dimecres, 31 d’octubre del 2007

THE SHOW MUST GO ON !!!


Aprofito el títol d'una cançó de Queen, un dels meus grups preferits, per començar aquest post d'avui. El significat del títols es molt explicit, el show ha de continuar... el show que es tot el que ens envolta en aquesta vida no s'atura mai, hi ha funcions bones i n'hi ha de fatals però mai s'atura, s'ha de seguir sempre endevant, gracies a tothom per les mostres d'anims que he rebut aquests dies, el dia que ens coneguem personalment us dec una gran abraçada a tots/totes.


Be, com que es tracta de seguir endavant això farem, avui per cert a començat un altre show i dels mes grans que hi ha, l'NBA, jo soc un fan del basket, es de fet amb l'esport que mes he gaudit mai tan quan el practicaba com quan en soc espectador. Com a jugador molt discret, però em va donar l'oportunitat de fer molts amics i això es impagable en quan a vàlor. Com a espectador si em considero un bon expert, no soc dels que nomès mira si la pilota entra o de si hi ha una falta o no, soc dels que seguiexo les jugades, els moviments d'escacs que hi hà tan en atac com en defensa, el caracter que un entrenador pot arribar a transmetre al seu equip, en fi un detallista de l'esport de la cistella.


Centrant-nos una mica en el fet que comentaba que ha començat la millor lliga del món, he de dir que jo soc dels Lakers de tota la vida, desde que tenia 14 anys recordo que al cole ja discutiem entre els companys, en aquella epoca era cosa de dos Lakers i Boston Celtics, era molt extrany que algun equip els hi pogues fer ombra, afortunadament per la competició i per l'espectador això ha canviat i molt, i tambè ha canviat i molt tant per Lakers com per Celtics, qui els ha vist i qui els veu avui en dia, un desastre!!!


Aquest any els lakerians no ens menjarem un torrat, patirem per entrar als playoff, no s'ha arreglat l'equip aquest estiu i tot segueix igual, espero al menys que el gran Kobe Bryant no foti el camp sino...El primer partit ja s'ha perdut aquesta matinada, això si 40 i tants punts del Kobe i alguna ajudeta de Fisher i para de contar, això no promet gens.

Els meus favorits per guanyar l'anell son els Spurs de Sant Antonio de Duncan,Parker, Ginobilli i Cía. i si m'hagues de jugar algo tambè apostaria per Dallas Maveriks de Nowitzki, la mala experiencia de l'any passat caient a primera ronda dels playofs despres de batre records durant la lliga regular, els hi ha de servir de molt, si tornen a fallar aquest any hi haurà desbandada general. Ull tambè amb Houston,Yao Ming,Battier i evidentment McGrady tenen molt a dir, potser els hi faltarà un xic de profunditat de banqueta, però si entren en dinàmica positiva poden ser molt perillossos. Tambè crec que farà força feina, i em fot dir-ho, els Boston Celtics, amb Pierce, Ray Allen(quina maquina de llençar!!) i el recent fitxat Kevin Garnett poden fer mal, nomès falta veure els altres de l'equip com respondran, els hi pot passar una mica com als de Houston, jo espero que els hi vagi pitjor. Jo crec que el tema estarà entre aquests, però sempre surt algun equip que s'ha treballat be i al final dona mes d'una sorpresa.


Per el que fa als jugadors amb pasaport espanyol, tots estem esperant amb candeletes que el senyor Navarro dongui unes quantes lliçons de com es juga a aquest esport. Espero que triomfi de totes totes i l'any vinent es guanyi un contracte com Deu mana molt mes addient a la seva categoria com jugador. Dels altres realment no espero res de nou, Gasol inmens, Calderon colosal si el deixen jugar mes, Garbajosa irregular tirant a bé i Sergio Rodriguez, que collons fots a l'NBA? El meu amic Abraham era millor quan jugaba...!!!!No t'estic dient dolent eh Abraham!!


Be com que el show ja ha començat i jo ja us he taladrat bastant amb un tema que estic bastant segur que a molts no us ineteressa gaire, per acabar explicarè una anecdota que em fa serta gràcia i al mateix temps força rabia.Va haber-hi una època de la meva vida que vaig estar ficat dins del Mataró de Basquet, quan el Mataró era un equipaç de debó, doncs be, com que tenia l'oportunitat de tractar amb els components de la plantilla, hi havia un americà en aquella època que es deia Ricky Hood, un màquina, va anar per les vacances del Nadal als EEUU i em va baixar una samarreta d'un equip de l'NBA, de fet en duia unes quantes totes diferents i em va deixar triar, evidentment si la dels Lakers i hagues sigut no hagues tingut cap dubte, però no i era la desitjada, vaig haber de triar entre equips de segona fila o... els Boston Celtics!!!!!!!!! i jo lakerià de tota la vida vaig triar la samarreta dels Boston!!!!!!!!!! Per que us feu una idea els que no estigueu molt ficats en el tema, es com si ets un culé afèrrim antimadridista i et compres i et poses la samarreta del madrid!!!!!Perdoneu amics lakerians. Encara la tinc i encara me la poso!!!

He de reconeixer que es molt guapa, però es la dels Boston, quin fàstic!!! Ara que jo tinc un amic que anomeno bastant en el meu blog, que el seu nom comença per A d'Abraham,jejejeje, que el tio es un culé fanàtic com jo, però te una samarreta del Cannavaro del madrid...traidor de m...

diumenge, 28 d’octubre del 2007

DESCANSA EN PAU ANDREU


No tinc gens de ganes d'escriure res de res però la mateixa impotencia i els esdeveniments d'aquest funest cap de setmana m'enpenten a expressar el meu dolor a traves del meu blog. Us demano disculpes anticipades per escriure un post tan negatiu, la meva idea quan vaig començar amb el blog era la d'explicar coses boniques i que tot fos bon rotllo i alegria.


Aquest divendres va morir un amic de la meva dona i meu, 51 anys i sà com el que mes, un infart fulminant va acabar amb ell i ha destroçat la seva familia i tots els que l'estimavem. Pobre Andreu, quin tio mes amable i quin lluitador, era pacient de la meva dona, tan ell com la seva dona varen rebassar la barrera de pacients i es van convertir en amics, era una bona amistat, anavem a sopar junts, barbacoes a casa d'ells, dinars...què fort, ja no hi es!!!


Ell venia els divendres a la consulta de la meva dona, cada 15 dies a les vuit en punt estirat a la camilla, l'hi agradaba de xerrar, no marxaba mai avans de les 11 de la nit, era d'ideies fixes, un defensor toçut de les seves causes, ja podia ser blanc que si ell deia negre era negre. Patia d'uns dolors musculars fortissims que l'impedien capaçitat de moviment en el braç, però amb la seva lluita i les mans de la meva dona se n'estaba sortint. El darrer dia l'hi va dir a la meva dona que cada dia es trobava millor i l'hi explicaba la quantitat de projectes que tenia de cara a l'any vinent si el tractament seguia igual de positiu. Doncs res de res, aqui s'ha acabat, l'Andreu ja no tornarà mai mes a la consulta per fer aquestes xerrades maratonianes.


Quan passen aquestes coses començes a pensar en la vida i tot allò que l'envolta, que què collons som, que què collons fotem aquí, que si son quatre putos dies, en fi, quan passen coses d'aquestes, o mes ben dit quan l'hi passa a algu que tu coneixes, et dones conte de moltes coses, sobretot de que no podem deixar per demà el que puguem fer avui, i que moltes vegades ens discutim per xorrades que no ens porten enlloc, no se, tampoc em vull explaiar massa en aquests pensaments que es fan en moments realment negatius, l'unic clar es que em d'aprofitar cada dia al màxim.


Res mes, desitjar a la familia de l'Andreu que prenguin força d'on puguin i que es refacin el mes aviat d'aquesta gran desgracia.


Descansa En Pau Andreu Guardia i Vilalta.

divendres, 26 d’octubre del 2007

A DISFRUTAR!!!!!!!!!!


Molt bones compais! tot just fa mitja horeta que he plegat i com que avui es divendres això vol dir que ja estic de cap de setmana!!!!!!


Ja tinc planificat el meu cap de setmana esportiu, demà i si el temps m'ho permet, he quedat amb tres amics meus per fotre un partit de paddel, serà el meu retorn a una pista desprès de gairebe 10 mesos, avans jugaba practicament cada setmana,a veure si no jugo patétic per que si no els hi fotaré el partit enlaire als col.legues i tardaran un any mes en tornar-me a trucar per jugar.Em quedat a les 9:30 al club que està a Mataró, jo visc a Premià i la meva intenció es baixar amb la bici, nomès hi ha 14 kms desde casa fins el club, però sortiré a les 8:00 i aniré a fotre una volteta una mica mes llarga amb l'intenció d'arribar-hi a les 09:15.No serà gaire estona però si he de dir a favor meu que el club està situat a mitja muntanya i la pujadeta final es bastant forta, una pujada molt curta però t'exigeix, res per un personatge com jo que fa un mes va acabar el seu primer triatló B, jejejeje...


Evidentment i després del partit de paddel, mínim 1h30m, màxim...que collons sé! perque a vegades ens em arribat a cardar 3 hores de partit fotent-l'hi a la piloteta, doncs despres cap a casa amb la bici novament, depenent del cansat que estigui enchufare el GPS i anire directament i si tiunc mes ganes de marxa fotarè una volteta extra per alguna carretereta.


Espero sobretot que el temps es porti bé i ens deixi gaudir a tots els esportistes d'una bona jornada atlètica.


Dissabte per la tarda m'agradaria gaudir d'un altre dels esports que mes m'agrada: "El Siestot", gairebe sagrat els dissabtes per la tarda, he dit siestot i no siesta per que cauen perfectament un parell d'hores, ohhhhhhhhh quin gustaço quan et despertes estas com nou!


El diumenge m'agradaria sortir a correr, agafaré el passeig maritim, està collonut, i vinga a cremar quilometres tot veient el blau del mar, a Madrid això no ho poden fer(jejejeje), tinc pensat de fotre 20 kms a veure si anem afinant el cos de cara a les mitjes maratons que s'acosten. Aprofito per cert per animar-vos a tots a que participeu a la mitja marató de Mataró, es el primer cap de setmana de desembre, normalment es així, es una mitja que està molt en alça, cada any hi participa més gent i crec que es una de les tres amb mes participació de tot Catalunya, no es d'extranyar doncs quan acabes no marxes amb les mans buides, hi ha uns quants sponsors potents que no deparen gastos en regalar els seus productes, de veritat, molt generosos.El recorregut no es dels considerats fàcilots però tampoc es una mitja complicada, el pitjor està en els dos darrers quilometres que son de pujadeta que t'acaben de matar, recomanable 100%.


Per rematar el cap de setmana, el diumenge tinc un dinar familiar i per la tarda... BARÇA, BARÇA....BAAAARÇÇÇAAAA!!!!!! Espero que l'Almeria pagui els plats trencats d'aquests dos darrers patètics partits que els senyorets ens han dedicat.


Despres del partit començarà la fase pre-depresió de que el cap de setmana s'acaba i el dilluns ja es a tocar...quin fàstic!!!!!!!Hauria de ser al reves, dos dies currant i cinc dies d'oci, diversió i d'sportasako!!!!!!!!!!!!!!

dilluns, 22 d’octubre del 2007

TOCADA DE BOLOS!!!!!!!!!!!!!!!


Quina tocada de bolos! es que no hi ha millor títol per aquest post d'avui, increible! fins el divendres em pensava que lo del Barça l'any passat a la lliga i el regal que l'hi va fer al madrid era insuperable. Doncs no! el burret d'en Karli ho va superar.

Vaig començar la primera partida impresionant, fotent totes les bitlles a terra tirada rere tirada, ningu dels meus contrincants podia seguir el meu ritme frenetic de competició, però de cop i volta, no se si per la presió, tonteria mes gran, presió en una competició de 4 capullots! doncs sí, per el que sigui em vaig començar a cagar, en tots els sentits i em vaig anar apagant com un llumí, i el cabronet del paràsit de l'Abraham mica en mica i sense fer res de l'altre món, anar retallant diferencies, el meu enfonsament va fer que arribessim a la darrera tirada amb opcions tots dos, però seguia tenint jo l'opció de sentenciar si feia una bona tirada, doncs NO! nomes vaig ser capaç de tirar 6 bitlles!!!!! i el cabronet de l'Abraham em fot un Strike i despres gairebe repeteix. Resultat final: victoria del líder i Karli enfonsat!. Aquest fatal desenllaç va fer que a la segona partida jo estigues enfonsat i no vaig fer res de res...i a sobre l'Abraham ens va fer l'exhibició de l'any, despres del meu regal es va motivar encara mes i ens va dedicar una partida de rècord, 185 punts!!!!! increible, res a dir en aquesta segona partida, però la primera costarà d'oblidar. Ara ja pots tenir clar Abrahamet que fins que el primer no arribi a 10 victories allà estarè jo per donar guerra!!!


Així queda la classificació actualment:

1er. Abraham "Furri" 6 partides

2on. Karli Karli 3 partides

3er. Dani Guru 3 partides
4rt. Joanot "Xoanot" 0 partides (lementable,jejeje)
Adjunto 4 fotiquis a la dreta d'aquest escrit per que veieu de quins personatges estic parlant.

dijous, 18 d’octubre del 2007

ESQUENA I MOLT BON LLIBRE

Molt bona tarda a tothom! be ja estem a dijous ,es mes ja s'ha acabat la jornada laboral del dijous, això vol dir que nomès queda el divendres i ... no cal que digui res mes.

Primer de tot fer-hos saber que l'esquena està molt millor, no be del tot però si molt millor, el dubte que tinc es si el disabte podré sortir a fer una tiradeta corrents, tinc ganes de fotre 20 kms i començar així i d'una vegada per totes a preparar en serio la temporada de mitjes. Em fot una mica de mal però practicament insignificant, l'unic dubte es que si forço la maquina no torni a recaure una mica, ja veurem, de moment aquesta es la meva intenció. Avans dels disabte però demà tinc un nou capitol en la lluita per guanyar el primer campionat de bolos que fem entre els de la colla, ja en vaig parlar en algun post antic, demà serà a cara de gos, lAbraham te 4 partides guanyades, en Dani Guru i Jo en tenim 3 cadascú i lo pobre Xoanot encara s'ha d'estrenar, demà farem dues partides com sempre i per la meva part intentaré com a mínim guanyar una partida i no deixar que el líder s'escapi, ja informarè en el seguent post.

No m'agrada tallar el rotllo però hi ha males noticies en el tema del meu amic Franky, tot anava molt be desde que estava a casa seva, però ahir a la nit va tenir una recaiguda i torna a estar ingresat a Can Ruti, he pogut parlar amb la seva dona durant el dia i encara no tenia parte mèdic i no us puc matitzar mes sobre el tema. Per part meva el mateix de sempre:Anims xabal!!!!!!!!


Per acabar m'agradaria recomanar un llibre que em vaig llegir el dilluns, com que vaig estar de baixa vaig aprofitar el temps i vaig deborar aquest llibre:

EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO

El senyor que va escriure aquest llibre va estar pres a Auschwitz durant la II guerra mundial, tenia davant seu una carrera profesional que prometia ser impecable però una dura decisió personal l'hi va canviar la vida.
Està molt be el llibre per que parla desde la part més psicologica del que va ser el dia a dia en un camp de concentració i a on pot arribar la ment de l'home en un moment tan crític com el que va tenir que viure ell .
Hi ha un munt de frases i paragrafs que son d'aquells per agafar i enmarcar i recordar-los de tant en tant, realment et dones conte de lo cómodes que som ara i de que per no res ja ens estem queixant.
No explico res mes, de veritat us l'aconsello de totes totes, nomès m'acomiado amb un d'aquests paragrafs que a mi em va deixar bocabadat:

"Quan un home descobreix que el seu destí es patir, ha d'acceptar aquest patiment,

perque aquest patiment es converteix en la seva única i pecul.liar tasca a partir

d'aquell moment"



Una abraçada a tots, som uns privilegiats que no ens en donem ni conta de la sort que tenim de viure on vivim,Catalunya, sense dictadures i sobretot amb familia i bons amics.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

QUIN MAL !!!!!!!!!!!!!!


Dilluns fastigós! estic trencat! ahir vaig ajudar a un cunyaaaaat meu a portar una mega tele desde casa seva a casa de la meva sogra i m'he cascat l'esquena. Collons amb el cony de tele! al menys pesava 70 kilos la mol puta! varem tenir que baixar cuatre pisos sense ascensor, fins aqui tot be, la varem colocar al cotxe i cap a casa la sogra. Tots dos contents per que ja nomes ens quedava pujar un sol pis sense ascensor i deixar-la al damunt de la taula de casa de la sogra, pujem les escales be i quan ja estem a punt de deixar-la al damunt de la taula, feia falta el darrer esforç i noto com un cop a l'alçada dels lumbars em deixa fregit, em va venir com un calfred i tot, ja vaig notar que allò no es quedaria en un simple avís. Per la tarda ja em costava seure al sofa, em costava estar dret, en estava fet una merda!! I la nit, collons quina p... nit! no he dormit gens, jo soc de donar moltes voltes i cada vegada que em volia girar, semblava un pollastre pillat en un ferro d'aquells quan els fan a l'ast. Quan ha sonat el despertador per anar a currar no em podia ni posar dret, es mes no podia ni sortir del llit!quin fàstic tot plegat, au truca al teu jefe i explicali tot... Estic esperant que arribi la meva dona al migdia i a veure si amb les seves mans màgiques de fisio em pot fer un apanyet, segur que algo farà, es la millor fisio del Maresme, a veure no hi ha un estudi fet sobre el tema però ho dic jo i punto, jejejejejeje...


Volia comentar alguna cosa sobre l'Ironman de Hawai,però no en tinc gens de ganes, felicitar a l'Eneko Llanos per tornar a ser novament Top 10, a Pontano que ha fet una competició impresionant i en Marcel Zamora dir-li que es un puto crack i que algun dia ens donarà un alegron inmens desde Hawai, aquest any ha quedat el 20è millorant el seu millor resultat mai aconseguit a Kona.


La única reflexió que faig després de veure l'IM de Hawai es que, tenint com a referencia en Marcel, que per l'amistat que tinc amb en Ferran que ell el coneix de tota la vida, si en Marcel es un tio considerat un autentic Makinon, com collons tenen que ser tota aquesta penya que queden per davant d'ell! quin nivell que te la penya!! Son uns autentics cracks!!!! felicitats a tots!

dimecres, 10 d’octubre del 2007

MOLTS ANIMS FRAN!!!!!!!!!!!


Bona tarda a tothom! Avui no parlaré de mi, però si que parlaré d'un amic meu company del Club Atletisme Vilassar de Dalt que està passant per un mal moment.


L'Estiu de l'any passat ja va tenir el primer susto quan va pillar un virus que l'hi va afectar al Pericardi, a la zona cardíaca, desprès d'algun ingres hospitalari i d'un bon repòs es va poder recuperar totalment. La temporada la va fer perfecte sense notar cap sequel.la de la pericarditis soferta aquell estiu. Van caure les tipiques curses de 10 kms, les mitiques mitjes maratons, fins i tot la Marató de París i posteriorment encara va fer alguna travessa d'aquestes de 90 kms a ritme frenetic. Aquest estiu que acabem de deixar enrera a tornat a rebre, i lamentablement amb mes complicacions de les que podriem esperar, despres del seu calvari particular d'ingresos i mes ingresos que ha patit durant aquests darrers mesos, ja l'hi han donat l'alta i ja es a casa seva, novament ha estat un altre virus que l'hi ha tornat a fotre el pericardi però amb mes complicacions.


Avui l'he anat a veure a casa seva, està psicologicament força tocat, ànims Franky!Els metges l'hi han dit que ha d'estar almenys tot un any sense fer res d'esport!! Que fort, us ho podeu imaginar amics malalts de l'esport que de cop i volta us diguin res d'esport en 365 dies, jo em cago en tot, ànims Franky!Passes d'estar a tope foten a esport a que et passi una putada com aquesta i au vinga de cop i volta tot un calendari sencer sense poder fer el que mes t'agrada, anims Franky!

Si ja ho sé igual m'esteu dient pesat per que m'estic repetint molt amb lo de ànims Franky, però en aquests moments es el que mes necesita l'amic i jo estic disposat a donar-li ànims de manera infinita, l'hi espera un any molt dur, repeteixo jo no em vull ni imaginar com m'ho prendria si m'ho diguessin a mi, un any sense fer esport!!!joder!!!!!!!!


Ja t'ho he dit avui a casa teva, el dia que et vingui de gust sortir a passejar no ho dubtis, ja saps on trobarme, si durant un any els passeigos serant tot l'esport que podràs practicar, aqui tens un amic que està disposat a acompanyarte per que aquesta travessa no es faci tan dura. De la mateixa manera que jo he expresat el meu parer sobre la situació d'aquest amic meu, també us demano a vosaltres amics bloggeros que si us be de gust i aprofitant el meu blog mateix, l'hi enviessiu algun misatge d'ànim a en Fran, jo l'hi dic Franky i mai l'hi he preguntat si li molesta, si es així Fran fotat per que jo et seguire dient Franky.


Per darrera vegada MOLTS ANIMS FRANKY!!!!!!!!!!!!!!!!

diumenge, 7 d’octubre del 2007

DIUMENGE CULÉ...


Quina passada! Que gran es tot el que envolta al Barça!! els culés que no som socis i tenim contades ocasions per anar al camp, el dia que hi anem ho disfrutem com el que més. Aquest matí a les 10 i mentre passejaba les gosses m'han trucatuns amics de la meva mare si volia un carnet per anar al camp a veure el Barça contra l'Atletico de madrid, evidentment he dit que si, el fet de tenir que anar-hi sol no m'ha fet dubtar...

Això ja m'ha canviat l'ànim, el que semblava un diumenge com qualsevol altre s'ha convertit en un diumenge guapissim i qui sap si en tot el que resta de temporada irrepetible, a partir d'aquest moment el meu cap ja nomes pensava en el partit de la tarda, les hores no passaven, encara faltaba dinar, ja esaba nerviós!!!, com que tenia que anar amb la meva motoreta tampoc calia que sortis gaire d'hora, finalment he sortit de Premià a les cuatre menys deu minutets. Nomes agafar la carretera nacional en direcció a Barcelona ja he vist un munt de motos i cotxes amb distintius culés indicant clarament que anaven cap al camp. Quan he arribat a Barcelona ciutat ja estaba emocionat, quantitat de motos amb la samarreta blaugrana, la gent amb el casc del Barça, increible, la gent amb banderes blau i granes, per tot arreu, que gran que es el barça, mou tot una gran ciutat com es Barcelona, no se, suposo que tot això es normal, però jo malauradament ho puc veure poques vegades i el tema m'emociona...

El partit en sí tampoc ha estat res de l'altre món, tenint en comte que venia l'atletico tothom esperava quelcom més del matx, de tota manera jo sempre dic el mateix, ja pot ser el partit tot l'aburrit que sigui que jo m'ho passo pipa tan sols per el fet de ser dins el millor camp del món.
He fet alguna foto en plan Japo-turista i les penjo per que les veieu...
Faltaven 20 minuts i el camp així...



Increible, 20 minuts mes tard...


Primer gol, gracies Abiatti!! ( Deco )



Segon gol, el puto amo Messi!!!!!!!!!

Mitja part: 2 - 0



A mes a mes, hem tingut a en : Rafa no me jodas!!!



Resultat final: 3-0... i cap a casa



En fi, lamentant que els partits de futbol nomes durin 90 minuts he agafat la meva moto i cap a Premià, 38 minuts i ja era a casa fotentl'hi la punyeta a la meva dona per que hem guanyat, ella es dels de la capital, aquells que van de blanc...



dilluns, 1 d’octubre del 2007

JA ESTA AIXÒ NANU!!!!!!!!!!!!!!!


Mare meva quin patir! Això ha sigut dur de veritat, sincerament, no pensaba que seria tan dur. L'objectiu principal s'ha aconseguit que era arribar a meta, m'hagués agradat fer menys temps però vaig patir alguna incidència que em va fer oblidar-me del temps i dedicar-me unica i exclusivament a pensar en acabar.Vaig a fer la crònica d'una jornada inoblidable de totes totes.


En el tram de natació no se si realment hi habia 2200 mtes o jo no vaig anar com habia d'anar, la veritat es que la meva inexperiencia en una proba tan llarga em va fer sortir bastant conservador en la primera de les dues voltes que teniem que fer nadant, quan vaig veure que sortia a al primera volta amb 24'30 em vaig desanimar una mica, la meva intenció era fer 45' en total, la segona volta em vaig notar millor però al mirar el crono tambè em vaig fastigejar al veure que m'habien caigut 24 minutets mes, fisicamnet vaig aguantar be...


La transició no va ser cap meravella, el neopre em va costar una mica de treure del tornell esquerra i vaig perdre algun segon extra...


El sector de bici, tot i que es de llarg en el que mes disfruto, em va tornar a pasar el mateix que en el Olímpic de Banyoles, tothom em passaba!, però jo al meu rollo, anar pedalant i anar cremant quilometres mica en mica, intentant al mateix temps no desgastar-me mes del conte. La primera volta tenint en conte el meu nivell va ser prou bona, 1h20 i amb bones sensacions, fisicament em notaba molt sencer i amb ganes de seguir esgotant quilometres. Fins al Km 60 tot correcte, a partir d'aquí va començar el meu calvari, vaig començar a notar algo extrany amb la roda del darrere, no acababa de veure si estaba punxada o no, em vaig parar i efectivament estaba desinflada gairebe fins abaix del tot, no estaba punxada però si molt desinflada, vaig agafar la mantxa i la vaig inflar, va quedar prou dura, però als 3 quilometres sant tornemi, com que ja quedaba "poc" de bici vaig optar per no canviar la càmara i anar-me parant a inflar la roda, mai sabre si vaig fer be o no, si fos un profesional canviant rodes segur que l'hagues canviat, al final em vaig tenir que parar a inflar-la 5 vegades, em va acabar passant tota la caballería! L'incident em va fer desgastar-me una mica mes del conte doncs evidentment no podia pedalar amb la mateixa facilitat que portant la roda be, l'ultim port de Martís el vaig patir de debó! vaig arribar a boxes dret sobre la bici per mirar de no presionar gaire la roda del darrere, a la segona volta em va caure 1h40.


La segona transició va anar força be, tampoc te cap secret, canviar de bambes i agafar el dorsal i cap a correr...


Nomes començar a correr tenia bones sencacions, de cames em notaba molt be, el que em va cagar va ser veure a la gent que duia davant, amb mes voltes que jo, i que anaven fossos, era gent preparada i estaben pillant! aqui vaig tenir clar que jo gairebe segur que pillaria tard o d'hora. El meu plantejament era intentar fer les dues primeres voltes sense aturar-me, la primera em va sortir amb 29', la segona va començar be, però a la meitat em va venir una mica de mareig i em vaig acollonir, en el avituallament que hi havia a meitat de la volta vaig agafar aigues i me les vaig tirar per damunt però no em pasaba el mareig i vaig decidir caminar una estona, vaig estar 20 minuts caminant, va ser un moment crític, vaig estar pensant si en passar per boxes tenia que seguir o deixar-ho estar, si hagues sigut un dolor físic treus forçes d'on sigui i segueixes, però el mareig em va cagar. Al pasar per boxes per començar la tercera volta la gent em va animar i vaig decidir tirar endavant, vaig conseguir fer tota la volta sense parar en 36 agonitzants minuts i vaig conseguir creuar la linea de META!! total 5hores 45 minuts, objectiu aconseguit!!!!!!!!!!!!!


Destroçat vaig anar cap a boxes i el primer que vaig fer va ser trucar a la meva dona per dir-l'hi que no habia quedat vidua, es va posar molt contenta i sorpresa de que hagues pogut acabar, ella sabia el poc entreno que habia fet i tenia els seus grans dubtes que pogues acabar. Despres vaig trucar a la meva mare, que cada dia em considera mes sonat i despres vaig trucar als meus amics, amics que per cert quan els vegi el primer que faré serà fotralsi una hostia! cabrons!! ells em varen enganyar i animar a que fes tal animalada...


També voldria aprofitar per fer una petita crítica a l'organització. La primera crítica, no es normal que quan arribi un participant a meta no quedin begudes isotoniques, paga el mateix el que arriba primer que el que arriba del ultims.Es un detall que mai habia tingut en conte per que la veritat mai habia arribat tan endarrerit en una comnpetició, però ara que ho he viscut en propia expeiencia he de dir que em sembla lamentable, falta de previsió? no se que pasa però per el preu que es paga per fer aquesta proba encara que sigui que vagin al bari omplin les neveres fins que arribi l'ultim.Menys mal que jo soc un puto detallista i a la meva bossa duia una nevera amb un aquarius de litre que em va sentar de conya.

L'altre crítica es que em sembla bastant trist que despres d'acabar una proba així l'unic detall per part de l'organització sigui una trista samarreta de record del triatló, crec que un esforç com el que es fa per acabar una competició com aquesta mereix un altre premi, no costa res fer una medalla conmemorativa que sempre fa més ilusió.


En fi amics, que ja he fet un triatló B, patint però acabant!!!


Lamentar que no tinc cap foto del triatló...