dimarts, 11 d’agost de 2009

CAVALLS DEL VENT ' 09

Akest cap de setmana anterior varem anar a fer Els Cavalls de Vent, els partes metereològics del dijous eren horrorosos de cara al dissabte i al diumenge, això i algun motiu mèdic, va fer que el grup es veies reduit a nomès kuatre integrants, la Laia, en Ferran, en Fran i jo. Akesta travessa la pots fer en diferents disciplines horaries, nosaltres varem triar la de fer-la en sub-36 hores.
Akest es el plànol del recorregut, nosaltres varem escollir sortir desde el refugi de Cortals d'Ingla. El dissabte contradint tota mena de partes meteos el dia va matinar amb força clarianes, a les 06:00 estavem jà en marxa. Aprofitant la treva metereològica anavem fent via de manera força decidida i cumplint perfectament amb els horaris mes o menys previstos.
Aquest es el refugi de Cortals d'Ingla desde on varem iniciar el recorregut dels Cavalls...

Desprès de passar per el primer refugi, el de Prat d'Agulló, pujada considerable cap al pas dels gassolans...
Amb en Fran als Gassolans...

Les properes hores ens durien directament direcció al Pedraforca, el dia encara acompanyaba molt bé però ja veiem com les tempestes que s'anaven formant cada vegada s'acostaven mes...
Els 4 amb el Pedraforca al darrere...

Buscant la pista que ens duia a Estasen...

Al refugi de Lluís Estasen ens varem aturar a menjar alguna coseta, aquí ja varem veure que alguna tormenta enganxariem gairebè segur. La baixada al refugi del Gressolet va ser força perillossa, molt relliscosa per les plujes del dia anterior, ens va endarrerir bastant i tambè ens va caure la primera cortina d'aigua del dia.
Una vegada al Gressolet ja "nomès" ens kedava arribar al Refu de Sant Jordi que era on feiem nit. El cel cada vegada pitjor i les forçes físikes començaven a anar al limit. kedava la pujada final al refu i es preveia un patiment agònic, però la pujada es tant maca, tant extraordinariament màgica, què de cop i volta hem vaig notar com una injecció de forçes que hem va dur cap amunt sense gairebe ni adonarmen. Sense cap mena de dubte akest tram on creues el riu infinitats de vegades, va ser el que mes hem va agradar de tota la travessa.

Impressionant la pujada a Sant jordi...màgic...

Arribem al refugi i comença a caure la tormenta del segle!!!!...la sort era amb nosaltres...
Els partes per diumenge eren desoladors, la nit va se infernal, trons, llamps, aigua, roncades...
Decidim avançar l'hora de sortida i a les 05:28 ja som fent vía. El dia estaba molt tapadot, pintaba fatal realment. Direcció cap al refu del Rebost, fisicament amb algunes molesties però molt bé mentalment. Avans del Rebost primera remullada, omplim les motxilles d'aigua i encarem el que seria la pujada més dura de tota la travessa, el Niu de l'aliga a 2540 mts. Veiem infinitats de tormentes apostades cap on anavem, algunes ens perseguien per darrere, la boira cada vegada mes abundant...la tasca es feia feixuga però amb un parell d'ous i "l'espiritu Calleja" (jajajaja) varem anar tirant amunt, erem incapaços de veure el refu de la boira...jà hi som!!
Pujant cap al Rebost...Pedraforca al fons...

Del Rebost al Niu de L'Aliga...darrera foto amb sol...

Desprès del niu de l'aliga ens kedaba passar com a punt de màxim risc les Penyes Altes, i mare meva la que varem passar!!! allà si que el dia ja estaba engorilat totalment, llamps o trons al nostre voltant, voliem evitar kualsevol tempesta en akest tramp, ens va anar de pèls, deixar les Penyes i començar a caure una bona, aigua, llamps i alguna pedregadeta petita. Teniem que baixar per el Torrent del Moixerò i es va fer molt dur, molt lliscós i empinat...aquí relliscada i enculada d'en Fran!!! amb la mala llet que el pompis va anar a caure sobre una pedra!!kin mal!!!...va servir per que s'enrecordes de les seves aventures a Sitges!! (jajajajajaja).

Ja veiem el penultim control de pas, el refugi del Serrat de les Esposes. Patiem per si podriem cumplir l'objectiu en menys de 36 hores, era moment de conservar la calma i veure kuan de temps ens kedaria un cop en akest refugi. Arribem al refu a les 16h de la tarda, ens kedaven 2 horetes per acabar...
Sortim direcció al darrer refugi i kuan portem 10 minuts comença a caure una tromba d'aigua de collons, la veritat es que jà tant ens era, veiem l'objectiu a prop i pokes coses ens podien parar en akells moments, ens endinçem al corriol que ens ha de dur al refugi, aigua i mes aigua, cada vegada mes fred i mes fred, però cada vegada mes a prop i mes a prop. Cada pas que fem es un metre menys que keda, veiem el refugi...darrer esforç...empapats i sota una pluja torrencial arribem a les 17 h en punt!!!...total 35 hores...objectiu assolit!!!!!!!!!!

Tornant cap a casa contents per lo assolit.

P.D.: Tots sabeu, o haurieu de saber ja a akestes alçades, que soc un anti perico compulsiu, durant akesta travessa hem estat incomunicats del món durant moltes hores, ni tele ni radio ni diaris, ni móbils...no va ser fins el diumenge pujant al Niu de L'Aliga que ens varem assebentar de la desgraciada noticia de la mort d'en Dani Jarque, va ser un pal molt fort, per a mi ja ho va ser però per als meus tres acompanyants encara ho va ser mes doncs ells son socis de l'Espanyol. No cal dir que davant d'akestes desgracies no valen colors, rivalitats, odis ni res de res, en akests moments hem sento un perico més i vull que sapigueu que jo com a culer comparteixo el dolor d'akesta mort amb vosaltres. Ànims a la familia perica i D.E.P Dani Jarque...

7 comentaris:

Oscar 1977 ha dit...

Enhorabona Karli!! enhorabona a tots quatre. A veure si l'any q bé no hi ha tantes baixes i us podem acompanyar. Una abraçada!!

Ferran Vila ha dit...

Nen! has fet una crònica perfecte, he tornat a viure el cap de setmana, impresionant. L'any vinent esterem per fer-la en 24 i ho farem fijo, ESPIRITU CALLEJA!!!!! ,ja,ja.
La teva posdata esta a la alçada de la teva personalita,...m'has emocionat nen...moltes gràcies.
Una abraçada.

gemma ha dit...

Felicitats campió!! Heu aconseguit assolir l'objectiu de sub 36 hores tot i les adversitats meteorologiques. De ben segur que ho heu passat be.
Llastima de lo del Dani Jarque, tant jove i amb tanta vida per davant. Jo també m'uneixo amb el meu condol als pericos. En aquests moments tots som un, no hi han colors ni clubs ... Un petonàs crack !!!!!

Fran ha dit...

M'ha agradat molt la teva crònica i l'emotiu tribut que fas d'en Dani Jarque. Com a periquito, gràcies.
Haig de dir que gràcies a tú vam poder arribar d'hora al Niu de l'Àliga, tirant del grup durant tota aquella pujada, sobre tot quan la freda boira ens va envoltar i aillar de la resta del món.
Amb el teu bon humor hem pogut passar una molt bona travessa que espero repetir aviat.
A mí també em va agradar molt poder celebrar l'arribada junts, per fí, en un ultratrail.
Una abraçada.

karli ha dit...

Oscar, seria la cirereta del pastís poder ser tota la colla foten una historia d'akestes!! cuida't!!i recupera't!!

Ferran, home encara està tot molt fresc com per oblidarme de totes les anècdotes que hem viscut!!!lo de sub 24 trankilitat...
Tema Jarque, bé crec que ja està tot dit i no m'entra en el cap una altre manera de reaccionar davant un fet com akest.

Gemma, ens ho hem passat molt bé, tantes hores donen per moltes anècdotes i moltes rialles...a veure si a la propera estàs en el grup!!! Lo del Jarque ens va deixar planxats a tots, imaginat jo amb ells tres que son socis i pericos fins la mèdula!!...un txoc molt fort.

Fran, ja et puc asssegurar que lo del Dani m'ha sortit del cor...
La feina en ekip va ser molt important i tothom va tirar en algun moment o altre, tots sabem que tu precisament podies fer la travessa molt mes ràpid que nosaltres i vas tenir que retenirte durant tota l'estona!! tots ho varem fer molt bé, fins i tot en "my name is Jesus" va estar tirant del grup (jejejejeje).

Anònim ha dit...

karli,
Felicitats pel repte assolit i per la postdata, diu molt de tu com a persona!

Supporter.

jaume soldevila ha dit...

Hei, som els tres de Torelló que els dies 18,19 i 20 d'Agost varem fer la travessa dels Cavalls del Vent; bé, la travessa la vaig fet jo sol doncs els meu companys es vaen "rajar" el primer dia i varen fer dracera. M'agradaria molt possar-me en contacte amb la gent que he conegut durant la travessa, la Roser del Masnou que vaig trobar al refugi Sant Jordi, i altre gent tots molt amables que ens han fet passar molt bones estones a les estades als refugis, si us voleu posar en contacte amb mi podeu trobar-me al facebock, el meu nom es Jaume Soldevila Julià. Apa siau, espero les vostres notices.