dimarts, 19 de maig de 2009

MAL DEBUT...

Així vaig acabar el diumenge en el meu debut en una travessa de llarga distancia de muntanya...KO!!!!

La setmana ja no habia estat bona per a mí, el dimecres vaig començar a patir dolors de pantxa i de debó que no m'haguès anat gens malament akell tap famós que de tant en tant algun amic hem recorda, varen ser 3 dies de continues visites al Sr. Roca!! divendres adornat amb mal de coll i tot!!!...excel.lent panorama per afrontar la Travessa del Montseny...
Dissabte però hem vaig llevar com nou i la veritat es que hem notaba pletòric i molt animat de cara al diumenge...

Arriba diumenge...a dormir d'hora el dissabte, vaig anar al llit sense saber que cony feia el madriz i si seriem campions o no, els crits als voltants de les dotze m'ho varen deixar clar...CAMPIONS!!
a les 02:20 sona el despertador, cap amunt rapidament i cap a Vilassar de Dalt que el Taxi ja ens esperava.

Arribem a Aiguafreda amb una hora d'antel.lació a l'hora de la sortida, xerrem amb els del club i darreres tactikes, en akest moment estic força bé, la panxa no hem molesta en excès i soc molt optimista...
Paco, Jo, Fran, Xavi i Diego, previa a la sortida.
Donen el permís per sortir i apa anem'hi!!! frontal i cap a munt que la primera pujada forta ens espera!! El Tagamanent, espectacular, mai habia portat frontal i la pujada va ser bestial, amb en Fran marcant un ritme eixerit i anar fotentl'hi...

Pujada al Tagamanent...
Arribem al cim del Taga força ben col.locats de posició, dels 25 primers si no vaig errat, primer control de pas i cap a trobar el pla de la calma...akí començem a còrrer i deu ni dor si ho varem fer, fins akí tot bé tot i k començo a notar petites raresses en la meva pantxa, però sense cap inpediment per còrrer...
Pla de la calma, espectacular de nit!!!
Arribem fins al segon control, el de Collformic, hem trobo collonut de cames i de cap, he dosificat moltissim i vaig super controlant'ho tot, però...
Però no se que cony va passar despres d'akest segon control-avituallament!!!nomes sortir ens esperaba la pujada al Matagalls, però no va fer falta ni esperar a les primeres rampotes, nomes arrencar del punt de control ja vaig veure que a les cames els hi habia passat alguna cosa!!l'hi comento a en Fran i m'anima a tirar cap a munt, ell tambè va patir una petita crisis en el mateix punt però ell es va poder recuperar bé, jo ja estaba mitj sentenciat. Les cames no anaven i de tant en tant algun mareig tonto que hem deixaven tocadet, la pujada al Matagalls va servir per k els companys del club hem marxessin de la meva vista crean encara mes neguit tenint en conte tot el que faltaba. Però al cim del Matagalls m'estaven esperant tots, be tots menys un que diu que ell no espera a ningú!!(ja ens trobarem). M'animen i esperen igual que jo que en la baixada a Sant Marçal hem recuperi...
Arribant a dalt al Matagalls...tocat però fent brometa!!!

Akest careto parla per si sol...
La baixada a Sant Marçal, espectacular i preciossa com pokes coses, no va ser cap injecció ni física ni moral per a mi sino mes aviat el contrari. Ja no era jo, ja no estaba gaudint de res, estaba endarrerint als del club i això si k hem tocaba els pabrots, els hi vaig dir que tiressin però en Paco es va voler kedar amb mi doncs ja veia que jo les Agudes no les podia pujar sense companyia en akell estat.
L'arribada a l'avituallament-control de Sant Marçal va ser una agonia, allà si que hem vaig trobar realment malament, estaba blanc com la llet, amb suor d'akella freda i amb unes ganes de trallar brutals, akí va ser kuan vaig començar a pensar en plegar, tot just era el km 23 i en kedaven 22 més. En Paco es va sincerar i hem va dir la frase que de moment hem costa d'oblidar: "Karli, tu així no pots pujar Les Agudes!!", afortunadament li vaig fer cas i en el control esmentat vaig entregar la targeta i confirmar així que la meva travessa finalitzaba allà mateix.
La llarga estona que vaig passar en akest control avans de que algun voluntari hem pogues acostar en algun lloc civilitzat i amb cobertura telefonica no cal que l'expliki...un drama!!
La part bona de la jornada poder veure com els companys si varen poder acabar amb èxit la travessa, i felicitar especialment a en Fran, ell sap el que ha tingut que pasar per poder estar novament en el nostre món!!, a mes millorant la seva marca en mes de mitja hora. Tambè vull felicitar a en Xavier, tu tambè tens la teva história i no saps com valoro que hagis pogut fer una cosa com akesta!! felicitats als dos!!!!!...i gracies Paco per la paciencia en els meus moments txungos durant la travessa...
Avui dimarts encara no estic fí del tot, la pantxa encara m'està donant guerra però crec que demà podrè sortir a entrenar una miketa. Lluny de desanimarme, mes aviat tot el contrari, akest dissabte ja estic inscrit a la Travessa Tordera-Mataró, 44 kms per la Serra del Montnegre que de ben segur han de servir per treurem akesta espina que tinc clavada...




8 comentaris:

Fran ha dit...

Karli, quina entrada més emotiva...
Primer de tot, desitjarte una ràpida recuperació per que puguis demostrar-te a tú mateix que lo del Montseny ha sigut només un accident i d'aquesta manera aquest cap de setmana vinent puguis fer una bona Travessa del Montnegre. Ànims!!! Amb la teva senzillesa i naturalitat demostres ser un gran campió. Una abraçada.

gemma ha dit...

Ha sigut una pena. Però un mal dia el pot tindre qualsevol. Aquest dissabte segur que et va molt be. Molts ànims i un petó molt gran.

jag75 ha dit...

Karli,

bé, un regust agredolç però encara vas tenir cap. Això sí, ja saps que abandonar és fotut però per sort...ja no es tornarà a repetir!n´estic convençut, que tu ets un lluitador.
ànims, recupera´t i a disfrutar de la propera

Rafa González ha dit...

Me ha encantado tu relato de la aventura, porque fué toda una aventura. Y eres grande, ya que a pesar de no estar fino, ahí estabas, dándolo todo. Y me alegro que ya tengas la vista puesta en otro reto... Felicdades!

David Rodriguez Roures ha dit...

Lo cierto es que despues de lo que pasaste con los vomitos es muy facil encontrar el motivo de lo ocurrido,solo te puedo decir que tuviste dos cocos,solo por intentar salir,aun asi aguantaste bantastes kilometros,hasta de estos malos momentos se aprende,por cierto es verdad,tu cara lo dice todo,un saludo perla,ya tenemos doblete,solo nos falta una,

Joan Josep ha dit...

Sols desitjar-te de nou que et recuperis del tot i el més ràpid posible. Ahhh!, i molta sort el dissabte.

Arreveure.

Ferran Vila ha dit...

Va nen!!! això de la muntanya tú ho tens a "huevo", amb una mica de temps estaras mol endevant, t'ho dic jo. Això sí siusplau, vigila l'alimentació sobre tot a pocs dies de probes com aquestes, prohibit xocolata!!!!, ja,ja. Salut.

Tr3sk ha dit...

Longueroooo, ya veo que ese tallavents pixapins no te dió suerte!!!...ya ves esa zona la tenemos atravesadaaa!!..jejeje
Leyendote has conseguido emocionarmeeee..te falto ese megafono que tenemos a medias!!!..
A por la próximaaaaaaaaaa, crack!!