dimecres, 26 de setembre del 2007

M A M A, K A K A !!!!!!!!!!!!


Dimecres 26 de setembre, a 4 dies de una mort anunciada! Tinc que confesar-ho companys: estic una mica cagat! no se si la paraula correcta es cagat però pot ser alguna qeu si assembli bastant. Suposo que més que por es incertesa, es una proba que evidentment no he fet mai i tens aquell recel que et fa ser molt prudent. Tot just aquesta ha sigut la meva primera temporada de triatlons una mica seria, l'any passat nomes va caure l'sprint de Barcelona, aquest any ja he debutat en un Olímpic i he fet dos sprints mes, i aquest breu historial no em dona la suficient fermesa per afrontar tan exigent proba. Confiança en mi? la tinc es clar, si no no m'hauria inscrit, soc tossut i quan tinc una cosa entre cella i cella la tinc que fer, i aquest tri ja fa temps que tenia ganes de fer-lo. Arribo prou entrenat? crec que no sincerament. He fet un parell d'entrenaments durillos i prou, però el cos l'he notat be els dies que m'ho ha demanat i això es el que m'ha fet tirar endevant.


Jo vinc de l'atletisme, i com en molts de casos començes per els 10kms, passes a les mitjes i a per la marató. Ja n'han caigut cins de maratons i el que tinc clar es que no hi ha cap altre manera de que la competició surti be sino es entrenant i fent els deures que et marca tan exigent proba. Sempre recordo que avans de la marató, en aquell moment en que apareixen els nervis i les papallones i et posses com un flam, em posaba a recordar l'entrenament que habia fet i com que habia sigut molt bo, els nervis em marxaven rapidament, que vol dir això? confiança en un mateix. La proba de no haber fet els deures be la tinc en les dues darreres maratons que he fet, l'entreno no va ser suficientment prou bó i el resultat i les consequencies varen ser patetiques, males sensacions massa aviat, malt temps final, tot i que l'objectiu era acabar, inclós alguna mala consequencia en forma de lesió, que no que no, que això es com l'escola, si no fas els deures ben fets la cosa no funcionarà.


Aquesta setmana l'estic plantejant com si fos la darrera setmana d'entrenament d'una marató, res d'entrenament i això si, hidratació mega controlada i alimentació adient, d'aquest aspecte si soc una mica maniatic, sobretot amb el tema aigua, també procuro anar a dormir una mica més aviat de lo normal per poder estar un xic mes descansat...


Molt be amics, no se si escriure alguna crònica mes avans del triatló del diumenge, espero que si, sino es així "nuveieng" despres del tri...si estic viu es clar!!!!!

dilluns, 24 de setembre del 2007

SI,NO,SI,NO,SI,NO,SI,NO,SI,NO...


Companys després de estar tota la setmana donant-l'hi al tarro de si aniria al B de Banyoles, ja tinc la decissió presa. Tinc moltissimes ganes de fer-lo i se que m'ho podria passar de conya fent-lo, crec que tot i que no he entrenat el que una proba com aquesta exigeix i mereix, penso que la podria acabar, patint molt, però acabant... crec que per primera vegada a sortit a relluir la meva part més concient i d'una manera o una altre m'ha dit que deixi estar aquesta proba per un altre moment, no ha estat fàcil, la veritat es que molt molt no he entrenat, però les meves maxacadetes ja me les he fotut, sobretot els disabtes han sigut bastant exigents. També ha pesat molt en la meva decisió el fet de que tenia que anar-hi tot sol, a mi em fa falta en aquest tipus de probes tan exigents, que hi hagi algu allà animant. Ara mateix mentres estic escribint aquestes linees m'està entrant com una mica de mala ostia per la decisió que he prés, però la part conscient torna a sortit per dir-me que NO!! ara he estat un minut aturat pensant novament si tinc que fer el B o no, però es que no pot ser.


El tema bici i el de correr penso que el porto força be i em veig capaç de tirar endavant i acabar com sigui el triatló, però el que m'ha frenat bastant es el tema natació, m'he parat molt, tant que desde l'olímpic de Banyoles no m'he fotut a l'aigua, ni tan sols per dutxarme (brut), tampoc es molt preocupant per a mi el tema de no entrenar la natació doncs desde l'sprint de bcn fins l'olimpic de Banyoles nomes em vaig ficar a l'aigua 2 vegades i vaig fer el meu millor temps el dia de la proba. Collons quin dubte mes gran, ara mateix acabo de sortir de l'habitació per que m'han entrat tope de ganes d'estar el diumenge a Banyoles i l'hi he anat a preguntar a la meva dona que collons tinc que fer, si SI o si NO, m'ha dit que es una decisió meva, be de fet m'ha dit que si que m'apunti... mireu amics, ara mateix vaig a posar-me el banyador i vaig a la piscina a fotre 45 minuts a ritme guapo i quan acabi decidire definitivament...
DECISIÓ FINAL...
Hola novament, ja està fet l'entrenament i ja està decidit definitivament el que penso fer per diumenge. Com ja he dit m'he fotut el banyador i cap a l'aigua, tota la piscina per a mi quin gust, he fet 2400 aproximadament en 45 minuts, el meu ritme, m'he notat força be, els dos darrers minuts ja estaba patint una mica però sense baixar el ritme. He tingut molta estona per anar pensant en si SI o si NO, entre capbuçada i capbuçada al fons de la piscina m'he trobat a la meva part conscient que m'anava repetint "deixa-ho estar burret, deixa-ho estar" i en una altre part de la piscina m'he trobat a la meva part inconscient que m'anava dient "pasa del capullu conscient i cap a Banyoles". A qui l'hi he fet cas? doncs com acaba pasant sempre a la part inconcient, diumenge sere a Banyoles!!!! ara la unica traba es que demà encara pugui inscriure'm, espero i desitjo que si, demà a primera hora al banc a fer l'ingrés!!
Encara que l'afició no hi serà, ho penso fer per ells, no venen per que no poden venir no per que no volen, sempre han estat amb mi i ara que m'animen a fer tal animalada no els puc fallar.
Aiaiaiaiaiaiaiai.........

dilluns, 17 de setembre del 2007

D.E.P COLIN McRAE


El primer de tot, lamentar una nova perdua en el mon de l'esport, kollons quin estiu que hem tingut en aquest sentit. Aquest dissabte va morir de fatal accident aeri, helicopter, l'ex pilot de rallies i ex-campió del mon Collin McRae, una altre perdua molt valuosa sobretot per els de la meva ganeració, els que no hem sigut mai d'en Carlos Sainz, semblaba que tenia que ser obligat!, erem basicament del que li podia fotre més canya al madriles, i si hi ha hagut algu per sobre d'algun rival de Carlos Sainz, era Collin McRae. La seva imatge ja la relacionaves amb un Subaru Impreza, mono blau, coche blau, casc blau, espectacular. A més per els que som fans dels videojocs, qui no ha jugat mai al joc de rallies Colin McRae? va crear una epoca també en el mon de les video consoles. Per mes desgracia en el accident tambè va morir un fill seu.Descansa en pau Collin McRae.


La setmana esportivament ha estat força tranquila, de fet desde la cursa de la Diada ja no m'he tornat a calçar cap mena de bamba esportiva, m'estaba reservant per el dissabte que volia fer un test de cara al Triatlo B de Banyoles de final de mes. A les 07:15 del matí varem quedar a casa meva, a Premià de Mar, l'Abraham amb la seva Klein, en Ferran amb la seva Trek i jo amb la meva Pinarello, a 2/4 de 8 ja erem a la carretera direcció Argentona, varem fer el coll de Parpers i despres de l'agraida baixada i menjada de galeta varem girar per La Roca en direcció Vilanova del Vallés, d'aquí varem agafar la carretera que va a Vallromanes i tot seguit ens va tocar fer el coll de Font de sera, curt però intens, amb mini pique inclós, qui va arribar primer a dalt? la meva modestia no hem permet dir que vaig ser jo (jejejejeje), de tota manera he de deixar clar de bon començament que el senyor Ferran duia la bici de montanya amb sliks que si no un altre gall hagues cantat, ja ho vaig fer expressament de fotra-l'hi canya per veure si d'un collons de vegada es compra la bici de carretera que tan ansia, vaig aprofitar per que quan tingui la bici ja no podré fer-ho, nomes l'hi podré veure les butxaques del darrera del maillot. Pel que fa l'Abraham, va deixar que nosaltres ens anessim gastant i ell el molt puta anar fent de diesel, xino xano cap amunt que ja arribarà la meva hora, també s'ha de tenir en conte que s'acaba de casar i això comporta un gran desgast fisico-sexual del que encara s'està recuperant, Cancún encara tremola (estornutsssssssss!!!!!!!!). Evidentment la baixada va ser molt benvinguda per tots tres, varem baixar fins la nacional per Masnou i agafarem direcció Premià, just quan passabem per Premià duiem 47 kms, ens habiem plantejat fer-ne 80 així que varem tirar direcció Mataró, al final varem arribar fins a Llavaneres, allà mitja volta i cap a Premià novament. A casa meva ja ens esperaba lo Xoanot, l'intenció? cascar-nos 15 kms corrent tot just deixar la bici, i l'hi varem propossar a lo Xoanot si podia venir a fer-nos de recolzament en el tram atlètic, en Ferran quan varem acabar la bici va marxar cap a casa, ja duia massa estona sense menjar el Carpanta! collons com l'hi agrada el tema culinari, i està com un fideu el tio.Be el tema cursa va anar força be, varem tenir la mala llet que just a aquella hora va començar a sortir el sol amb justícia i la veritat es que en s va donar una mica la guitza, però jo gat vell ja vaig proposar d'anar a correr per el passeig marítim, això a Madrid no ho podriem fer (jejejeje), i les dutxes varen ser la nostra salvació durant tot el recorregut, al final varen caure gairebe 15 kms, jo crec que en varem caure 14 més o menys. Sensació post esforç? jo personalment hem vaig trobar molt molt be, molt animat, cansat evidentment, en total portavem 4h 15m fotent-l'hi canya, però molt satisfet. L'Abraham va aguantar com un cabró, jo ja ho sabia que ho aguantaria, però no tant be, al final estaba molt petat, però orgullos del seu rendiment. Per el que fa lo Xoanot no es va trobar gaire cómode i massa aviat va pagar les consequencies, de tota manera el gandul no va voler parar en cap moment i a lo xino xano va arribar fins on ens trobavem l'Abraham i jo estirant. Varem pujar tranquilamnent cap a casa meva, banyador i piscineta, i com la varem agrair aquesta piscina!!


Després d'aquest entreno-test ja només hem falta pendre la decissió de si faré el B de Banyoles, 2200 mts nadant, 80 kms bici i 20 corrents, jo en tinc moltes ganes i hem veig per acabar-lo, patint però m'hi veig.El problema principalment el trobo en el tema de pujar jo sol cap a Banyoles, els meus col.legues ja m'han dit que no poden pujar a animar-me i això a mi la veritat es que hem fa falta, es una motivació extra per a mi i m'ajuda a superar els moments crítics dintre de la cursa, ja veurem, aquesta setmana m'ho pensaré i pendre la decissió final, ara mateix està al 50 % de possibilitats.


P.D.: Quina bici es la teva Abraham? ho dic per que dissabte realment vas sortir amb nosaltres o no? es que no hem sona veure la teva imatge tirant del grup, puto chupooooooooonn!!!!!!!! Es conya eh Fors...

dimarts, 11 de setembre del 2007

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA


Molt bones companys, avui es dia 11 de setembre i això basicament vol dir dues coses, una que avui es festa i sempre s'agraeix, i l'altre que avui es el meu aniversari de casament, ja son 8 anys de casat! En l'aspecte merament esportiu, el dia 11 de setembre tambe vol dir una cosa, Cursa de 10 kms de Interesport de Mataró, com cada any i en aquest dia tan assenyalat es celebra aquesta cursa tan interesant. La principal caracteristica d'akesta proba es que per els k fan atletisme es podría considerar que es la primera cursa de la nova temporada despres de l'aturada o semi aturada de les vacances, i això es nota, sobretot en els k son makines i els veus mes enrera de lo habitual, però trankilitat ja hi ha temps per agafar el ritme, la temporada es llarga. A mi akest any no m'ha agafat tan fora de forma com els altres anys, el fet de fer la temporada de triatlons ha fet que no perdes la forma com hem pasaba avans quan només feia atletisme.La cursa en sí no ha anat malament del tot, m'he trobat molt molt be de cames, les maxacadetes amb la bici d'akest estiu crec k en tenen gran part de culpa, on no m'he trobat gens be es amb la panxa, ja fa practicament tres setmanetes que no vaig fi del ventre i he tingut molt males sensacions estomacals, per dir-ho d'una manera fina, llàstima per k de debó k de cames m'he notat com pokes vegades, no pasa res, he anat a passar-ho be i mals de ventre apart ho he aconseguit, al final 41'39", ni fred ni calent... El k si ha fet un molt bon resultat i estic especialment content per ell es el meu amic Abraham, ha anat fi el puta i s'ha plantat en 44'25, akest home desde k s'ha casat ens el han arreglat, gracies Meritxell Estornut!! El k no estaba gaire satisfet era lo Xoanot, ha fet 49' però estaba molt resignat per k diu k ha perdut el ritme, es veu incapaç d'anar més ràpid tot i trobarse be fisicament, series amic Xoanot series, has de fer series i tornaras a ser el d'avans...


Ha estat un cap de setmana prou profitos esportivament parlant. Divendres per la nit amb els de la colla varem tenir partida de campionat de bolos, es un esport oi?, es un campionat entre nosaltres, no te cap oficialitat evidentment però això no vol dir k no hi hagi competencia i ganes de fer pues per part d'algu, EH Abraham, el mal parit semprer s'ekivoca al contar les partides guanyades per ell...Ara mateix la classificació està força renyida, el pues de l'Abraham te 4 victories, i en Dani Guru i jo en tenim 3, el proper dia ens el menjem a akest líder de pacotilla!!, lo xoanot ens està donant peixet i encara no ha estrenat el seu casiller de victories...


Dissabte al matí vaig sortir amb l'Abraham amb la bici, vaig patir la meva primera punxada de roda i m'hen vaig sortir molt be, sempre m'he considerat molt negat per akestes coses de la mecanica per molt senzilles que siguin, però la veritat es que vaig flipar jo mateix. Vaig sortir desde Premià i a Mataró m'esperaba l'Abraham (Mr.Spiuk), el condemnat va venir d'estreno amb el seu maillot spiuk, les eves ulleres de sol i el mes important...la seva nova Klein, si si companys una Klein!!! on hi ha calés...varem anar fins a Sant Pol per la nacional i despres varem pujar per Sant Cebrià i varem agafar la carretera de Mata fins a Mataró i allà ens varem separa i jo vaig continuar fins a Premià de Mar, al final 70 kms a ritme suau i gaudint de la sortida...


El diumenge vaig tenir un campionat de Pitch & Putt, vaig fer un molt bon torneig, vaig kedar tercer a un sol cop dels dos primers i vaig acoinseguir baixar el handicap que aquest es el principal objectiu, ara soc 9,6, per a mi ja està força be tenint en conte que mai vaig a entrenar, si nois tambe s'ha d'entrenar el pitch & putt!!!!! i molt!!!!, s'han de tirar moltes boles al camp de practikes i s'ha de practicar moltissim el cop amb el putt, però jo no hi vaig mai i per tant ja hem puc donar per satisfet doncs gent que te pitjor hcp k jo o molt similar al meu es passen hores i hores practicant...per cert la meva dona va kedar segona de la seva categoria, es una makina dels esports tambè akesta...


Be nois fins aki la cronica d'akest cap de setmana i del dia d'avui, collons com s'agraeix una festeta entre setmana!!, no podria ser sempre així?


p.d.: Com heu pogut comprobar avui es el primer dia que he escrit en català, posiblement així seguirà sent d'ara fins endavant, la raó? molt senzilla, aquest blog es com un diari personal i jo la vida la visc en català i el fet de no expresarme en la meva llengua habitual no hem deixaba del tot satisfet, espero k ningú es molesti.

dijous, 6 de setembre del 2007

RECUPERANDO IDOLOS


Idolo: Figura de una falsa deidad a la que se da adoración. Persona o cosa excesivamente amada.


Esta es la definición que nos da el diccionario de la palabra ídolo. Como a mi me gusta discutirlo todo, voy a deciros k no estoy muy de acuerdo con la definición. Falsa deidad? por k falsa, si una persona existe y la idolatras, por k falsa deidad? con lo k tampoco estoy muy de acuerdo es con lo de excesivamente amada, hombre a un ídolo amar lo k es amar, tampoco, admirar? eso si, pero amar? no nano no...


Acontinuación voy a citar los k para mi han sido ídolos, desde la infancia hasta el dia de hoy, ídolos con los k me he sentido identificado, por su personalidad, por su estilo de practicar su disciplina deportiva, por su físico, por infinidad de cosas.


El primer ídolo k yo tuve, al menos k yo recuerde, fue Jose Manuel Abscal, impresionante atleta, k duelos con Gonzalez, k manera de correr, y gran éxito en Los Angeles 84, su manera de correr siempre me gusto, y esa manera de tirar el cuerpo un poco para adelante al correr me gustó y se me enganchó...

Otro k me alucinó fue Josep Luis Laguía, pedazo de ciclista, infinito rey de la montaña en kualkier ronda en la k participaba, facil de imaginar hoy en dia aun con su mallot del Reynolds o del Pdm junto con Perico, vaya crack.

Volviendo al atletismo, otro k me dejo flipao fue Carl Lewis, el hijo del viento, k estilo, k fino, k progresión en la carrera de los 100 mts, lo veis salir practicamente el último de su serie i acababa siempre ganando, casi siempre, una vez hubo un tramposo dopado de cuyo nombre no tengo ganas ni de nombrar k le ganó, pero se hizo justicia y el título fue para el.

Pasando a otro de los deportes k mas he practicado, el tenis, mi gran ídolo de siempre ha sido Sergi Bruguera, vaya derecha, madre mia!un par de Rolands Garros y infinidad de títulos. Tambien en el tenis me gustaba mucho, y no solo por su juego, Gabriela Sabatini, pedazo de tia, como estaba y k bien jugaba.

Vamos con el futbol, dicen el deporte rey, mi primer admirado, aunke realmente yo era muy pekeño y no me enteraba de mucho, fue Charlye Reixach, pero con el tiempo es de esos ídolos k se caen de ese pedestal adorable. Desde k tengo uso de razón, hace ya unos kuantos años, he tenido pocos ídolos en el mundo del futbol, el primero fue Jose Mari Bakero, ya me gustaba cuando jugaba con la Real, pero cuando fichó por el Barça ya no te digo nada...Con otro k ademas de admirarlo me sentia identificado, era Hristo Stoichkov, k grande! k kabron! k bueno! tenía todo lo k le tienes k pedir a un profesional k tiene k defender una camiseta, era el p.. amo de la banda atakante, k spit tenia el mamon, komo se identificó con el ekipo y con el país, garcias Hristo!

Recuperando el tema atletismo, otro grande para mi es Haile Gebresselassie, pude hacerme una foto con el en la mitja de Granollers y la guardo como un autentico tesoro, el mas grande atleta de todos los tiempos,para mi, y lo k le keda aún!

Se me olvidaba, tambien he jugado a Baloncesto y tambien he tenido mis ídolos de este deporte, el mas grande Epi, pude coincidir con el en la final four de Zaragoza y tambien tengo una foto con el, SuperEpi, el jugador con mejor tiro de toda la historia del basket europeo!Petrovic tambien me gustó mucho, incluso cuando fichó por el Madrid seguía teniendo simpatía por el, k lastima lo ocurrido...Anivel NBA, como fan de los Lakers de toda la vida, evidentemente no se puede pasar por alto al mas grande de los bases, Magic Jonhson, hay un antes y un despues de Magic. Lo de Jordan es un tema aparte, yo creo k primero nació Jordan y el basket se hizo a su medida, es lo máximo...


Bueno gente, estos han sido mis ídolos hasta el dia de hoy en diferentes deportes, hoy en dia es mas dificil idolatrar a algun deportista, hay muchos intereses de por medio, el deportista de élite cada vez es mas mercenario, y k nadie se me enfade con esto, comprendo k cada uno tiene k mirar por uno mismo y por su família, pero lo k tampoco se puede hacer es jugar con los sentimientos de la gente, gente sensible como yo, k le coje cariño rapidamente a la gente y despues se lleva el palo de verlo con la camiseta del rival mas odiado, en fin, todo esto forma parte del deporte.


Y el título de Recuperando Idolos, a k biene? pues muy fácil. Hay una persona, k en su dia como jugador del Barça lo dio todo, venía del eterno rival, pero se hizo kerer como el k mas, fue ídolo de masas, pero el premio se lo llevaban los de siempre, los extrangeros. Era todo coraje, entrega

y pundonor, se metió a la afición en el sako rapidamente. A mi personalmente me gustaba como jugador pero lo tenia como uno mas del ekipo. Pero las vueltas de la vida, este hombre ahora se dedica a lo mismo k muchos de nosotros, triatleta, finisher!!!!!!!! se dice pronto, pero yo no kiero destacar aki sus cualidades como deportista, me gustaría desde akí y muy modestamente, darle las gracias por como es como persona, pòr el trato k le da a todo el mundo k se le acerca para darle la mano o tirarse una foto, aun no le he visto decir k no a nadie. El otro dia tuve el honor de poder saludarle, llevo un tiempo hablando con el a traves de su blog y la verdad es k el trato k me dio fue super correcto, no esperava otra cosa...

Y con todo esto k kiero decir? todos sabemos k hay muchos k en una época de su vida han sido famosillos, y k kuando se les ha akabado el chollo no han sabido llevar su vida por buen camino, este tio no solo ha sabido llevarla por buen camino sino k ha sabido superarse de cuando era mega conocido. Ya lo he echo en su blog personal pero aprovecho nuevamente para felicitarte por como eres: Gracias Lucho, sigue así, eres un buen tío y siguenos tratando así a los k te hemos recuperado como ídolo... k no somos pocos.

diumenge, 2 de setembre del 2007

OBJETIVO CONSEGUIDO !!!


Bon dia a tothom! hoy es el día después de una competición, ese día en k estas analizando la carrera de principio a fin y pensando donde podías haber echo mas y por k no lo contento k estás de como ha ido algun tramo concreto de la prueba.


Antes de empezar a analizar lo k fue el tritlón en si, me gustaría y de manera muy modesta pero eso si con mucho corazón, me gustaría dedicarle este triunfo personal de acabar mi primer triatlon olímpico a dos personas en concreto, insisto muy modestamente por k yo soy uno más de este a veces jodido mundo. Primero me gustaría dedicarselo al recientemente fallecido Antonio Puerta, a mí estos echos me dejan tocado y hoy durante el triatlon me he acordado muchas veces de el,de su muerte haciendo deporte, de su alegria siempreeterna, en fin su muerte me ha canviado un poco la mentalidad de salir el dia de la competición, me he propuesto simple y llanamente salir a disfrutar pork la vida ya nos da suficientes penas como para preocuparnos de si nos ira bien una simple carrera... A la segunda persona k le kiero dedicar lo de ayer, y a esta si k la kiero con locura, es a la madre de mi amigo Abraham, Adela, este verano nos ha dado un buen susto, sufrió un derrame cerebral y nos dejó a todos muy tocados, evidentemente a la familia directa mucho mas. Afortunadamente la recuperación va muy bien y la evolución esta siendo un éxito, un abrazo muy grande a ella y otro para ti Abraham, os kiero.


Gracias tambien a mi mujer, Violeta, a mi amigo Abraham y su mujer Meritxell (l'estornut) y a mi compañero de fatigas de Fondistes Vilassar de Dalt Fran por estar animandome durante toda la prueba, gracias sin vosotros se hubiera echo mucho más duro, seguro...


Empezando ya a analizar lo que fue el Tri en sí he de decir k el tramo de natación me fue mucho mejor de lo podía imaginarme. No pensaba estar en menos de 30/32 minutos, pero me encontré muy bien desde el principio y pude aguantar el ritmo hasta el final, salí del agua con 27'57", algo increible teniendo en cuenta mi patético nivel en el agua, la transición fue correcta, se puede mejorar pero tampoko me deje nada importante en ello...

El tema de la bici es el k me fue peor, empece con ganas y pude seguirle la rueda a un grupete, pero la primera rampa me puso en su sitio y me descolgué, al ser un recorrido con mucho tobogan aproveché las bajadas para tirarme al vacío y recuperar lo perdido en las subidas, me adelantó muchisima gente, pero me lo tomé a disfrutar y lo conseguí... al final 1h28", demasiado! la transición tambien fue correcta y a correr!!!

El correr es lo mio, vengo de las carreras de fondo y eso se tiene k notar, durante la carrera pude adelantar a bastante gente, y el ritmo no era malo, en el km 3 me tuve k parar a estirar el isquio derecho, lo tengo tocado desde la maratón de Barcelona del mes de marzo y casi siempre me avisa de k se kiere montar y tengo k parar a estirar, conseguí cojer un buen ritmillo y cuando empezaba a ir un poco tocado allí estaba mi afición para tirar de mi, gracias nuevamente, así k sufriendo pero disfrutando conseguí cruzar la lines de meta en 2h37"01, contento y satisfecho, mi propósito era terminar en 2h45, no habia pasado una buena semana, estuve entre algodones los últimos siete días y solo pude entrenar un día la natación, así k en resumidas cuentas me voy super orgulloso de mi primer triatlón olímpico!!


Bueno ahora un par de dias de descanso y a seguir...