Mataró on l'adrenalina es dispara no hem varen ajudar a baixar el ritme.
Seguint a l'Antolí al c/St. Josep cantonada La Riera

Al km 6 i poc ja vaig començar a notar que la cosa no anava be del tot, les cames les portava molt dures i no hem trovaba cómode. En el tram del passeig marítim vaig començar a perdre temps per km de manera força visible, estaba tocat i kedaba un munt!!!!
Per el passeig marítim, inici del calvari...km 8!!!

Al km 9'5 m'espera en Raul, company de club que decideix fer la mitja amb mi desde akell punt...i menys mal per que si no encara estic corrent per Mataró!!! passem el km 10 en 41'25".
La sorpresa ens va venir al girar per tornar a agafar direcció Mataró, un vent acollonant que no va fer res mes que afegirse a totes les sensacions negatives que ja passaven per al meu cap!!
Intentant possar bona cara...

En Raul anava tirant de mi, animant-me i motivant-me, i com no l'Eva anar fent fotos, gracies longueraaaaaa!!!!
En Raúl tirant de mi...

El tram d'anar fins a la Procter va ser un calvari, entre l'aire i les cames i el cap, tot era negatiu.
La llebre m'animaba dientme que kuan giressim tot seria diferent i que volariem, però kuan les cames no van no voles ni amb un huracà al teu favor!!!
Anavem passant els kms i encara kedava el pitjor, la pujada del km 19, la pujada de Sant Simó, 1km de calvari afegit que si hi arribes malament...apaga i vamonos!!!...i així va ser...
El gir que et porta a la temible pujada...

Pujant com vaig poder i un cop al km 20 no vaig ni ser capaç d'accelerar el ritme una miketa!!!
Ni tan sols akell sprint que sempre trec per orgull vaig poder fer!!! al final 1h 31m

La conclusió final es força confusa, està clar que hauria d'estar content per el sol fet d'haber pogut còrrer, feia 5 dies estaba a Urgencies mirantme el maleit genoll...però ja sabem que sempre volem més.

Ja s'acaba l'any i amb ell el calendari atlètic, en principi ja no competirè fins a la Sant Silvestre de Masnou del dia 27 que posiblement signifiki el punt final a akest any de curses...

P.D.: Per la tarda l'amic Fran hem va convidar a anar a veure el nou Estadi de Cornellà, jugaven els perikos amb el Racing, tot i la mala experiencia que vaig tenir ara fa un parell d'anys a Montjuic hem venia molt de gust anar a distreurem i veure futbol, més que res per oblidarme una miketa de la mitja marató i el seu mal gust general. Vaig anar al camp, vaig veure de tot menys futbol, jo m'ho vaig passar prou bé (jejejejeje)...
El camp una meravella...l'ekip que hi "juga"...lamentable!!!