dijous, 18 d’octubre del 2007

ESQUENA I MOLT BON LLIBRE

Molt bona tarda a tothom! be ja estem a dijous ,es mes ja s'ha acabat la jornada laboral del dijous, això vol dir que nomès queda el divendres i ... no cal que digui res mes.

Primer de tot fer-hos saber que l'esquena està molt millor, no be del tot però si molt millor, el dubte que tinc es si el disabte podré sortir a fer una tiradeta corrents, tinc ganes de fotre 20 kms i començar així i d'una vegada per totes a preparar en serio la temporada de mitjes. Em fot una mica de mal però practicament insignificant, l'unic dubte es que si forço la maquina no torni a recaure una mica, ja veurem, de moment aquesta es la meva intenció. Avans dels disabte però demà tinc un nou capitol en la lluita per guanyar el primer campionat de bolos que fem entre els de la colla, ja en vaig parlar en algun post antic, demà serà a cara de gos, lAbraham te 4 partides guanyades, en Dani Guru i Jo en tenim 3 cadascú i lo pobre Xoanot encara s'ha d'estrenar, demà farem dues partides com sempre i per la meva part intentaré com a mínim guanyar una partida i no deixar que el líder s'escapi, ja informarè en el seguent post.

No m'agrada tallar el rotllo però hi ha males noticies en el tema del meu amic Franky, tot anava molt be desde que estava a casa seva, però ahir a la nit va tenir una recaiguda i torna a estar ingresat a Can Ruti, he pogut parlar amb la seva dona durant el dia i encara no tenia parte mèdic i no us puc matitzar mes sobre el tema. Per part meva el mateix de sempre:Anims xabal!!!!!!!!


Per acabar m'agradaria recomanar un llibre que em vaig llegir el dilluns, com que vaig estar de baixa vaig aprofitar el temps i vaig deborar aquest llibre:

EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO

El senyor que va escriure aquest llibre va estar pres a Auschwitz durant la II guerra mundial, tenia davant seu una carrera profesional que prometia ser impecable però una dura decisió personal l'hi va canviar la vida.
Està molt be el llibre per que parla desde la part més psicologica del que va ser el dia a dia en un camp de concentració i a on pot arribar la ment de l'home en un moment tan crític com el que va tenir que viure ell .
Hi ha un munt de frases i paragrafs que son d'aquells per agafar i enmarcar i recordar-los de tant en tant, realment et dones conte de lo cómodes que som ara i de que per no res ja ens estem queixant.
No explico res mes, de veritat us l'aconsello de totes totes, nomès m'acomiado amb un d'aquests paragrafs que a mi em va deixar bocabadat:

"Quan un home descobreix que el seu destí es patir, ha d'acceptar aquest patiment,

perque aquest patiment es converteix en la seva única i pecul.liar tasca a partir

d'aquell moment"



Una abraçada a tots, som uns privilegiats que no ens en donem ni conta de la sort que tenim de viure on vivim,Catalunya, sense dictadures i sobretot amb familia i bons amics.

2 comentaris:

Ferran Vila ha dit...

Hola Carles. Celebro que et recuperis de l'esquena jo vaig per bon camí. La punyetera costella deu haber decidit que ja va sen hora de deijar de dar per...i començo a estar millor. Això sí no em penso queijar que com tú dius ho fem per vici.
Em sap greu la recaiguda del teu colega, done-li ánims de part dels "blogeros".
Per cert he estat miran el calendari i si no passa res vull intetar fer les mitjes de Sitge i Gavà. Ja parlarem. Salud

karli ha dit...

Avui precisament sembla que em torna fer una mica mes de mal que dies enrere però suposo que es de la partida de bolos que em vaig cascar ahir, dilluns espero començar a correr i ja no parar definitivament. La mitja de Mataró l'has de mirar de fer collons!