BONES FESTES !!!

MOLT BONES FESTES A TOTHOM !!!!!!!!!

DE CONCERT...AMB GERARD QUINTANA.

Ahir per la nit en un cop de moto vaig anar a veure la presentació del nou disc del sempre admirat Gerard Quintana, mai podrè agrairli ni jo ni tota la meva colla les nits de gresca i desmadre que amb els Sopa ens va donar, sense oblidarme que la cançó que més va sonar el dia del meu casament va ser "L'Empordà", kins estius...
Però bé, suposo que tothom a akestes alçades ja sap que els Sopa ja no hi són i que en Gerard ara "vola" sol, sol tampoc per que els companys de viatge que s'ha buscat deu ni doret...

La primera impressió nomès entrar a l'Auditori va ser una mica una confirmació del que ja m'imaginaba jo que podia passar, públic de totes les edats, desde l'àvia passant per els pares ja curtits i amb la majoria més nombrosa dels que freguem els 40 i com no oblidarme dels més jovenets que posiblement no varen, desgraciadament, conèixer els Sopa...

El nou disc s'anomena "DE TERRAT EN TERRAT", un viatge per la Barcelona desde el punt de vista del cantant.
L'Auditori va ser el lloc ideal per poder gaudir de la màgica veu del Gerard i de la música i acompanyaments de la seva colla, Francesc Bertran, Xavi Lloses, Ermengol Mayol, Diana Kerrel i Judith Farrés, aquesta darrera espectacular en els cors.
El concert va estar acompanyat per originals "performances" que et donaven la sensació de viure de més aprop la "gran ciutat". Entre cançó i cançó en Gerard feia els seus monólegs particulars, "xorreos" autèntics!! podia estar perfectament 10 minuts per presentar el seguent tema, entre la xarrera i el seu vestuari totalment de color negre, per uns moments va semblar veure al Pepe Rubianes damunt l'escenari, presentacions catxondes i generalment crítiques amb akest món cada dia més corrupte i podrit. L'extàsi de la xerrera va venir amb la cançó "Mataró-Llaveneres", una cançó de poc més d'un minut de durada i que en Gerard va voler dedicarli gairebé 20 minuts!!!...

El viatge per la Barcelona d'en Gerard va durar dues hores, es va marcar un "bis" amb "El boig de la ciutat" (única de Sopa en tot el concert) i la va empalmar amb el seu primer single del nou disc "Barcelona en colors", la mateixa cançó que habia servit per obrir el concert.

MITJA MATARÓ...una més i gràcies...

Aquest diumenge passat es va disputar la 12a Mitja Marató de Mataró, la de casa. Desprès de 10 dies d'incertessa degut a l'accident de moto, finalment vaig poder plantarme a la linea de sortida. Les perspectives de cara a la cursa eren una mica confoses, tenia clar que no estaba com ara fa un mes kuan vaig còrrer en 1h27m a Castelldefels, feia 10 dies que no podia entrenar per el genoll però la setmana anterior ja vaig tenir que renunciar a la Jean Bouin i a Mataró es tenia que còrrer per poc clar que ho veiès...

Vaig creuar a "la acera de enfrente" per trobar a lo Furri i lo Antolí

Va ser en jordi qui hem va proposar d'anar amb ell, el meu objectiu tenint en conte la prèvia era intentar baixar de l'1h30m. Els primers kms varen passar ràpid...massa ràpid!!! al km 3 passavem en 12:05 (a 4'02"/km), intento començar a dossificar però la massa d'atletes i l'entrada al casc antic de Mataró on l'adrenalina es dispara no hem varen ajudar a baixar el ritme.
Seguint a l'Antolí al c/St. Josep cantonada La Riera

Al km 6 i poc ja vaig començar a notar que la cosa no anava be del tot, les cames les portava molt dures i no hem trovaba cómode. En el tram del passeig marítim vaig començar a perdre temps per km de manera força visible, estaba tocat i kedaba un munt!!!!
Per el passeig marítim, inici del calvari...km 8!!!

Al km 9'5 m'espera en Raul, company de club que decideix fer la mitja amb mi desde akell punt...i menys mal per que si no encara estic corrent per Mataró!!! passem el km 10 en 41'25".
La sorpresa ens va venir al girar per tornar a agafar direcció Mataró, un vent acollonant que no va fer res mes que afegirse a totes les sensacions negatives que ja passaven per al meu cap!!
Intentant possar bona cara...

En Raul anava tirant de mi, animant-me i motivant-me, i com no l'Eva anar fent fotos, gracies longueraaaaaa!!!!
En Raúl tirant de mi...

El tram d'anar fins a la Procter va ser un calvari, entre l'aire i les cames i el cap, tot era negatiu.
La llebre m'animaba dientme que kuan giressim tot seria diferent i que volariem, però kuan les cames no van no voles ni amb un huracà al teu favor!!!
Anavem passant els kms i encara kedava el pitjor, la pujada del km 19, la pujada de Sant Simó, 1km de calvari afegit que si hi arribes malament...apaga i vamonos!!!...i així va ser...
El gir que et porta a la temible pujada...

Pujant com vaig poder i un cop al km 20 no vaig ni ser capaç d'accelerar el ritme una miketa!!!
Ni tan sols akell sprint que sempre trec per orgull vaig poder fer!!! al final 1h 31m

La conclusió final es força confusa, està clar que hauria d'estar content per el sol fet d'haber pogut còrrer, feia 5 dies estaba a Urgencies mirantme el maleit genoll...però ja sabem que sempre volem més.

Ja s'acaba l'any i amb ell el calendari atlètic, en principi ja no competirè fins a la Sant Silvestre de Masnou del dia 27 que posiblement signifiki el punt final a akest any de curses...

P.D.: Per la tarda l'amic Fran hem va convidar a anar a veure el nou Estadi de Cornellà, jugaven els perikos amb el Racing, tot i la mala experiencia que vaig tenir ara fa un parell d'anys a Montjuic hem venia molt de gust anar a distreurem i veure futbol, més que res per oblidarme una miketa de la mitja marató i el seu mal gust general. Vaig anar al camp, vaig veure de tot menys futbol, jo m'ho vaig passar prou bé (jejejejeje)...
El camp una meravella...l'ekip que hi "juga"...lamentable!!!

MITJA MARATÓ MEDITERRANI...BON INICI!!!!

Ahir diumenge vaig anar cap a Castelldefels a disputar la primera Mijta Marató de la present temporada, dins del marc de la Marató del Mediterrani tambè es disputaba la mitja marató i els 10 kms, jo vaig decidirme per la mitja.

Desprès de 4 setmanes d'entrenament amb força disciplina i forçes ganes i amb bones sensacions, volia comprovar a veure com estaba realment en una cursa. La veritat es que tots els nervis que no he tingut en 3 anys avans de kualsevol cursa varen apareixer durant el dissabte previ. Tenia ganes de fer-ho bé, ganes de demostrar que puc tornar als temps de fa 3 temporades enrere, no volia endurme una decepció veient els entrenaments que estaba fent juntament amb en Fran i en JMairena. Tenia clar que volia acostarme a l'1h30m i que si hi habia la mínima opció abaixar la barrera dels 90 minuts.

La tàctica era clara, volia passar els primers 10 kms en 43' i els seguents 10 kms en 42', així tindria un marge de 5 minutets per baixar dels 90'.

Bon escalfament i cap a la sortida, surto força endevant i el 1er km el passo en 4:05, cómode però un txic massa ràpid, redueixo una miketa i començo a passar els kms a 4'10", pim pam pim pam passo el km 10 en 42', bones sensacions i ganes de seguir tirant al mateix ritme. Segueixen les bones sensacions durant els seguents 10 kms i els faig en 41'. Ja feia estona que tenia clar que llevat d'algun imprevist sobtat, l'objectiu de l'1h30m el tenia a les mans i amb marge. El darrer km el faig en 4'25" i entro a Meta en 1h27m.

Km. 16 aprox. veia l'objectiu a l'abast...

Molt content en acabar i el més important sense estar destroçat de mala manera. La cursa té un perfil molt plà, nomès té dues rampes en el km 9 i en el 20 que et dona records però son curtes i es superen ràpid. Ambient de públic desert i molt bona temperatura per còrrer.

Conclusions: Estic super satisfet, per a mi tornar a estar en akests temps significa mes del que hem pensaba. Si que es cert que sense entrenar hem sortien temps molt acceptables, però en les curses akestes on et creues amb els demès atletes i veus molt per davant a la gent amb la que tu anaves habitualment, això et resignaba una mica. Ahir per fí i desprès de 3 anys hem vaig tornar a veure amb el grup que realment crec que puc estar.

Agraiments: sobretot als dos compais de fatigues, en Fran i JMairenaJMotos, per motivarme a sortir amb ells a entrenar per que si no hi fossin ells de ben segur hem kedaria a casa vaguejant, com els darrers 3 anys!!!, gracies a en Xavi Barrosso que de tant en tant tambè s'apunta als entrenos, gracies a la Musa (jejejejeje) per estar allà i motivarme a anar al punt d'entrenament, gracies a la Mónica (es que si no hem cau una colleja!!) guapaaaa!!! i sobretot sobretot gracies a en Mairenooooooooooooooooottttttttt per fer-nos riure tant!!!!!!!
No hem voldria deixar a la Colla del Garraf per els seus ànims per la cursa i l'interès post cursa, gracies!!!...tens un Parrots pagat Gayot JJ!!!

URGENT...BUSCO MARATONIÀ!!!!!

Més clar imposible companys!!! degut a la baixa per lesió d'un amic meu del Club d'Atletisme, estem buscant de manera urgent algú que vulgui/pugui còrrer la marató del Challenge de Calella del proper dia 4 d'octubre. El meu amic està inscrit en la modalitat de relleus i a ell li tocaba fer la marató, està amb una lesió emprenyadora, com totes, i serà imposible que ell la pugui còrrer.

Desde aquí faig una crida per si algú està interessat en substituir-lo, s'ha parlat amb l'organització i encara accepten canvis de participants així que no hi haurà cap problema en aquest sentit. Va! algun sonat que s'animi que l'experiencia pot ser molt maca, i l'equip és format per gent molt maca i de nivell molt acceptable, però que no sigui el nivell el que faci dubtar a ningú, ara mateix el més important es trobar a algú per que si no dos companys esportistes que porten temps entrenant es poden quedar sense participar en tan mítica proba.

Aprofito per desitjar a en Pere una defintiva recuperació i ànims que encara queda molta tralla i molt d'asfalt que trepitjar!!! Ànims nanu!!!!!!

BURRIAC ATAC !!...UN 10 !!!!!!!!!

Ahir a les 21:45 es donaba la sortida a la Burriac Atac'09, era la meva primera participació en la què tothom sempre ha dit que és una gran cursa, i realment...espectacular!!!

Jà l'ambientillo previ a la plaça de l'ajuntament deixa veure que és una cursa especial, per l'hora en que es disputa, el lloc petit i acollidor, els coneguts...
Fernando,jo,Fran,Xavi&Xavi i Enric avans sortida...

La sortida es fà en un carrer molt estret i cal anar amb pressa per agafar una bona posició per no kedarse enganxat amb els corredors.

A l'eskerra de taronja i anant per feina!!!

En JM ha vingut a animar, akí amb en Fran.

Els entrenaments previs a la cursa no varen ser tot lo productius com haguès volgut i els dubtes m'invaien, l'objectiu el tenia clar, sub 2 hores, no les tenia totes doncs en els entrenos estaba força lluny. La tàctica era clara, sortir a sak i intentar arribar als primers corriols amb la menor gent al davant posible. Així va ser i fins al Turó de l'Infern es va poder còrrer perfectament, el Turó en fila india, que tambè s'agraeix, i un cop a dalt baixada sense perdre el temps, les pujades seguents intentant donar tot el que podia i arribo al Castell en 1h22 (+/-), a partir d'akí tot es baixada tècnica però ràpida, nomès un parell de pujades fins al final. Baixo a tope i arribo al punt que més emoció hem va provocar, la plaça de l'Esglesia de Cabrera estaba a tope de gent i l'adrenalina es dispara!!!però s'ha de controlar que arriba la darrera pujada d'uns 400 metres que es força dura, però kuan acaba ja si que tot es baixada fins la Meta. En akest punt vaig en 1h 40m, no acabo de veure clar l'objectiu sub 2h, però hem noto molt bé de cames i li foto un bon ritme, keda poc menys de 3 kms i keden 15 minuts per les dues horetes, la baixada per la riera de Cabrera es fa llargueta, kuan acaba akesta ja trobes l'asfalt que et porta fins a la nacional, akí estic amb nomès 8 minuts de marge, ho veig posible, creuem la nacional per el pas soterrani i entrem en el tram final de 300 metres de sorra de platja per rematar, veig l'Arc d'arribada i encara apreto però...error el d'arribada estaba 150 metres més enllà!!!! regulo i entre els incansables ànims de l'afició totalment volcada i entre torxes de foc arribo a la Meta en 1h 55m...

Amb en Fran, apollardats com es pot veure de l'emoció!!

No enganyarè a ningú ni exigararè gens si asseguro que es la millor cursa que he fet en la meva vida!!!, ambient excel.lent, organització brutal, circuit dur però makíssim, voluntaris per tot arreu, circuit super ben marcat i per rematar botifarra, fruita i vegudes sense límit.
A partir d'avui es de les que marcarè obligadament al meu calendari amb preferència absoluta!!
Felicito als meus amics Fran, el monstre segueix viu (tot i l'alcohol de l'altre dia,jejeje), el Fernando, els Xavis de Premià (kin parell de cracks) i tambè a en Pedro i en Raul dels piris per l'atenció dels dies previs a la cursa en forma de consells. Felicitar a un altre amic, en Javi per la victòria final absoluta!!montruoooooooo!!!

Amb akesta cursa baixo de les muntanyes, això vol dir que la temporada muntanyera en principi s'ha acabat per a mi i a partir de dilluns començarem a prepara les curses de ruta, la primera cursa dia 11 de setembre a Mataró...

MOLT MÉS RÀPID QUE USAIN BOLT...

Aquests dies veient els mundials de berlín he quedat, com la majoría, al.lucinat veient a l'animal jamaicà. No perderè el temps el.logiant a Usain Bolt per què ja s'han escrit mil i una planes sobre aquest fenomen. Jo l'únic que vull comentar és que veient al jamaicà corrent, pensaba que no hi habia res que poguès anar més depressa. Però no, m'he equivocat, he trobat una altre cosa que va més ràpida que Bolt...les Vacances!!!!!! això si que va ràpid!! i de quina manera!!! Bolt vola, les vacances ni les veus passar!!!

Han estat 3 setmanetes de desconexió laboral, han caigut els Cavalls Del Vent i uns dies amb la dona per l'Estartit, ben aprofitades, molt de temps per fer el gós,moltissim!!! cada dia amb pensaments de sortir a entrenar, però...uff kina mandra, uff kina calor, uff quina xafogor...tot plegat 18 díes sense fotre ni brot d'esport...estic descansat...

A finals de la setmana passada vaig començar a possar-me les pil.les. La burriac Atac s'acosta, es la primera vegada que hi serè i m'agradaria no fotre molt el pena. Dijous reconeixement del circuit i comprovació "in person" de que en akesta cursa val més anar-hi entrenat, 17 kms on la primera meitat es en constant pujada, pujades de les de veritat, i on val la pena guardar algo per la baixada per intentar recuperar alguna posició.
Tothom m'hen parla meravelles de la cursa i hem recomanen que es una cursa per disfrutar. Es fa de nit amb el frontal i acaba a la mateixa sorra de la platja de Vilassar de Mar en un final on les torxes fan de passadís fins la linea de meta.
Dijous hem vaig trobar molt lamentable en les pujades, bufant i treient el fetxe!! això però es va veure compensat amb la bona sensació que tenia a les cames kuan jà duiem 70 minuts i vaig comprovar que de fons vaig força bé. Temps total 1h46m...
Dissabte vaig sortir jo solet, m'ho vaig pendre amb molta calma, a les pujades molta trankilitat i anar fent, amb comoditat però gens sobrat. Al final va caure 1h 50m +/-.
El dilluns...ai el dilluns!!!!kina decepció!!!!! jo què sortia tot animat i...patapam!!!!!kines males sensacions!!!no anaba bé de res!!ni de cames, ni de respiració, ni de tarro...tot un desastre!!!!va ser 1h 16m de patetisme atlètic...vaig acabar molt desanimat, volia veure jà alguna evolució en els entrenos però res de res...
Demà dimecres entrenament en grup del recorregut complert de la cursa, espero trobarme millor que ahir per que si no començarè a pensar seriosament a veure si realment tin que fer la cursa o no...

CAVALLS DEL VENT ' 09

Akest cap de setmana anterior varem anar a fer Els Cavalls de Vent, els partes metereològics del dijous eren horrorosos de cara al dissabte i al diumenge, això i algun motiu mèdic, va fer que el grup es veies reduit a nomès kuatre integrants, la Laia, en Ferran, en Fran i jo. Akesta travessa la pots fer en diferents disciplines horaries, nosaltres varem triar la de fer-la en sub-36 hores.
Akest es el plànol del recorregut, nosaltres varem escollir sortir desde el refugi de Cortals d'Ingla. El dissabte contradint tota mena de partes meteos el dia va matinar amb força clarianes, a les 06:00 estavem jà en marxa. Aprofitant la treva metereològica anavem fent via de manera força decidida i cumplint perfectament amb els horaris mes o menys previstos.
Aquest es el refugi de Cortals d'Ingla desde on varem iniciar el recorregut dels Cavalls...

Desprès de passar per el primer refugi, el de Prat d'Agulló, pujada considerable cap al pas dels gassolans...
Amb en Fran als Gassolans...

Les properes hores ens durien directament direcció al Pedraforca, el dia encara acompanyaba molt bé però ja veiem com les tempestes que s'anaven formant cada vegada s'acostaven mes...
Els 4 amb el Pedraforca al darrere...

Buscant la pista que ens duia a Estasen...

Al refugi de Lluís Estasen ens varem aturar a menjar alguna coseta, aquí ja varem veure que alguna tormenta enganxariem gairebè segur. La baixada al refugi del Gressolet va ser força perillossa, molt relliscosa per les plujes del dia anterior, ens va endarrerir bastant i tambè ens va caure la primera cortina d'aigua del dia.
Una vegada al Gressolet ja "nomès" ens kedava arribar al Refu de Sant Jordi que era on feiem nit. El cel cada vegada pitjor i les forçes físikes començaven a anar al limit. kedava la pujada final al refu i es preveia un patiment agònic, però la pujada es tant maca, tant extraordinariament màgica, què de cop i volta hem vaig notar com una injecció de forçes que hem va dur cap amunt sense gairebe ni adonarmen. Sense cap mena de dubte akest tram on creues el riu infinitats de vegades, va ser el que mes hem va agradar de tota la travessa.

Impressionant la pujada a Sant jordi...màgic...

Arribem al refugi i comença a caure la tormenta del segle!!!!...la sort era amb nosaltres...
Els partes per diumenge eren desoladors, la nit va se infernal, trons, llamps, aigua, roncades...
Decidim avançar l'hora de sortida i a les 05:28 ja som fent vía. El dia estaba molt tapadot, pintaba fatal realment. Direcció cap al refu del Rebost, fisicament amb algunes molesties però molt bé mentalment. Avans del Rebost primera remullada, omplim les motxilles d'aigua i encarem el que seria la pujada més dura de tota la travessa, el Niu de l'aliga a 2540 mts. Veiem infinitats de tormentes apostades cap on anavem, algunes ens perseguien per darrere, la boira cada vegada mes abundant...la tasca es feia feixuga però amb un parell d'ous i "l'espiritu Calleja" (jajajaja) varem anar tirant amunt, erem incapaços de veure el refu de la boira...jà hi som!!
Pujant cap al Rebost...Pedraforca al fons...

Del Rebost al Niu de L'Aliga...darrera foto amb sol...

Desprès del niu de l'aliga ens kedaba passar com a punt de màxim risc les Penyes Altes, i mare meva la que varem passar!!! allà si que el dia ja estaba engorilat totalment, llamps o trons al nostre voltant, voliem evitar kualsevol tempesta en akest tramp, ens va anar de pèls, deixar les Penyes i començar a caure una bona, aigua, llamps i alguna pedregadeta petita. Teniem que baixar per el Torrent del Moixerò i es va fer molt dur, molt lliscós i empinat...aquí relliscada i enculada d'en Fran!!! amb la mala llet que el pompis va anar a caure sobre una pedra!!kin mal!!!...va servir per que s'enrecordes de les seves aventures a Sitges!! (jajajajajaja).

Ja veiem el penultim control de pas, el refugi del Serrat de les Esposes. Patiem per si podriem cumplir l'objectiu en menys de 36 hores, era moment de conservar la calma i veure kuan de temps ens kedaria un cop en akest refugi. Arribem al refu a les 16h de la tarda, ens kedaven 2 horetes per acabar...
Sortim direcció al darrer refugi i kuan portem 10 minuts comença a caure una tromba d'aigua de collons, la veritat es que jà tant ens era, veiem l'objectiu a prop i pokes coses ens podien parar en akells moments, ens endinçem al corriol que ens ha de dur al refugi, aigua i mes aigua, cada vegada mes fred i mes fred, però cada vegada mes a prop i mes a prop. Cada pas que fem es un metre menys que keda, veiem el refugi...darrer esforç...empapats i sota una pluja torrencial arribem a les 17 h en punt!!!...total 35 hores...objectiu assolit!!!!!!!!!!

Tornant cap a casa contents per lo assolit.

P.D.: Tots sabeu, o haurieu de saber ja a akestes alçades, que soc un anti perico compulsiu, durant akesta travessa hem estat incomunicats del món durant moltes hores, ni tele ni radio ni diaris, ni móbils...no va ser fins el diumenge pujant al Niu de L'Aliga que ens varem assebentar de la desgraciada noticia de la mort d'en Dani Jarque, va ser un pal molt fort, per a mi ja ho va ser però per als meus tres acompanyants encara ho va ser mes doncs ells son socis de l'Espanyol. No cal dir que davant d'akestes desgracies no valen colors, rivalitats, odis ni res de res, en akests moments hem sento un perico més i vull que sapigueu que jo com a culer comparteixo el dolor d'akesta mort amb vosaltres. Ànims a la familia perica i D.E.P Dani Jarque...

INDIGNAT!!! LANCE MAL PERDEDOR!!!

Fot molt dies que tinc el blog totalment parat i l'intenció era seguir així durant un temps, per mandra, desmotivació o ves a saber per què... però hi hà hagut un fet que hem te molt indignat i no podia estarme de dir la meva...
No sé si hem guanyarè algun enemic, tampoc vull entrar en el tema de la llibertat d'expressió...

La raó d'akest meu retorn es l'indignació de veure com un tio que ho va ser tot (si si que ho va ser tot) no sap admetre que li passin la mà per la cara, vergonyós el comportament del senyoret Lance Armstrong, no nomès el darrer dia una vegada finalitzat el Tour sino tots els dies que akest ha durat. Un ex-campió com ell, que ja ha fet tot el que tenia que fer, un tio amb el seu palmarès, el millor posible (amb Tours unicament), no pot reaccionar de la manera que ha reaccionat davant de totes les repasades que l'amic de Pinto l'hi ha fotut(i algun que no es de Pinto).
Trobo lamentable que amb l'exemple que ha sabut donar amb la superació de la seva malaltia i amb les causes benefikes que està portant a terme, trobo lamentable que un paio com akest no sapiga admetre que no ha guanyat. Per què no ha guanyat senyors!! que ningú vingui a dir que què gran Amstrong per quedar 3er amb tota l'edat que té, al cap i a la fí aquí nomès val guanyar i akest mal perdedor nomès es el segon perdedor del Tour despres d'Andy Schleck què es el primer perdedor, nomès guanya el que queda primer en el esport, a partir d'akest tots els altres son perdedors, uns amb més elegancia que d'altres!!!...i tu no la tens...
Amb la cara pagues perdedor!!!!!!!!

No puc entendre com un tio que sap que un esport com akest on l'ekip es part fonamental ha pogut comportar-se de la manera que ho ha fet durant akestes 3 setmanes, es pot explicar si veiem que el gran director d'akest ekip tambè s'ha comportat de manera barroera...

Val més sol que mal acompanyat...

Espero que entengueu/respecteu la meva opinió, vull deixar clar que no soc cap fan de Contador ni de ningú en especial i que això no es cap atac de ràbia per que li han volgut amargar el títol a Contador, no no, sencillament es indignació per que un esportista no sap reconeixer que ara mateix ja no es el millor del món i que per més INRI tenia l'enemic a casa...a cascarla Lance!!!

Es molt trist escoltar a un ciclista dir que els pitjors moments que ha passat en akest Tour han estat les estones a l'Hotel amb el seu ekip desprès de les etapes!!!...lamentable!!
Lance deixa't de tirar ironies mal sonants, deixa't d'actituts de mal perdedor rabietero com la que vas tenir en el podi on vas saludar al campió per que estaves obligat, deixa la teva prepotencia perque ja no ets el millor...entrena't i l'any vinent...be l'any vinent ja es veurà a veure què...

CAMPIONS!!!! i CAMPIONS???????????

Ja se que no dono cap exclusiva a akestes hores però no estaba a gust sense publicar un post com akest!!!!!! LAKERS CAMPIONS DE L'NBA!!!!!!!!!!!!...que ja tocaba tambè!!!!



I demà pot ser el remat definitiu a una grandissima temporada esportiva per a mí si el Barça de Basket aconsegueix la tercera victoria davant el Tau i es converteix tambè en campió de la Lliga ACB'08/09. No serà fàcil doncs el Tau es un rival molt a tenir a en contetot i que juguem al Palau Blaugrana.


Un boig afeccionat als esports com jo, crec que mai podia imaginar que el seu ekip de futbol guanyès els tres títols mes importants en la mateixa temporada, però si a més a més a això li sumes que en l'esport que mès m'agrada, el basket, els meus dos ekips de tota la vida son capaços de guanyar el campionat de les seves lligues...això pot ser verdaderament ... la Repera!!!!!!!!!...si tot això passes, nomès hauriem de lamentar un objectiu/desitj no assolit... que cadascú entengui el que vulgui i vagi per on vulgui anar...

OLELE OLALA!!!!! WE ARE THE CHAMPIONS!!!

Cap de setmana intensakest passat!!! Dissabte a les 06:50 sonaba el despertador per anar cap a entrenar, sortida programada amb en Fran i al menys durant els primers kms acompanyats d'una bon colla de membres del Club. Varem anar direcció al Castell de Burriac, feia moltissims anys que no el visitaba tot i tenirlo al costat de casa, baixada direcció Cabrils i allà ens deixen els companys del club, a partir d'akí ens toca a en Fran i a mi tirar sols endevant. Anem direcció Orrius i buskem la trialera que ens porta a Cellecs, coronem el Pic i decidim baixar cap a Vallromanes, d'allà empinades pistes ens porten prop de Sant Mateu i per rematar decidim llençarnos per la trialera batejada com "El Vietnam". Al final va sortir un bon entreno de 4h 35m amb mes de 1000 metres de nivell de pujada acumulat. Un altre bon entreno, d'akells que et deixa satisfet nomès acabar.
Amb la MEGA Senyera del Castell.


Diumenge nova matinada que tocaba campionat de pitch&putt, ja vaig explicar en el darrer post que era la darrera prova d'un circuit de 5 torneigos i que hi arrivaba líder amb 6 punts de ventatge respecte al segon classificat. La veritat es que hem vaig plantar al camp força trankil, era concient que l'aventatge que duia era força bó però tambè sabia que tenint jo un dia mitj dolent i el segon classificat tenint un dia força bó, hem podia quedar sense títol. Ens varen possar els 4 primers classificats en el mateix grup de sortida, cosa que fa respecte per que jo no deixo de ser un mindundi al costat d'algun dels que va jugar al meu grup, de fet jo era el que tenia pitjor handicap del grup. Això però no va conseguir possarme nerviós, jo sabia el que tenia que fer, jugar trankil i sense arriskar, no tenia que anar a buscar la victória en el torneig del diumenge, l'objectiu era fer un resultat normalet i esperar que els de darrera no tinguessin el dia.
Anaven passant els forats, hi habia nervis en el grup, jo vaig començar irregular però mica en mica i veient que els del grup tampoc estaven gaire encertats vaig anar afinant. Jo ja veia que del grup de lìders ningú d'ells em podia treure el títol final, l'únic que hem preocupaba era un jugador que venia en un altre grup i que jo ignoraba totalment com l'hi anava el partit.
Al final dels 18 forats jo habia fet la targeta que m'habia propossat, un resultat normalet. Els resultats dels del meu grup ja els sabia i cap d'ells podia avançarme amb la puntuació que habien fet. Nomès faltaba saber el resultat d'akell que he dit...li pregunto com li habia anat i kuan hem diu la puntuació...respiro fons...m'ha tret 3 punts però m'hen sobren 3 més per proclamarme campió de manera definitiva!!!!OEOEEOEOEOEOEOEOE...

Championnnnnnnnnnnnnn!!!!!!!!


El mes bó de tot això es que en la categoria femenina la meva dona i despres de fer el partit de la seva vida, tambè es va proclamar campiona de la categoria de dones!!! una crack que com no m'espabili aviat hem fotarà canya!!!!!!

Akesta setmana les coses lamentablement no han començat gaire bé, ja fa dies que tinc dolor a l'eskena i no hi ha manera de treure'l, de moment la meva fisio no hem dona permís per entrenar i estic que hem pujo per les parets!!!! esperem que akest dissabte pugui sortir a entrenar amb tota la colla d'amics que pujen a visitarnos!!

P.D.: De moment Lakers 2 - Orlando 1 a la final de l'NBA...trankilitat que això serà dur!!!

DESPRES DEL TRIPLET...POKER?

Bé, una vegada assolit el triplet blaugrana, la cosa per la majoria ja ha acabat, per a mi no, queden dos títols importants en joc, la final de la lliga de basket i com no la final de les finals, la de l'NBA. Afortunadament allà hi serà l'ekip del meu cor, els Lakers. Akesta matinada comença la gran final, amb el factor pista a favor dels Californians. El rival serà Orlando Magic, esperem que no aguantin la pressió de jugar la serie final.Si guanyen els Lakers...POKER!!!!!!!...DE TÍTOLS!!!


Anims Lakers!!! a per l'anell de campions!!!!

Per el que fa a la meva activitat esportiva...a tope!!!!! dissabte passat partit de campionat de tennis, amb derrota davant d'un rival molt potent.

A lo Nadal...derrota i "pa casa"!!!!

Diumenge va tocar campionat de pitch&putt, coincidia amb el tri de Mataró però la meva classificació privilegiada en el campionat, líder de moment, no hem permitia escakejarme del torneig. Es un campionat que consta de 5 proves, akesta era la 4ª i arribava com a líder. No hem va anar ni bé ni malament, regular, cosa que hem permet mantenir el lideratge bastant sobrat de cara a la darrera prova que disputarem akest proper diumenge, anirè amb un bon marge de punts respecte al segon però no val a badar a veure si tindrem sorpreses desagradables!!

En el pitch...a lo Tiger!!!!...que més voldria jo!!

Dilluns jornada festiva i entreno de collons amb en Fran per les nostres muntanyes, varen caure 3h50m, 30 kms amb desnivell de mes de 1250 metres, un bon entrenament de cara al gran objectiu, la Nuria-Queralt del proper 4 de juliol, seràn 103 kms que val mes la pena fer-los amb força entrenament oi?

Amb en Fran a Vallromanes...

El dimarts descans, dimecres un altre partit de tennis força intens i avui dijous un altre entreno per la muntanya amb en Fran i la sempre excel.lent companyia d'en JM. Han caigut gairebe 90 minuts amb desnivells força importants...

Demà descansarem una miketa i el dissabte ja tenim previts una tiradota mega-llarga per seguir acumulant kms que diu akell...

ESPINA TRETA!!!!!!...AL MENYS UNA PART...

Doncs com diu el titular del post d'avui, al menys akesta es la sensació que hem keda desprès de la meva participació en la travessa Tordera-Mataró d'akest passat dissabte...

21 Edicions de la travessa...

El recorregut sencer Tordera-Mataró.

Amb ganes d'arreglar una miketa lo de la setmana pasada el dissabte a les 04:40 sonaba el despertador!! cap a munt, moto i cap a Mataró, allí ja ens hi esperaven els autocars que ens durien cap al punt de sortida, Tordera. Amb puntualitat britànica i tal com estaba previst a les 07:00 es dona la sortida...

M'hi presentava jo solet doncs els meus companys del club estaven descansant de l'èxit de la setmana anterior. Començo a còrrer desde bon començament i als 300 metres primera sorpresa! trobo a en Fernando!!un gran amic, de fet ell es qui va ficar-me en tot el tema akests de les curses populars i amb ell vaig compartir els entrenaments per els meus debuts en mitjes i en la marató, ara ell està dedicat en altres coses i ens hem distanciat una mica esportivament parlant.

Amb ell vaig anar fins al km12, punt on donaven l'esmorzar. Jo veia que ell tenia altres intencions i li vaig dir que jo començava a passar per que no volia perdre gaire estona en els avituallaments.

Amb en Fernandillo...kina sorpresa!!!!

Així que valor i endevant jo tot solet, faltaba una eternitat però estaba disposat a lluitar-ho tot solet!! Be de tant en tant i com que la travessa tambè està pensada per les bicicletes de muntanya, podia creuar-me amb algun ciclista que amb els seus ànims hem feia tirar avanti.

A la "Creu" de l'Esplai...Totes direccions!!

La veritat es que tota tota l'estona sol tampoc vaig anar, a part del troçet amb en Fernando, vaig estar compartint travessa amb dos d'akells amics de sempre que tots tenim, l'Antonia i en Joan, de Mataró de tota la vida!! ells anaven amb la mountain i a les baixades hem passaven sense compasió i a les pujades ens tornavem a trobar. Una parella molt maca i es clar no podia oblidarme d'ells en akesta crònica que mira de reflexar gairebe tot el que va passar al llarg dels 44 kms. Gracies per la companyia a estones i de veritat que psicologicament varen anar molt be els vostres ànims.

L'Antonia i en Joan a Vallgorguina...a 16kms Meta.

Despres d'akest avituallament a uns 16 kms de l'arribada, venia una de les pujades mes exigents, la pujada a El Corredor, la vaig agafar amb calma i sense parar d'hidratarme bé per afrontar els darrers kms en condicions.

Fotent un traguet...

Aquest es un dels sectors de la travessa que mes hem va agradar com a paisatges i entorns, el fet d'anar en solitari i amb calma va fer que poguès gaudir-ne de debó.

Tot per a mí!!...kin plaer...

Un cop superada la pujada que he esmentat, tocaba planejar una bona estona, planeja que planeja, amb bones sensacions a les cames tot i ja portar un bon "xorreo" (jejeje) de kms, i esperant la darrera pujadota que gairebe ens duia fins a Can Bruguera, punt situat a tan sols un parell de kms com a molt de l'arribada, a partir d'akest punt tot era baixada pronunciada fins a la META. Controlant les emocions, doncs veia que akesta vegada l'objectiu el tenia a tocar de la mà, vaig encarar la darrera baixada final que hem va conduir directament a passar per sota la pancarta d'Arribada!!!

Akesta vegada si he pogut veure la META!!!

Amb millors sensacions de les que podria haber imaginat, arribo a l'objectiu i recullo la medalla de "Finisher" i la samarreta recordatoria de l'event.

Al final varen caure 5h 25m per els 44 kms totals de la Travessa, la posició en la que vaig arribar no li dono gaire importancia, tot i que va ser molt bona, amb el que hem kedo sincerament es amb lo be que m'ho vaig passar i amb la confirmació de que hem trobo bastant fort i que els entrenaments dones els seus fruits. Tambè he de dir que akesta bona actuació encara hem fa tenir més ràbia per el que va passar al Montseny la setmana passada, i es per això que el títol del post te akest afegit que diu "al menys una part"...seguirem treballant per acabar d'arrencarla tota akesta espina!!!!!!!!!!!