ESPINA TRETA!!!!!!...AL MENYS UNA PART...

Doncs com diu el titular del post d'avui, al menys akesta es la sensació que hem keda desprès de la meva participació en la travessa Tordera-Mataró d'akest passat dissabte...

21 Edicions de la travessa...

El recorregut sencer Tordera-Mataró.

Amb ganes d'arreglar una miketa lo de la setmana pasada el dissabte a les 04:40 sonaba el despertador!! cap a munt, moto i cap a Mataró, allí ja ens hi esperaven els autocars que ens durien cap al punt de sortida, Tordera. Amb puntualitat britànica i tal com estaba previst a les 07:00 es dona la sortida...

M'hi presentava jo solet doncs els meus companys del club estaven descansant de l'èxit de la setmana anterior. Començo a còrrer desde bon començament i als 300 metres primera sorpresa! trobo a en Fernando!!un gran amic, de fet ell es qui va ficar-me en tot el tema akests de les curses populars i amb ell vaig compartir els entrenaments per els meus debuts en mitjes i en la marató, ara ell està dedicat en altres coses i ens hem distanciat una mica esportivament parlant.

Amb ell vaig anar fins al km12, punt on donaven l'esmorzar. Jo veia que ell tenia altres intencions i li vaig dir que jo començava a passar per que no volia perdre gaire estona en els avituallaments.

Amb en Fernandillo...kina sorpresa!!!!

Així que valor i endevant jo tot solet, faltaba una eternitat però estaba disposat a lluitar-ho tot solet!! Be de tant en tant i com que la travessa tambè està pensada per les bicicletes de muntanya, podia creuar-me amb algun ciclista que amb els seus ànims hem feia tirar avanti.

A la "Creu" de l'Esplai...Totes direccions!!

La veritat es que tota tota l'estona sol tampoc vaig anar, a part del troçet amb en Fernando, vaig estar compartint travessa amb dos d'akells amics de sempre que tots tenim, l'Antonia i en Joan, de Mataró de tota la vida!! ells anaven amb la mountain i a les baixades hem passaven sense compasió i a les pujades ens tornavem a trobar. Una parella molt maca i es clar no podia oblidarme d'ells en akesta crònica que mira de reflexar gairebe tot el que va passar al llarg dels 44 kms. Gracies per la companyia a estones i de veritat que psicologicament varen anar molt be els vostres ànims.

L'Antonia i en Joan a Vallgorguina...a 16kms Meta.

Despres d'akest avituallament a uns 16 kms de l'arribada, venia una de les pujades mes exigents, la pujada a El Corredor, la vaig agafar amb calma i sense parar d'hidratarme bé per afrontar els darrers kms en condicions.

Fotent un traguet...

Aquest es un dels sectors de la travessa que mes hem va agradar com a paisatges i entorns, el fet d'anar en solitari i amb calma va fer que poguès gaudir-ne de debó.

Tot per a mí!!...kin plaer...

Un cop superada la pujada que he esmentat, tocaba planejar una bona estona, planeja que planeja, amb bones sensacions a les cames tot i ja portar un bon "xorreo" (jejeje) de kms, i esperant la darrera pujadota que gairebe ens duia fins a Can Bruguera, punt situat a tan sols un parell de kms com a molt de l'arribada, a partir d'akest punt tot era baixada pronunciada fins a la META. Controlant les emocions, doncs veia que akesta vegada l'objectiu el tenia a tocar de la mà, vaig encarar la darrera baixada final que hem va conduir directament a passar per sota la pancarta d'Arribada!!!

Akesta vegada si he pogut veure la META!!!

Amb millors sensacions de les que podria haber imaginat, arribo a l'objectiu i recullo la medalla de "Finisher" i la samarreta recordatoria de l'event.

Al final varen caure 5h 25m per els 44 kms totals de la Travessa, la posició en la que vaig arribar no li dono gaire importancia, tot i que va ser molt bona, amb el que hem kedo sincerament es amb lo be que m'ho vaig passar i amb la confirmació de que hem trobo bastant fort i que els entrenaments dones els seus fruits. Tambè he de dir que akesta bona actuació encara hem fa tenir més ràbia per el que va passar al Montseny la setmana passada, i es per això que el títol del post te akest afegit que diu "al menys una part"...seguirem treballant per acabar d'arrencarla tota akesta espina!!!!!!!!!!!

MAL DEBUT...

Així vaig acabar el diumenge en el meu debut en una travessa de llarga distancia de muntanya...KO!!!!

La setmana ja no habia estat bona per a mí, el dimecres vaig començar a patir dolors de pantxa i de debó que no m'haguès anat gens malament akell tap famós que de tant en tant algun amic hem recorda, varen ser 3 dies de continues visites al Sr. Roca!! divendres adornat amb mal de coll i tot!!!...excel.lent panorama per afrontar la Travessa del Montseny...
Dissabte però hem vaig llevar com nou i la veritat es que hem notaba pletòric i molt animat de cara al diumenge...

Arriba diumenge...a dormir d'hora el dissabte, vaig anar al llit sense saber que cony feia el madriz i si seriem campions o no, els crits als voltants de les dotze m'ho varen deixar clar...CAMPIONS!!
a les 02:20 sona el despertador, cap amunt rapidament i cap a Vilassar de Dalt que el Taxi ja ens esperava.

Arribem a Aiguafreda amb una hora d'antel.lació a l'hora de la sortida, xerrem amb els del club i darreres tactikes, en akest moment estic força bé, la panxa no hem molesta en excès i soc molt optimista...

Paco, Jo, Fran, Xavi i Diego, previa a la sortida.

Donen el permís per sortir i apa anem'hi!!! frontal i cap a munt que la primera pujada forta ens espera!! El Tagamanent, espectacular, mai habia portat frontal i la pujada va ser bestial, amb en Fran marcant un ritme eixerit i anar fotentl'hi...

Pujada al Tagamanent...

Arribem al cim del Taga força ben col.locats de posició, dels 25 primers si no vaig errat, primer control de pas i cap a trobar el pla de la calma...akí començem a còrrer i deu ni dor si ho varem fer, fins akí tot bé tot i k començo a notar petites raresses en la meva pantxa, però sense cap inpediment per còrrer...

Pla de la calma, espectacular de nit!!!

Arribem fins al segon control, el de Collformic, hem trobo collonut de cames i de cap, he dosificat moltissim i vaig super controlant'ho tot, però...

Però no se que cony va passar despres d'akest segon control-avituallament!!!nomes sortir ens esperaba la pujada al Matagalls, però no va fer falta ni esperar a les primeres rampotes, nomes arrencar del punt de control ja vaig veure que a les cames els hi habia passat alguna cosa!!l'hi comento a en Fran i m'anima a tirar cap a munt, ell tambè va patir una petita crisis en el mateix punt però ell es va poder recuperar bé, jo ja estaba mitj sentenciat. Les cames no anaven i de tant en tant algun mareig tonto que hem deixaven tocadet, la pujada al Matagalls va servir per k els companys del club hem marxessin de la meva vista crean encara mes neguit tenint en conte tot el que faltaba. Però al cim del Matagalls m'estaven esperant tots, be tots menys un que diu que ell no espera a ningú!!(ja ens trobarem). M'animen i esperen igual que jo que en la baixada a Sant Marçal hem recuperi...

Arribant a dalt al Matagalls...tocat però fent brometa!!!

Akest careto parla per si sol...

La baixada a Sant Marçal, espectacular i preciossa com pokes coses, no va ser cap injecció ni física ni moral per a mi sino mes aviat el contrari. Ja no era jo, ja no estaba gaudint de res, estaba endarrerint als del club i això si k hem tocaba els pabrots, els hi vaig dir que tiressin però en Paco es va voler kedar amb mi doncs ja veia que jo les Agudes no les podia pujar sense companyia en akell estat.

L'arribada a l'avituallament-control de Sant Marçal va ser una agonia, allà si que hem vaig trobar realment malament, estaba blanc com la llet, amb suor d'akella freda i amb unes ganes de trallar brutals, akí va ser kuan vaig començar a pensar en plegar, tot just era el km 23 i en kedaven 22 més. En Paco es va sincerar i hem va dir la frase que de moment hem costa d'oblidar: "Karli, tu així no pots pujar Les Agudes!!", afortunadament li vaig fer cas i en el control esmentat vaig entregar la targeta i confirmar així que la meva travessa finalitzaba allà mateix.

La llarga estona que vaig passar en akest control avans de que algun voluntari hem pogues acostar en algun lloc civilitzat i amb cobertura telefonica no cal que l'expliki...un drama!!

La part bona de la jornada poder veure com els companys si varen poder acabar amb èxit la travessa, i felicitar especialment a en Fran, ell sap el que ha tingut que pasar per poder estar novament en el nostre món!!, a mes millorant la seva marca en mes de mitja hora. Tambè vull felicitar a en Xavier, tu tambè tens la teva história i no saps com valoro que hagis pogut fer una cosa com akesta!! felicitats als dos!!!!!...i gracies Paco per la paciencia en els meus moments txungos durant la travessa...

Avui dimarts encara no estic fí del tot, la pantxa encara m'està donant guerra però crec que demà podrè sortir a entrenar una miketa. Lluny de desanimarme, mes aviat tot el contrari, akest dissabte ja estic inscrit a la Travessa Tordera-Mataró, 44 kms per la Serra del Montnegre que de ben segur han de servir per treurem akesta espina que tinc clavada...

ZERO DE MOTIVACIÓ...CANVI DE CHIP...

I desprès de gairebè 20 dies ja torno a ser per aquí!!!no hi hà un motiu concret de la meva absència bloggera, feina, entrenos, mandra (sobretot això), en fí que no trovaba el moment idoni per escriure 4 coses.

Bé, la veritat es que si que hi ha hagut un tema que m'ha tingut ocupat, el Challenge de l'Octubre de Calella. Un objectiu molt maco i teoricament molt motivant, objectiu serio per fer-lo amb seny i molt bons entrenaments. Doncs be compais, hem trobo amb el seriós problema de que no tinc ni la mes mínima motivació per preparar akesta prova, no tinc ganes de nedar, no tinc ganes d'obligarme a agafar la bicicleta i ni molt menys fotrem a còrrer per rematar-ho. Es una prova que mereix tots els respectes i que de fer-la s'ha de fer amb condicions, jo ara mateix no tinc ganes de trobar akestes bones condicions, la podria fer, segur, però fer-la per fer-la no la penso fer. Així que finalment he decidit cancel.lar la meva cita amb akest Ironman i qui sap si en una altre ocasió trobo la suficient motivació per prepararne algun.Insisteixo, l'únic motiu es de motivació, en akest cas...desmotivació...

Si he de dir que així com akests objectiu no m'ha motivat, si que n'he trobat un altre que m'esta tornant totalment boig. Els companys del Club de Vilassar de Dalt cada any per la primavera començen amb els seus entrenos per la muntanya, jo no ho vaig poder fer mai per que la meva anterior feina no hem deixava ganes en akesta època de l'any a sortir a entrenar desprès de la jornada laboral. Amb la nova feina sembla que tot ha canviat i per a bó, ara si tinc temps i ganes de sortir amb els amics del club a conkerir pistes i trialeres d'akest tresor que tenim akí mateix, el Parc de la Serralada Litoral. Estic flipant de les coses que m'he perdut durant tants anys, llocs dels que tothom en parla i que jo no habia vist mai.

Amb l'ajuda sobretot d'en Fran, tots els entrenos els faig amb ell, es coneix akestes muntanyes com si fossin la palma de la seva mà!! no hi ha trialeres que se l'hi escapin ni pistes ni draçeres que ell no conegui...gracies per fer-me descobrir akest nou món tio!!!!!!!

Evidentment la muntanya comporta nous materials, de moment bambes noves!! m'he agenciat unes Asics, les Gel Trabucco, recomanació d'en Fran es clar, però encara queda material per anar comprant doncs ja veig que tambè es un món apart això de la muntanya.

Companyes de muntanya!!!!!!!!!!!

Ja hem fet varios entrenos macos, els dies de cada dia sortim despres de treballar amb la limitació de temps que això suposa. Els dissabtes es el dia fort, tirades llargues de 3 horetes aproximadament.

Amb en Diego i en Fran, jo entre els dos a Cellecs.

I com a tota disciplina esportiva aqui tambè hi ha la motivació dels objectius, en akest cas son les travesses de muntanya amb el fet afegit de que les farem corrents es clar. El primer gran objectiu i al mateix temps debut meu, serà la Travessa del Montseny del proper 17 de maig, 45'8kms al llarg de tot el massís del montseny i força desnivell acumulat, sense cap mena de dubte el millor parany per fer el debut.

Recorregut de la Travessa del Montseny.

Bé i fins akí les meves novetats de les darreres setmanes, sento decebre a quí habia confiat amb mí de cara a akest gran objectiu que tenia a l'Octubre però ja podeu veure que el que ara realment hem motiva es una altre cosa, i com que jo vull disfrutar fent les coses i no fer-les per compromís doncs akesta es la decisió que he pres!!!

P.D.: Demà dia 2 de maig Cross de la Poli de Mataró, allà ens reunirem uns kuants amics per fer la cursa i posterior dinaret, akesta vegada no m¡ho perderè!!!!!!!!!