dimecres, 26 de setembre del 2007

M A M A, K A K A !!!!!!!!!!!!


Dimecres 26 de setembre, a 4 dies de una mort anunciada! Tinc que confesar-ho companys: estic una mica cagat! no se si la paraula correcta es cagat però pot ser alguna qeu si assembli bastant. Suposo que més que por es incertesa, es una proba que evidentment no he fet mai i tens aquell recel que et fa ser molt prudent. Tot just aquesta ha sigut la meva primera temporada de triatlons una mica seria, l'any passat nomes va caure l'sprint de Barcelona, aquest any ja he debutat en un Olímpic i he fet dos sprints mes, i aquest breu historial no em dona la suficient fermesa per afrontar tan exigent proba. Confiança en mi? la tinc es clar, si no no m'hauria inscrit, soc tossut i quan tinc una cosa entre cella i cella la tinc que fer, i aquest tri ja fa temps que tenia ganes de fer-lo. Arribo prou entrenat? crec que no sincerament. He fet un parell d'entrenaments durillos i prou, però el cos l'he notat be els dies que m'ho ha demanat i això es el que m'ha fet tirar endevant.


Jo vinc de l'atletisme, i com en molts de casos començes per els 10kms, passes a les mitjes i a per la marató. Ja n'han caigut cins de maratons i el que tinc clar es que no hi ha cap altre manera de que la competició surti be sino es entrenant i fent els deures que et marca tan exigent proba. Sempre recordo que avans de la marató, en aquell moment en que apareixen els nervis i les papallones i et posses com un flam, em posaba a recordar l'entrenament que habia fet i com que habia sigut molt bo, els nervis em marxaven rapidament, que vol dir això? confiança en un mateix. La proba de no haber fet els deures be la tinc en les dues darreres maratons que he fet, l'entreno no va ser suficientment prou bó i el resultat i les consequencies varen ser patetiques, males sensacions massa aviat, malt temps final, tot i que l'objectiu era acabar, inclós alguna mala consequencia en forma de lesió, que no que no, que això es com l'escola, si no fas els deures ben fets la cosa no funcionarà.


Aquesta setmana l'estic plantejant com si fos la darrera setmana d'entrenament d'una marató, res d'entrenament i això si, hidratació mega controlada i alimentació adient, d'aquest aspecte si soc una mica maniatic, sobretot amb el tema aigua, també procuro anar a dormir una mica més aviat de lo normal per poder estar un xic mes descansat...


Molt be amics, no se si escriure alguna crònica mes avans del triatló del diumenge, espero que si, sino es així "nuveieng" despres del tri...si estic viu es clar!!!!!

4 comentaris:

robert mayoral ha dit...

i és clar que estaràs viu!!! un payu curtit en batalles com tu no ha de tenir por a un B, només una mica de respecte...fins diumenge!

Ferran Vila ha dit...

A tope tiu. Estic segur que faras un bon paper. Em sembla que cuant ens enfrontem a un repte nou el "cangalo" sempre ens far creure que estm pitxor preparats del que en realitat estem. Ànims

karli ha dit...

Robert gracies!en el teu blog t'he deixat un agraiment mes generós...

Ferran, ets un cabronet! tu ets dels que m'ha enganyat a fer-lo, l'any vinent et vull veure a la sortida a tu amb la teva flamant bici de carretera!!!

Mariona ha dit...

Vinga que ens ho passarem de conya. A disfrutar!! Jo estic super animada, anima't tu també!! Ja he reservat pista pel partidet de després ;-)